Amables caricatures

EL CAU DEL CONILL

Cristina Segura

Destino

268 p¨¤gines. 19,50 euros.

Les tares del sistema literari espanyol s¨®n com les del sistema literari catal¨¤. La pega ¨¦s que el sistema espanyol ¨¦s molt m¨¦s gran i el catal¨¤ ¨¦s molt petit: es noten m¨¦s els desequilibris i fan m¨¦s mal perqu¨¨ hi ha pocs mecanismes de correcci¨® i autocorrecci¨®. Els premis literaris a Espanya viuen encara una llargu¨ªssima excepcionalitat perqu¨¨, al rev¨¦s que a la majoria de llocs, els donen els editors a manuscrits in¨¨dits, enlloc que els editors o les institucions o qui sigui decideixi atorgar un premi al llibre que ja ha pogut llegir-se i avaluar-se p¨²blicament. Nosaltres ho fem al rev¨¦s i El cau del conill, l'obra guanyadora del darrer premi Josep Pla, sortir¨¤ perdent amb el guard¨® en projectar-hi expectatives que no satisf¨¤, sense ser una novel.la deficient o patosa: primerenca, per¨° no dolenta.

'El cau del conill' no te voluntat d'estil i pinta veritats amb aquarel.les aigualides

El premi Pla marca jerarquia al sistema literari o aix¨° i la qualitat ho oblidem?

L'efecte pernici¨®s d'un sistema parit en plena postguerra (el premi Nadal el 1944) s'agreuja a l'entorn catal¨¤: en castell¨¤ hi ha un munt de premis i es poden combatre rec¨ªprocament, les decisions d'uns les corregeixen els altres o si m¨¦s no els perfils editorials tenen prou joc per tocar pals distints. En catal¨¤, el risc ¨¦s m¨¦s alt: hi ha poc marge de maniobra perqu¨¨ hi ha pocs lectors, hi ha pocs autors per¨° hi ha moltes ganes de vendre llibres, com a qualsevol lloc. Podria ser exemple d'aquesta situaci¨® la guanyadora del premi Pla, com si el jurat —Sebasti¨¤ Alzamora, Rosa Cabr¨¦, Antoni Pladevall, Ester Pujol i ?lex Susanna— hagu¨¦s optat per un text oport¨² m¨¦s que liter¨¤riament valu¨®s.

L'autor ¨¦s un periodista amb formaci¨® i experi¨¨ncia a l'estranger, coautor d'un llibre sobre la Xina, redactor al diari Ara i crescut en una fam¨ªlia i un entorn de la burgesia barcelonina, figurada o indirectament retratada a la novel.la, segons ha explicat el mateix autor, Cristian Segura (Barcelona, 1978). Coneix b¨¦ els ambients que recrea i es percep una experi¨¨ncia, per dir-ho aix¨ª, de primera m¨¤ a l'hora de proposar les caricatures, els costums i les d¨¨ries dels personatges. T¨¦ pinta sovint de rep¨¤s als t¨°pics que constitueixen l'estereotip —divertit biling¨¹isme de classe, per exemple— i s'embolica innecess¨¤riament en una trama rocambolesca per fer m¨¦s entretinguda la cr¨°nica de la desubstanciaci¨® galopant del protagonista: empresari important al mercat global, viatges ex¨°tics, separaci¨® previsible, fill amb problemes d'identitat (homosexual), business futbol¨ªstic amb pres¨¨ncia estel.lar de l'Espanyol (per¨° tamb¨¦ el Bar?a), rid¨ªcul p¨²blic d'esc¨¤ndol davant de Tony Blair, C¨ªrculo Ecuestre, psiquiatres, filipines, drogues, una mica de sexe, cal¨¨s i gomina. Per¨°, en ess¨¨ncia, el que importa al protagonista ¨¦s nom¨¦s una cosa: treure endavant com sigui l'empresa i la seva vida (incloses temptatives budistes), fins a la ir¨°nica redempci¨® final. L'egoisme i el servilisme regeixen la vida de l'home i tot es va ensorrant, per¨° massa sovint ¨¦s com si llegissim el gui¨® d'una d'aquestes teles¨¨ries de sobretaula que despulla com en s¨®n de poca-soltes, deslleials, interessats i moralment miops els alts empresaris i els seus baixos barems ¨¨tics.

Calia que aquest perfil de novel.la minsa reb¨¦s el premi Pla, si l'obra no d¨®na massa m¨¦s, fora d'algun moment prou grotesc i una voluntat caricaturesca? ?s vendible com la novel.la que despulla la burgesia empresarial (¨¦s un eslogan), per¨° no pas com a llibre liter¨¤riament estimulant. I el premi no crec que ajudi l'autor a esmolar l'eina, que pot fer la sang que no ha volgut fer: la caricatura ¨¦s amable, de fer patxoca sense estrid¨¨ncies ni agror.

Els lectors no sabem qu¨¨ podia haver-se premiat, per¨° s¨ª que podem expressar les limitacions pr¨°piament liter¨¤ries de la novel.la, la seva conformitat amb el relat tradicional, la seva abs¨¨ncia de voluntat d'estil, la seva ren¨²ncia a aprofundir les caricatures per acostar-se a la veritat bruta de personatges que estan pintats amb aquarel.les aigualides (o passades de voltes). El Josep Pla marca una jerarquia al sistema literari catal¨¤, o aix¨° de la jerarquia i les qualitats liter¨¤ries i els m¨¨rits est¨¨tics i morals ho deixem c¨®rrer? Importa o no que el premi Pla signifiqui alguna cosa m¨¦s que un producte mercantilment avalat per la promoci¨® editorial i per l'oportunitat del tema? O potser no hi ha m¨¦s remei, quan surt un autor nou amb una mica de tra?a i de mal¨ªcia, que col.locar-li un premi d'aquesta significaci¨®?