"Hi ha diverses burgesies catalanes"

Li ve de ra?a i ho reivindica. Joan Oliveras i Bagu¨¦s ¨¦s joier. De fet, conseller delegat de Bagu¨¦s-Masriera, una de les firmes de l'alta joieria m¨¦s importants del pa¨ªs i tamb¨¦ la que t¨¦ m¨¦s hist¨°ria al darrere. Per¨° la seva vinculaci¨® a la cultura va m¨¦s enll¨¤ de la seva defensa de la joieria con una de les belles arts. Oliveras est¨¤ tamb¨¦ en moltes salses. Acaba de transformar-se en hoteler amb la seva associaci¨® amb Jordi Clos al nou lux¨®s Hotel Bagu¨¦s, forma part de la nova junta de l'Orfe¨® Catal¨¤, ¨¦s patr¨® de la Fundaci¨® Amics del MNAC i acad¨¨mic de Belles Arts de Sant Jordi, entre d'altres c¨¤rrecs en entitats civils de tota mena.

Pregunta. El luxe t¨¦ mala premsa?

R. El que ha tingut mala premsa s¨®n algunes activitats que s'hi relacionen. El luxe t¨¦ a veure amb el progr¨¦s, el confort, el plaer culte, la bellesa. ?s la recerca de la perfecci¨®, per¨° l'han col.locat no en el sector cultural del gaudi, sin¨® en el de l'ostentaci¨®. Per¨° hi ha un canvi de paradigma i ara el que la gent demana ¨¦s veritat, coses ben fetes, amb investigaci¨®, creativitat i temps.

P. Estan tancant moltes joieries i sembla que no hi ha relleu. Qu¨¨ est¨¤ passant?

R. Hi ha diversos problemes. Ara fa cinc anys, a Barcelona hi havia m¨¦s joieries que a Par¨ªs, i aix¨° tampoc ¨¦s normal. El teixit sectorial ¨¦s familiar i endog¨¤mic, est¨¤ molt fragmentat i, en no haver-hi una aposta per la renovaci¨® tecnol¨°gica i la internacionalitzaci¨®, ha patit molt la globalitzaci¨® i, ara, tamb¨¦ la crisi econ¨°mica. A m¨¦s, ja fa molts anys que hi ha hagut un abandonament de les escoles de formaci¨® i estan en perill moltes professions relacionades amb oficis art¨ªstics.

P. Despr¨¦s del cas Palau, la societat civil est¨¤ tocada.

R. Crec que el final del cas Palau ¨¦s una bona not¨ªcia. El que hauria estat dolent ¨¦s que tot aquest proc¨¦s hagu¨¦s acabat amb una entitat nom¨¦s en mans de les administracions. Hi han de ser, perqu¨¨ ¨¦s una entitat de pa¨ªs, per¨° sempre ha estat sostinguda b¨¤sicament per la societat civil i aix¨ª ha de ser. Lladronicis n'hi ha per tot, tamb¨¦ a l'Administraci¨®, per aix¨° tenim la just¨ªcia.

P. Ha estat lligat a Converg¨¨ncia, un partit a qui se li ha retret una manca de pol¨ªtica cultural. Qu¨¨ passar¨¤ ara?

R. Tinc l'esperan?a que serem capa?os de construir una pol¨ªtica cultural seriosa. ?s evident que comen?ar¨¤ amb les arques buides, i aix¨° ho fa dif¨ªcil, per¨° desitjaria que m¨¦s enll¨¤ de la tradicional pol¨ªtica de subvencions, hi hagu¨¦s un projecte de coordinaci¨® entre els diferents equipaments culturals que tenim. I no sols hem de fer producci¨® aqu¨ª, sin¨® sortir a fora. Hem d'entrar en el mapa internacional dels museus, de la cultura, de la m¨²sica. Cal tenir m¨¦s ambici¨®.

P. Est¨¤ d'acord amb el que reclamava el Cercle de Cultura que la cultura ¨¦s estrat¨¨gica?

R. Ho he cregut sempre. Hem estat massa temps pensant que la cultura nom¨¦s era una bossa de diners per repartir. Hem fet benefici¨¨ncia. I ens conv¨¦ una actitud m¨¦s activa. El m¨®n de la cultura ¨¦s una de les potes vertebrals de la reconstrucci¨® del pa¨ªs, perqu¨¨ pot ser un bon element de cohesi¨® social i per tant d'est¨ªmul creatiu. I aix¨° pot permetre que els projectes econ¨°mics hi trobin una terra abonada.

P. En aquest context, qu¨¨ li passa a la burgesia catalana?

R. Passa que ha canviat molt la societat. La burgesia catalana, el model de la qual es construeix al segle XIX, ha variat molt la seva composici¨® social. No m'atreviria a parlar de burgesia catalana sin¨® de diverses burgesies catalanes. Segurament, molt desconectades entre elles. C

adasc¨² viu en el seu petit ¨¤mbit d'influ¨¨ncia. El que cal ¨¦s aprendre a actuar conjuntament. La societat civil tornar¨¤ a generar iniciatives. Ja n'hi ha senyals, t¨ªmids i encara petits, per¨° que fa deu anys no hi eren.