La no ficci¨® de l'amic americ¨¤

LA SISENA FLOTA

A BARCELONA

Xavier Theros

La Campana

454 p¨¤gines. 25 euros

Un bon dia, Tom Wolfe es va treure de la butxaca un esl¨°gan que resumia el segle XX de periodistes i escriptors nord-americans: "El periodisme ¨¦s el motel on dorms durant el cam¨ª per arribar al teu dest¨ª final: la novel.la, la gran novel.la". Dit i fet. Avui, pocs recorden que Wolfe va ser el pare del nou periodisme, d'aquell periodisme esbojarrat i pop dels 60 i 70. Avui Wolfe ¨¦s, essencialment, novel.lista. Per¨° la realitat passa factura. Ara mateix el gran repte de l'escriptor nord-americ¨¤ ¨¦s escriure la gran obra de no ficci¨® (non fiction).

Tend¨¨ncies com el new new journalism no deixen de ser una actualitzaci¨® del bon periodisme de sempre, per¨° l'interruptor que mou ja en diu molt: m¨¦s reportatge que literatura. Des de Lawrence Wright explicant amb L'amena?a de la torre durant cinc d¨¨cades com s'arriba a l'11-S, a Leila Guerrero i Los suicidas del fin del mundo esbrinant el per qu¨¨ dels su?cidis a un poble de la Patag¨°nia. Aqu¨ª mateix es poden veure brots com Carles Porta i el llibre sobre la muntanya de Tor. Ara, com sempre, ¨¦s m¨¦s necessari que mai. Explicar la complexitat dels micromons que esdevenen mons. Explicar la veritat. I serem rodoredians: mirall trencat i cadasc¨² t¨¦ el seu boc¨ª.

El llibre ¨¦s ondulant. Tot ¨¦s com el mar. Sempre ¨¦s igual, sempre ¨¦s diferent

El que ¨¦s clar ¨¦s que el periodisme, la no ficci¨®, t¨¦ ra¨® i futur a casa nostra

La veritat, Xavier Theros (Barcelona, 1963) l'ha trobat a les gorretes i vestits blancs dels marines nord-americans passejant per la Rambla. La sisena flota a Barcelona. Quan els nord-americans enva?en la Rambla (Premi Josep Maria Huertas Claveria) ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un gran-gran (454 p¨¤gines) reportatge fascinant sobre els 36 anys (1951-1987) d'amarratges de la marina nord-americana al Port de Barcelona. S¨ª, ¨¦s un mar de desembarcaments: xiclets, d¨°nuts, la coca-cola, el rock&roll, els texans, les rebaixes, el bowling, el b¨¤squet... I la segona ¨¨poca daurada del barri Xino despr¨¦s del parc tem¨¤tic del primer ter? de segle. El ne¨® de d¨°lar neteja la cal? i el quitr¨¤ franquista: prost¨ªbuls, bars, restaurants, sastreries, lloguers de pisos, enllustradors de sabates, taxistes... Cal prendre'n nota: durant la d¨¨cada dels 50, les estades dels mariners ianquis deixen un mili¨® de pessetes diaris a la ciutat. Va ser el Pla Marshall no oficial.

El llibre ¨¦s ondulant. L'estil, l'estructura, tot ¨¦s com el mar. Sempre ¨¦s igual, sempre ¨¦s diferent. Ones hipn¨°tiques. La quantitat de fonts que usa Theros ¨¦s aix¨ª: cambreres de barres americanes; propietaris de bars, restaurants, clubs, dones de la neteja, veterans d'aquells vaixells, ve?ns... (i 66 fotografies de grans fotoperiodistes catalans com Catal¨¤ Roca, Joan Colom o P¨¦rez de Rozas).

Pugen, baixen. Moltes ones, molt mar i tants anys sense mullar-se, sense veure res. Theros la clava, diu la veritat al pr¨°leg: "La cr¨°nica de la ciutat ha passat sovint de puntetes per damunt d'aquell per¨ªode que va marcar-ne l'aspecte i el car¨¤cter". ?s aix¨ª. Mostra que aquest pa¨ªs segueix entestat amb les ficcions, del passat, del present i del que faci falta. Tot sigui per perseverar amb ficcions i realitats que nom¨¦s expliquen mentides autoritzades i sopars de duro, i de suro, avorrit.

Els vaixells nord-americans ancorats al port i generacions de barcelonins anant-los a veure ¨¦s tamb¨¦ el somni que hi ha vida m¨¦s enll¨¤, que hi ha llibertat. Potser van fer m¨¦s aquests vaixells i aquests marines innocents per la llibertat que molts dels que deien que lluitaven per la llibertat. V¨¦s a saber. El que ¨¦s clar ¨¦s que, tal com marca aquest llibre, el periodisme, la no ficci¨®, t¨¦ ra¨®, t¨¦ futur (especialment a casa nostra: amb tot el que s'ha d'explicar!) i ¨¦s el dest¨ª.