Dreta de luxe

RATES AL JARD? /

ALTES VALLS

Valent¨ª Puig

Edicions 62 / Proa

130 / 79 p¨¤gines

21,50 / 15,50 euros

Dietaris i poemes, prosa assag¨ªstica i articulisme literari i pol¨ªtic donen el perfil de la millor producci¨® liter¨¤ria de Valent¨ª Puig. ?s ben cert que potser el seu nom resulta familiar a una muni¨® de lectors per altres raons: perqu¨¨ ha estat guanyador d'algun premi literari de volada i renom o perqu¨¨ ha retornat a la casa comuna del periodisme catal¨¤ del segle XX (vull dir La Vanguardia), despr¨¦s de la seva excursi¨® a l'ABC.

Per¨° res d'aix¨° acaba donant les satisfaccions que ofereixen les seves planes de dietari o de diari estricte, com s¨®n les de Rates al jard¨ª: rescata amb aquest t¨ªtol les anotacions de 1985, "dotze mesos d'estrat¨¨gies en el buit, d'horitzons equ¨ªvocs" que la literatura "ordena com pot". El viatge a la vida moral de l'autor ¨¦s poder¨®s i infreq¨¹ent per moltes raons. Puig t¨¦ entre 35 i 36 anys, acaba de rebre una modesta her¨¨ncia, no paga lloguer ni hipoteca, viu a Palma i b¨¤sicament vol ser escriptor i vol llegir, llegir, llegir. Aqu¨ª no hi ha novel.la, ni hi ha intriga, ni hi ha tampoc res semblant als materials que nodreixen les novel.les que l'han fet novel.lista amb resson¨¤ncia. El reconsagrat Quadern gris de Josep Pla nom¨¦s va publicar-se quan l'autor tenia una pila d'anys (el 1966) i la seva traject¨°ria liter¨¤ria plenament feta. En canvi als ¨²ltims 30 anys, com a m¨ªnim, no ha estat pas estrany que trobem autors que no es diuen Pla i —a empentes i rodolons— aconsegueixen publicar els seus dietaris. Puig va comen?ar amb un d'extraordinari, Bosc endins, publicat el 1982 (i poc despr¨¦s tradu?t per Javier Cercas al castell¨¤) i el mateix va passar amb un escriptor que ¨¦s poeta i ¨¦s assagista i ¨¦s articulista (acaba d'ordenar un feix de materials de valor a En el curs del temps), per¨° que alguns estimem molt especialment com a dietarista, l'Enric S¨°ria: va fer primer un llegendari Mentre parlem i molts anys despr¨¦s un altre potser encara millor, La lentitud del mar.

El dietari de Valent¨ª Puig ofereix una prossa cl¨¤ssica i molsuda, perspica? i incisiva

Aquest de Puig torna a ser molt bo, amb esc¨¤s material de cr¨ªtica pol¨ªtica d'actualitat i alguna resta encara de la cr¨ªtica del comunisme que sona ja molt rebullida hores d'ara. Per¨° el que importa ¨¦s una altra cosa: la intel.lig¨¨ncia anal¨ªtica, la independ¨¨ncia de judici, la formaci¨® franc¨°fila (el seu millor autoretrat ¨¦s aquest: 70% d'Stendhal i 30% de Chateaubriand) i la perspic¨¤cia de Puig es barregen amb detalls de costums i moralitat vagament cr¨¤pula, noct¨¤mbula, hedonista i intermitentment culpable.

I una cosa m¨¦s: Puig ¨¦s una rara esp¨¨cie de les lletres catalanes perqu¨¨ ¨¦s de dretes i no ¨¦s nacionalista, ¨¦s cat¨°lic creient (ho ¨¦s al menys a Rates al jard¨ª), ¨¦s lector de la literatura internacional, ¨¦s amant tamb¨¦ intermitent, ¨¦s sentimental i no amaga l'afecci¨® per les putes. I lliga admirablement amb el fil que va deixar somort Pla: el retrat virulent de Joan Fuster persona no eclipsa l'admiraci¨® per l'assagista i l'aiguafort sobre Salvador Espriu —que ¨¦s cruel— tampoc condemna la seva obra de poeta ni de prosista. Puig sembla autor fet per una societat civilitzada i culta, capa? de rebre sense escarafalls ni com¨¨dia la vida ¨ªntima, moral, raonada, d'una persona sensible i intel.ligent. I de tant en tant, alguna etzibada sense nom —per¨° que l'interessat detectar¨¤— o alguna etzibada amb inicials —com la que rep l'hist¨°ric cr¨ªtic literari Rafael Conte—, per¨° tamb¨¦ la quietud l¨ªrica d'un estiu davant del jard¨ª i la remor de les rates.

Els millors dels poemes que recull a Valls altes tamb¨¦ toquen per aqu¨ª, per¨° jo em quedo nom¨¦s amb mitja dotzena —els m¨¦s propers a l'autoetopeia: l'autoretrat moral—, mentre que gaireb¨¦ totes les planes del dietari demanen ser llegides poquet a poquet, aprenent. Potser ¨¦s tamb¨¦ la vena sat¨ªrica la que millor funciona al poemari, malgrat que el governa l'elaboraci¨® pausada del sentiment —la p¨¨rdua de la mare, la solitud, la perplexitat de la maduresa—. Per¨° aquest lector se sent m¨¦s recompensat a les planes de la prosa cl¨¤ssica i molsuda, perspica? i incisiva, molt sovint crua i desacomplexada del dietarista amb prosa, idees, ironia i observaci¨®: prosa de moralista ja una mica out de tot, encara que no ho sembli.