De la ignor¨¤ncia

Si un hom llegeix, a la coberta d'un llibre, un t¨ªtol que diu "De la meva ignor¨¤ncia i la dels altres", el primer que pensar¨¤, per amor propi, ¨¦s que el llibre tracta especialment de la ignor¨¤ncia dels altres, no de la pr¨°pia. S'equivocar¨¤ si el llibre que ha agafat ¨¦s el de Francesco Petrarca De sui ipsius et multorum ignorantia, ¨¦s a dir, La meva ignor¨¤ncia i la de molts altres, en qu¨¨ Petrarca no s'est¨¤ de confessar (tamb¨¦) la ignor¨¤ncia pr¨°pia: ara en versi¨® biling¨¹e llat¨ª-catal¨¤, traducci¨® de Laura Cabr¨¦, Martorell, Adesiara, 2010. No ¨¦s la primera versi¨® de Petrarca que es publica en aquesta col¡¤lecci¨®, que fa pensar que encara hi ha unes quantes ¨¤nimes, a Catalunya, capaces de llegir en llat¨ª.

"El llibre de Petrarca sobre la ignor¨¤ncia pr¨°pia i aliena ¨¦s una lli?¨® sobre la veritable saviesa"

Aquest llibre del d'Arezzo, de cap a set anys abans de morir, ¨¦s una d'aquelles cartes que a l'autor se li van allargassar, possiblement per amor d'escriptura i mor de precisi¨®, com ja va passar amb la tan famosa De vita solitaria, que tinc ent¨¨s que l'editorial Angle publicar¨¤ aviat: sembla que anem m¨¦s b¨¦ que fa deu o vint anys: els cat¨¤legs comencen a omplir-se de llibres de fons, que s¨®n els que de deb¨° permeten la superviv¨¨ncia i la gl¨°ria (!?) a les cases editores.

Petrarca va escriure aquesta lletra al seu amic Donato Albanzani per delimitar els l¨ªmits de la pr¨°pia ignor¨¤ncia i saviesa ?concepte, el darrer, que ¨¦s molt diferent per a un humanista que no ho ¨¦s per a un positivista, posem per cas? i els confins inabastables de la ximpleria i la ignor¨¤ncia de molta gent. El cas ¨¦s que quatre aristot¨¨lics inics, malignes, perjurs i s¨²cubes de la ciutat que hem dit ?lloc en qu¨¨ aquells anys sojornava el poeta laureatus? van comen?ar a difondre la brama que Petrarca no sabia res de res; val a dir, que no sabia res d'Arist¨°til, que era l'autor de m¨¦s anomenada a les universitats del catorz¨¨. ?s natural: Petrarca havia descobert molts manuscrits i c¨°dexs llatins, adorava (literalment, segons el nostre llibre d'avui) Cicer¨® i Horaci, venerava tot el que sabia de Plat¨® ?que en aquell temps era un saber m¨¦s aviat indirecte, perqu¨¨ a l'¨¨poca nom¨¦s corrien el Timeu i el Men¨® en llengua llatina i Petrarca va anar sempre fluix de llengua grega?, i potser estimava encara m¨¦s l'exemple i la persona de Sant Agust¨ª i, al seu costat, tota la Patr¨ªstica. Arist¨°til, ¨¦s cert, no li va interessar gens.

Com ¨¦s, aix¨°, us preguntareu? Gr¨¤cies a les lectures de Cicer¨® i d'Agust¨ª, Petrarca tenia la idea ?que despr¨¦s seria una de les idees majors de tot l'episodi de l'humanisme renaixentista? que els grans autors de l'¨¨poca cl¨¤ssica eren aquells que no solament us informaven d'alguna cosa s¨¤via sin¨®, molt especialment, aquells que us convertien en una persona m¨¦s bona, m¨¦s digna i amb m¨¦s pietat. Aix¨° ¨¦s el que havia trobat en S¨°crates, Cicer¨®, Agust¨ª i molts d'altres, per¨° no en el fil¨°sof d'Estagira. Aix¨ª ho proclama Petrarca en aquest llibre: els escrits d'Arist¨°til "potser em van fer tornar m¨¦s docte, per¨° no pas millor, com hauria convingut, i he lamentat sovint que en realitat mai no es compleix all¨° que el fil¨°sof anuncia expl¨ªcitament al llibre primer de la seva ?tica". Petrarca hi insisteix uns quants par¨¤grafs m¨¦s avant: "Els aut¨¨ntics fil¨°sofs de la moral i els bons mestres de la virtut s¨®n aquells que intenten en tot moment fer bo l'oient i el lector, aquells que no els ensenyen qu¨¨ s¨®n la virtut o el vici, sin¨® que sembren dins dels cors l'amor fervent del b¨¦ suprem, i l'odi i el rebuig del mal".

Els quatre aristot¨¨lics venecians no van passar a la posteritat ?cosa que certament s¨ª que preocupava a Petrarca?, llevat potser del cas del metge Guido di Bagnolo. El nostre autor d'avui, en el fons agafat m¨¦s de la m¨¤ dels evangelis que de cap altra lectura ?com es fa evident aqu¨ª, i tamb¨¦ al Posteritati o al De vita solitaria?, ha estat estudiat i lloat per desenes de generacions en vida de Laura i en mort d'ella, i en vida d'ell mateix i despr¨¦s de traspassar. Ara vegeu: el temps tot ho posa al seu lloc.