On habita el g¨¨nere

SIMETRIES

Sara Ramo. Galeria Estrany

& De la Motta

Ptge. de Mercader, 18. Barcelona

Fins al 12 de febrer

UNTITLED. (LA NUIT N'EN FINIT PLUS)

Galeria Toni T¨¤pies. Consell de

Cent, 282. Fins al 30 de mar?

En una cultura dominada per la masculinitat —escriu el cr¨ªtic Aaron Betsky— la imatgeria del cos mascul¨ª ¨¦s en qualsevol lloc, des de la construcci¨® f¨¤l.lica dels gratacels fins a la musculatura dels nostres edificis c¨ªvics. Els rols de l'home i el seu poder es fan reals a trav¨¦s de l'arquitectura". Un pensament que ens porta a analitzar la feina de Sara Ramo (1975) des d'una perspectiva ideol¨°gica. L'artista hispanobrasilera ens explica la impossibilitat que t¨¦ la dona per ocupar determinats espais de la ciutat, el seu allunyament d'aquests i com aquests llocs s'han creat per i per a l'home. Com Virginia Woolf a A Room of One's Own (1929), Ramo parla de la import¨¤ncia de la independ¨¨ncia espacial, de la possibilitat de tenir un espai propi per crear —per volar— encara que sigui habitat en solitud.

Sara Ramo explica la impossibilitat que t¨¦ la dona per ocupar espais de la ciutat

On habita el g¨¨nere? Com que el g¨¨nere sempre ¨¦s un fer (no naixem homes o dones, sin¨® que arribem a ser-ho, Beauvoir dixit), l'espai que l'interroga tindria a veure amb el tr¨¤nsit, l'estrany, all¨° desconegut o indefinit. El treball de Ramo t¨¦ tots aquests requisits. La seva mirada, horitzontal, contrasta amb la valoritzaci¨® vertical masculina. Per a ella, les dimensions d'autoritat absoluta han d'ocupar el lloc de la normalitat quotidiana per adoptar les formes incommensurables de les estrelles, els meteorits, els forats negres, la via l¨¤ctia... Aix¨ª, l'universal i el particular s'uneixen en els aspectes m¨¦s entranyables, en la figura evocadora d'una taca al terra, un paper arrugat i abandonat en una cantonada, els perfils que deixen les humitats sobre una paret, sempre en llocs trencats, desolats, i que tot i aix¨ª som capa?os de mirar-los d'una altra manera, des del silenci, en les esquerdes, en la simplicitat d'un entorn que no est¨¤ mai despullat perqu¨¨ sempre hi ha alg¨² que ha deixat una empremta.

Al v¨ªdeo titulat Trasllat veiem Ramo d'esquena a l'espectador desfent lentament una maleta amb els estris d'una casa: un penjador, un llum, un estenedor, un ventilador, llibres, gerros... La maleta queda sepultada per l'acumulaci¨® d'objectes i l'artista acabar¨¤ desapareixent a l'interior. En un altre ¨¤mbit, ha instal.lat Allau concret, una acumulaci¨® de caixes de cartr¨® d'embalatge que interpel.la l'espectador sobre la relaci¨® possible entre cos i casa com a dip¨°sit de mem¨°ria, i la seva transitorietat. L'espai dom¨¨stic com a representaci¨® material del (des)ordre social, per¨° tamb¨¦ com a ficci¨®. De pas d¨®na t¨ªtol a una seq¨¹¨¨ncia de fotografies de reminisc¨¨ncies postminimalistes: un habitacle apareix ple de terra o senzillament buit, com una casa que espera que la moblin.

El treball de Sara Ramo t¨¦ un car¨¤cter ambigu marcat —casa recer/casa pres¨®—, per¨° no hi ha dubte que ¨¦s resistent (a les definicions, a la masculinitat). Sens dubte ¨¦s una artista a la que s'ha de seguir, per¨° tamb¨¦ a la que caldria exigir m¨¦s cura en el format i el dispositiu, el que els curadors anomenen l'"espai representacional" i que t¨¦ a veure amb l'espectador i com aquest dramatitza l'obra. Cosa que li ha sortit brodat al portugu¨¨s Jo?o Onofre al v¨ªdeo Untitled. (La nuit ne'n finit plus), a la galeria Toni T¨¤pies. Un luxe.

?s la quarta exposici¨® de l'artista a la galeria barcelonina; la seva pe?a central ¨¦s un v¨ªdeo rodat en un bosc a prop de Sintra amb la performance interpretada per una adolescent que canta la coneguda pe?a de Petula Clark: les notes recorren la nit com a espai i temps per al desig i les ansietats, sota l'omnipres¨¨ncia de la mirada, per¨° aquesta vegada —i a difer¨¨ncia de treballs anteriors— no en un pla fix. El v¨ªdeo ¨¦s, senzillament, bell, i est¨¤ fet en un espai que no necessita cap denominaci¨® espec¨ªfica. On tamb¨¦ habita el g¨¨nere.