La biblioteca de les 72 propostes

El solar no podia ¨¦sser m¨¦s complicat. Estret, irregular, allargat, encaixonat entre la dif¨ªcil compet¨¨ncia de l'espl¨¨ndid edifici de l'estaci¨® de Fran?a i un parc de la Ciutadella a l'espera indefinida del pla que finalment li doni sortida cap al mar. El repte era situar en aquest espai la biblioteca provincial (o central o p¨²blica de l'Estat...) de Barcelona. Descartada la ubicaci¨® del Mercat del Born, no va ¨¦sser f¨¤cil que el Ministeri de Cultura accept¨¦s un solar que tamb¨¦ va necessitar excavacions arqueol¨°giques pr¨¨vies. Per¨°, finalment, l'any passat es va celebrar el concurs per construir l'esperat centre. Va guanyar un equip desconegut, Nitidus, al front del qual hi ha Josep Maria Mir¨®, per¨° s'hi presentaren 72 propostes entre les quals n'hi havia nombroses fetes per patums de l'arquitectura nacional. El resultat d'aquell concurs, tota una lli?¨® d'arquitectura sobre la diversitat de respostes a un mateix enc¨¤rrec, s'exposar¨¤ a partir de la setmana vinent al Col.legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en una mostra in¨¨dita feta en col.laboraci¨® amb el ministeri.

El Col.legi d'Arquitectes inaugura dilluns una exposici¨® sobre el concurs de la biblioteca

Hi ha una caracter¨ªstica d'aquest concurs que ¨¦s interessant per entendre'n el resultat: la convocat¨°ria era an¨°nima. Els participants es presentaven al concurs amb un lema i una plica tancada on hi havia l'oferta econ¨°mica, que nom¨¦s tenia una valoraci¨® del 30% sobre el resultat. "Fa un any i mig que ho fem aix¨ª", explica Javier Mart¨ªn, arquitecte i subdirector general d'obres de la Ger¨¨ncia d'Infraestructures i Equipaments del Ministeri de Cultura. "El tema de l'anonimat ens semblava fonamental perqu¨¨ la gent entengu¨¦s que el procediment ¨¦s obert i net, per transmetre transpar¨¨ncia i confian?a als professionals ja que hi va haver un temps en qu¨¨ s'hi presentaven molts pocs equips als concurs que convoc¨¤vem".

L'estrat¨¨gia ha donat resultat perqu¨¨ el de la Biblioteca de Barcelona ha estat el concurs m¨¦s concorregut dels que ha convocat el ministeri. Hi participaren 72 projectes dels quals es varen desestimar 9 per q¨¹estions de forma. Els 63 restants s¨®n, en general, un cat¨¤leg de bona arquitectura i una mostra de com davant d'un mateix problema les solucions poden ¨¦sser molt diverses.

"Penso que hi ha molta intensitat en les propostes", comenta Margarida Jover, vocal de Cultura del COAC i impulsora d'aquesta exposici¨® a la seu del col.legi a Barcelona (pla?a Nova, 5) que s'inaugura dilluns i que estar¨¤ oberta fins al 2 d'abril amb el complement de tres dies de taules rodones. A la primera, (el mateix 7 de febrer) es parlar¨¤ del context del concurs i del projecte guanyador; el segon (dia 17) s'abordar¨¤ la relaci¨® entre la biblioteca i l'espai p¨²blic i, el tercer dia (dia 28), es dedicar¨¤ als reptes mediambientals. Per a Jover, la proposta vol refor?ar el debat arquitect¨°nic a la ciutat a partir del fil conductor d'un concurs per un equipament tan emblem¨¤tic i amb tanta hist¨°ria ciutadana com aquest. Sobre les propostes, assegura que el nivell era molt bo. "Hi ha molt pensament al darrere, algunes van molt m¨¦s enll¨¤ de la soluci¨® concreta del programa", explica Jover. "El solar era dif¨ªcil i uns s'han fixat amb l'estructura, d'altres amb l'espai p¨²blic, d'altres amb el tema termodin¨¤mic".

El jurat, reconeix Mart¨ªn, ho va tenir complicat. Va estar configurat per t¨¨cnics (tant de la part arquitect¨°nica com de la bibliotecari) del Ministeri de Cultura, de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona i, per primer cop, d'un representat del COAC. "Aix¨° ha donat molt bon resultat i, de fet, acabem de firmar un acord amb el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de Espa?a per tal que sempre hi hagi un representant en tots els concursos", comenta Mart¨ªn, satisfet del proc¨¦s i del resultat.

"Va ¨¦sser tot molt intens, per¨° despr¨¦s de la valoraci¨® i de les discussions, tots v¨¤rem estar d'acord en quins eren els millors projectes i el consens sobre el guanyador va ¨¦sser general", comenta. "I el m¨¦s positiu de tot ¨¦s que quan v¨¤rem obrir el sobre va resultar que cap dels que ¨¦rem all¨¤ el coneix¨ªem, i aix¨° est¨¤ b¨¦ des del punt de vista de la transpar¨¨ncia i la confian?a que vol¨ªem transmetre. Sempre ens podem equivocar, per¨° em sembla significatiu que el guanyador hagi estat un estudi que cap dels que valor¨¤vem els treballs coneix¨ªem".

Mart¨ªn considera que aquest sistema de l'anonimat allibera tamb¨¦ la comissi¨® de valoraci¨® perqu¨¨ no els afegeix pressi¨®. Si ja saps que el projecte ¨¦s d'un arquitecte de prestigi, explica, no pots evitar mirar-ho d'una altra manera, tenint en compte no nom¨¦s el que hi ha sin¨® tamb¨¦ el que ja coneixes de la seva traject¨°ria. En el cas del concurs de la biblioteca s'haguessin trobat amb aquest problema moltes vegades. Hi ha participat gent de molta v¨¤lua, de vegades en projectes tamb¨¦ molt interessants. Des de Josep Llin¨¤s, autor d'algunes de les biblioteques barcelonines m¨¦s interessants, com la Jaume Fuster, fins a Enric Ruiz-Geli, Albert Viaplana, Jordi Badia, I?aki Abalos, Andr¨¦s Perea, Roser Amado i Llu¨ªs Domen¨¨ch, Josep Benedito, Willy M¨¹ller, Benedetta Tagliabue, Enric Massip, Ferm¨ªn V¨¢zquez, Cruz y Ortiz....

De les propostes presentades hi ha dos grans grups. Els que han optat per torres, concentrant la major part de les instal.lacions en un edifici vertical, i els que han optat per un edifici baix i lineal, amb diverses propostes que coincideixen a fer una mena de r¨¨plica de les naus ve?nes de l'estaci¨® de Fran?a. Alguns han optat per aixecar l'edifici i fer un gran p¨°rtic transitable i d'altres han fet un passeig sobre teulada; uns posen l'¨¨mfasi sobre la sostenibilitat, amb propostes molt interessants perqu¨¨ siguin autosuficients, i d'altres opten per fa?anes carregades de leds per tal de convertir-les en una pantalla gegant....

"El problema era que s'havia de combinar un solar molt allargat amb una edificaci¨® alta (18.000 metres quadrats) que s'havia d'adaptar a les necessitats actuals d'una biblioteca", comenta Mart¨ªn. "La tend¨¨ncia ara mateix va per espais amples, molt flexibles i que tinguin possibilitat de canviar d'usos en el futur. Aix¨° exigeix superf¨ªcies grans i, per aix¨° mateix, les propostes de torre provocaven problemes de funcionament intern que va fer que tot i que arquitect¨°nicament fossin brillants quedessin r¨¤pidament descartades". Hi est¨¤ d'acord Assumpta Bailac, presidenta del Consorci de Biblioteques de Barcelona, que va ser membre del jurat. "Ara el que es demana ¨¦s flexibilitat i possibilitat d'adaptar-se als nous usos, per aix¨° ens va interessar el projecte guanyador, que a m¨¦s va imaginar com seria aquella zona en el futur quan es trasllad¨¦s el zoo, ja que encara que tenia una entrada per Marqu¨¦s d'Argentera la principal era en relaci¨® amb el parc". Tot plegat va fer que, malgrat l'aspecte senzill de la proposta, se n'an¨¦s valorant la complexitat interna. Mart¨ªn ho t¨¦ clar: "Penso que aquest projecte ha fet bo el solar".