Palaus al carrer

En ocasi¨® de les festes decennals de la mare de D¨¦u de la Candela, a Valls, s'ha instal.lat una il.luminaci¨® decorativa a les places del Pati i del Blat, i tamb¨¦ al carrer que les uneix, el carrer Cort. El conjunt urb¨¤ il.luminat mereix indubtablement la visita i permet, m¨¦s enll¨¤ del resultat, una reflexi¨® sobre all¨° extraordinari. Les ciutats estan afligides actualment per una sobreexcitaci¨® commemorativa i semblen deixar de banda el quotidi¨¤. El resultat ¨¦s una arquitectura i uns espais p¨²blics sovint dissenyats sota l'estigma de la singularitat. Una festa cada deu anys, com aquesta, resulta d'un bon gust digne de menci¨® i representa un sentit de la vida i dels seus esdeveniments fora del com¨².

Al costat d'aquestes llums, a la resta de la ciutat de Valls sembla de nit. ?s tal la llum, la intensitat i el color que t¨¦, que la sentim a la cara, amb una qualitat t¨¤ctil, com si ens toqu¨¦s. ?s tan bonica, tan ben aconseguida i tan singularment arcaica que n'hi ha prou amb entrar a l'esgl¨¦sia g¨°tica de Sant Joan de Valls —abans d'ahir a missa— per adonar-se que all¨¤ la llum ¨¦s un pecat i desvirtua l'atmosfera de l'espai lit¨²rgic. I ¨¦s que la llum, com els medicaments, no s'hauria de poder vendre sense recepta m¨¨dica.

Els tres espais aporten una morfologia diferent per ressaltar encara m¨¦s aquesta il.luminaci¨®. El llarg i estret carrer Cort amb els arcs guarnits, sembla una galeria del XIX; la pla?a del Blat ha estat convertida en un oasi, com una sala hip¨°stila amb palmes. Per¨° a la millor, El Pati, les llums formen el que podr¨ªem dir quatre fa?anes. Les dues llargues simulen dues arquitectures sim¨¨triques, semblants a les dues curtes, una de les quals t¨¦ un coronament que ajuda a orientar el conjunt. S¨®n fa?anes de bombetes, les fa?anes d'una pla?a principal. Recorden alhora les recreacions arquitect¨°niques dels jardins i els jardins recreats pels focs artificials. Els llums formen un pla considerable, consistent per¨° lleuger, elevat m¨¦s de tres metres del terra, de tal manera que "entrem" en aquest espai instal.lat a l'interior de la pla?a i que deixa en un segon pla les seves veritables fa?anes. La il.luminaci¨® ¨¦s tan galant i t¨¦ tal proporci¨®, que sembla que ens trobem a la sala de ball d'un palau. Per¨°, tamb¨¦, la construcci¨® no amaga els puntals que la subjecten refor?ant la impressi¨® de precarietat.

Tot est¨¤ fet a partir de formes geom¨¨triques conc¨¨ntriques i insistents, encadenades les unes amb les altres com en una feina de ganxet, i ressaltades pels colors: blanc, blau, verd, vermell, groc.... Cap abstracci¨®, cap gest minimalista, una alegria "fallera" en un pa¨ªs com el nostre, tan restret formalment. Com si assist¨ªssim a una posta en escena pl¨¤stica a partir de la qual pogu¨¦ssim tornar a comen?ar i amb la consci¨¨ncia que en algun punt, despr¨¦s de fer coses aix¨ª, ens v¨¤rem equivocar.

Crec que era Jorge Oteiza el que deia que l'art contemporani s'havia passat l'exist¨¨ncia despertant el p¨²blic, sacsejant-lo, per despr¨¦s no dir-li res. A la majoria de les il.luminacions commemoratives modernes d'espais p¨²blics els ha passat el mateix. Si van a Valls, ning¨² no els despertar¨¤ amb una proposta trencadora, senzillament ho trobaran inoblidable. ?s molt bonic!