Rosa Leveroni

Dues publicacions de gran categoria v¨¦nen, amb un cert retard, a posar la poeta barcelonina Rosa Leveroni al lloc que es mereix: R.L., Obra po¨¨tica completa, edici¨® a cura d'Abraham Mohino; i R.L., La poesia essencial, edici¨® a cura de M¨°nica Mir¨® i d'Abraham Mohino, totes dues a CCG Edicions, Girona, 2010; la segona, s¨ªntesi o sublimaci¨® de la primera.

Hi ha diverses raons que ens permeten d'entendre que Rosa Leveroni qued¨¦s mig oblidada a Catalunya als ¨²ltims decennis, tot i l'edici¨®, l'any 1981, de Poesia, a c¨¤rrec de Maria Aur¨¨lia Capmany, i de l'esfor? divulgador d'Helena Valent¨ª, entre d'altres. Potser la primera ra¨® d'aquest oblit s'hagi d'anar a buscar en el fet que l'¨ªnclit ant¨°leg Joaquim Molas, a la seva ins¨°lita Poesia catalana del segle XX, no l'esment¨¦s ni per atzar, tot i no oblidar-se d'esmentar-hi poetes d'igual o de menys categoria, com ara Clementina Arderiu —¨¦s clar que aquesta era la leg¨ªtima de Carles Riba—, l'inefable L¨®pez-Pic¨®, de pietosa mem¨°ria, i Francesc Vallverd¨², for?a temps corrector de llengua a TV-3, sense que vagi evitar que els locutors diguessin "al?ada" quan haurien de dir "altura", i "climatologia" quan haurien de dir "clima", errors encara no esmenats. D'altres antologies van filar m¨¦s prim i hi van reproduir poemes de Leveroni, sigui perqu¨¨ els curadors tenien m¨¦s gust literari que l'esmentat universitari —com va ser el cas de Joan Triad¨²—, sigui perqu¨¨ van fer reculls molt exhaustius, com en els casos d'Un segle de poesia catalana, a c¨¤rrec de Bofill i Ferro i Antoni Comas, o de l'Antologia de poetes catalans, a cura de Giuseppe Sansone. Les antologies semblen cosa de poca import¨¤ncia, per¨°, en un panorama literari tan poc oxigenat i propagat com el nostre, resulten al capdavall determinants.

'Diversos factors van evitar que Rosa Leveroni fos valorada en la justa qualitat'

Per¨° hi ha un altre factor que explicaria el vel d'opacitat tirat damunt la mem¨°ria d'una poeta que el mateix Espriu va considerar superior a Rossell¨®-P¨°rcel i a Vinyoli, cosa exagerada, i tamb¨¦ superior a si mateix, idea clarament farisaica. El cas ¨¦s que Rosa Leveroni, estudiant que va ser a l'Escola de Bibliotec¨¤ries fundada per Prat de la Riba, va encapritxar-s'hi d'un dels seus professors, Ferran Soldevila, mentre un altre, Carles Riba, en quedava enquimerat. La publicaci¨® de Confessions i quaderns ¨ªntims de la nostra poeta (Val¨¨ncia, Eliseu Climent, 1997) va deixar a cel descobert una relaci¨® que corria entre tafaners i amants de la cineg¨¨tica des de feia temps, o durant tota la vida de Rosa, per a esc¨¤ndol de benpensants i de missaires osonencs. El fet ¨¦s que Rosa Leveroni es va enamorar apassionadament —com va fer-ho la monja portuguesa Marianna Alcoforado, que li agradava, d'un militar franc¨¨s de campanya a Lisboa— de l'abrandat historiador; el qual, tot s'ha de dir, com que havia signat a la sagristia papers amb Madame Yvonne Lepage, no els va acabar de perdre, tot i freq¨¹entar llit de canonge amb la poeta. Que ella se'l va estimar, d'aix¨° no en queda dubte quan es llegeixen les cartes o els poemes que li va enviar. Quant a Riba, tot el que sabem ¨¦s que, mentre Clementina, a la cuina, preparava el te, don Carles empaitava la bella Leveroni i li demanava un ¨°scul en sordina, com Eros a Psique, sense mai aconseguir, pel que sembla, cap ¨¨xit memorable.

Tot aix¨° a banda, o justament per culpa d'aquestes circumst¨¤ncies, Rosa Leveroni no t¨¦ encara el lloc alt¨ªssim que sempre va mer¨¨ixer, al costat de dones poetes tan importants, al segle XX catal¨¤, com Maria Ant¨°nia Salv¨¤ o Maria-Merc¨¨ Mar?al. Els curadors de La poesia essencial de Leveroni diuen al pr¨°leg de la seva edici¨® que aquesta poeta ser¨¤ apreciada "si hi ha un m¨ªnim de criteri i de rigor en els nostres estaments cr¨ªtics". Si accepten que un servidor sap alguna cosa de literatura, que agafin aquest article com una mostra de suport a la redempci¨® que espera una tan alta escriptora. L'han posada al costat de Katherine Mansfield i d'Emily Dickinson, i no ¨¦s cap exageraci¨®: ho sap molt b¨¦ Sam Abrams.