Stalin contra Kharms

CAMARADA K.

Joan Carles Bellviure

Edicions Teatre del Mar

79 p¨¤gines. 12 euros

El feixisme i el comunisme —tan antag¨°nics en ideologia— tenen un punt de coincid¨¨ncia: s¨®n altament mort¨ªfers. L'un i l'altre van causar, al segle XX, les pitjors massacres de la humanitat. Tanmateix, com a v¨ªctimes concretes de les deportacions, els confinaments o els assassinats en massa, hi havia ¨¦ssers humans de carn i ossos, amb noms i cognoms. Camarada K., del dramaturg Joan Carles Bellviure (Vinar¨°s, 1963), ens en fa con¨¨ixer un: Dani?l Iv¨¤novitx Iuvatxov (1905-1942), un escriptor avantguardista rus que emprava el pseud¨°nim de Dani?l Kharms. Escrita a partir dels seus textos, que han perviscut gaireb¨¦ de miracle, Bellviure ens situa en el cor de l'univers de Kharms, tan absurd i obsessiu com l¨²cid i tr¨¤gic.

El lector/espectador assisteix a la marginaci¨® i la precaritzaci¨® de Kharms, assetjat per l'aparell repressiu estalinista, i, alhora, gaudeix del seu opus literari, en qu¨¨ tot ha de dir-se sense dir-se. Poeta, narrador i dramaturg, Kharms va n¨¦ixer a la Sant Petersburg de l'Imperi rus i va morir —recl¨°s en un psiqui¨¤tric— a la Leningrad de la Uni¨® Sovi¨¨tica. Va pagar cara, naturalment, la seva heterod¨°xia. Fou deportat i empresonat sota l'acusaci¨® de perillositat i desafecci¨® al r¨¨gim per la seva conducta exc¨¨ntrica i aconvencional. Havia fundat, amb altres poetes, el moviment d'avantguarda OBERIU, que tamb¨¦ va patir les primeres purgues estalinistes.

Com ja havia fet a Hist¨°ria(es) (2002), Bellviure enfila molt b¨¦ escenes d'extensi¨® diversa en una mena de collage que desdibuixa els marges entre la biografia i l'obra creativa, tot entreteixint-les en un relat ¨²nic. El personatge de Kharms deixa entreveure dades autobiogr¨¤fiques i meditacions —escollides de les notes dels diaris i de l'epistolari conservats— sobre la situaci¨® miserable dels darrers anys. Els altres personatges, manllevats del teatre, la narrativa o la poesia de l'escriptor rus, ens brinden un tast de l'obra exhumada.

El conjunt d'hist¨°ries desgranades a Camarada K. presenta com a denominador com¨² la den¨²ncia m¨¦s o menys encoberta de l'opressi¨® lacerant i de la manca de llibertat que es vivia en plena repressi¨® d'Stalin. Aix¨ª mateix, Kharms arremet contra el servilisme i la covardia dels seus coetanis que feien el joc a la dictadura. O expressa —sempre en clau c¨°mica, absurda o visceral— la duresa de la incomunicaci¨® i la insolidaritat dels altres que experiment¨¤ en primera persona.

La dissid¨¨ncia i la llibertat art¨ªstica de Kharms atorguen un sentit coherent a unes faules que sovint semblen absurdes o il.l¨°giques. N'hi ha que admeten una lectura ben al.lusiva a les condicions degradants del r¨¨gim: el patriotisme ret¨°ric a Els tres funcionaris; l'obedi¨¨ncia cega a Beveu vinagre, en qu¨¨ el mateix Kharms ¨¦s tingut per un sedici¨®s, o el mesellisme a Combat. Altres s¨®n mers esquetxos que, amb ironia, sarcasme o humor, prenen un caire metaf¨°ric o al.leg¨°ric, del tot significatiu en un context de censura i d'opressi¨®. Kharms recorda, en aquest sentit, el millor Gogol (L'inspector) o el millor Maiakovski (La xinxa), i fa pensar tamb¨¦ en la irrever¨¨ncia de les avantguardes hist¨°riques i en la desolaci¨® escruixidora del teatre de l'absurd.