Q¨¹esti¨® d'armaris

APEL.LES FENOSA I COCO

CHANEL (1939-1940)

Fundaci¨® Apel.les Fenosa

Major, 25, el Vendrell

Fins al 30 de setembre

QU? EM POSO?

Disseny Hub Barcelona

Montcada, 12, Barcelona

Fins al 28 d'agost

Abundia Espinalt, en un dels seus habituals viatges a Par¨ªs, va anar a visitar l'escultor Apel.les Fenosa que era amic del seu pare, el pintor noucentista Marian Espinalt. Nom¨¦s d'entrar a l'estudi bohemi de Montparnasse la noia va notar com Nicole, l'enamorada companya d'Apel.les, donava una llambregada luxuriosa a l'abric que duia, de llana bona, ben fet per l'Herm¨ªnia, la seva modista de cap?alera. No en va, Marian, a m¨¦s d'artista i gran col.leccionista, era per tradici¨® familiar fabricant de sederia, llaneria i novetat de senyora, amb negocis a Sabadell i Terrassa. De fet, era ell qui s'encarregava de suggerir la renovaci¨® del guarda-roba de la dona i les filles, comen?ant per l'acurada tria del teixit. No cal dir que en el proper viatge parisenc, l'encisadora Abundia va dur a Nicole un bon "corte" de Corbera i Espinalt. Tant Abundia com la seva germana Adelaida sabien que a aquella noia joveneta, prima i atractiva —mig Jean Seberg, mig Juliete Greco—, tenia l'armari pr¨¤cticament buit i que, no obstant aix¨°, s'havia casat amb un vestit fet expr¨¦s per Coco Chanel. I no pas perqu¨¨ Nicole fos de casa bona, sin¨® perqu¨¨ la m¨ªtica Coco havia estat amant del seu marit abans de con¨¨ixer-lo i encara se l'estimava, i a ella tamb¨¦. De fet, Apel.les i Coco havien estat amants entre 1939 i 1940. El republic¨¤ Fenosa va ser llavors el beau sauvage de la famosa modista milion¨¤ria, per¨° es va escapar de la g¨¤bia daurada que li havia posat ella al Ritz perqu¨¨ no suportava ni la pressi¨® del luxe aclaparador ni l'addicci¨® a la morfina de l'inventora del perfum n¨²m. 5. D'aquest afer, ple de glamur i turbul¨¨ncies, l'escultor catal¨¤ mai no en va fer bandera, ni tan sols el va afegir com un trofeu al curr¨ªculum. Tampoc des de Par¨ªs se'n va fer gaire ress¨° despr¨¦s i Apel.les —a qui Cocteau i el seu xicot Jean Marais anomenaven l'estimat esquirolet i li tiraven els trastos— no va passar a engruixir la llista d'homes i dones que havien robat el cor a la m¨ªtica Gabrielle.

Fenosa no suportava el luxe ni l'addicci¨® a la morfina de Chanel

El DHUB presenta una tria excel.lent de vestits de Maria Brilla creats per Pedro Rodr¨ªguez

Aquest any, per¨°, arran de la retrospectiva Culture Chanel celebrada al Museum of Contemporary Art de Shanghai, amb Jean Louis Froment de comissari estrella, l'idil.li entre Fenosa i Chanel ha tret el cap de nou. I ben oportunament, per aprofitar l'avinentesa, la Fundaci¨® Fenosa del Vendrell ha muntat una petita exposici¨® que aireja el roman?, amb obres de l'escultor, i fotografies, cartes i documents de Chanel, Cocteau o Dal¨ª, entre d'altres. Ben mirat, l'obra de Fenosa ¨¦s molt Chanel, i un fet del cor i de la premsa rosa com aquest acaba per ser un valor afegit que l'ajuda a empla?ar millor. Est¨¤ b¨¦ que la fundaci¨® del Vendrell regiri els armaris i obri camins d'investigaci¨® i l¨ªnies d'exposicions que revisin l'interessant i sovint poc estudiada pres¨¨ncia dels catalans a Par¨ªs. Atenci¨® amb l'horari perqu¨¨ els diumenges ¨¦s tancat.

A la senyora Maria Brillas d'Ensesa, Coco Chanel no li va fer el vestit de n¨²via, en realitat no se sap qui li va fer. Per¨° poc despr¨¦s de casada amb l'amo de Sagar¨®, cap al 1932, Brillas va contactar amb Pedro Rodr¨ªguez, un dels modistes espanyols m¨¦s importants del segle XX, despr¨¦s de Balenciaga, i el va fer mestre de cerim¨°nia en perman¨¨ncia del seu atape?t armari. La senyora Ensesa no era pas l'¨²nica gran clienta de Rodr¨ªguez, per¨° va saber apreciar el gran valor est¨¨tic de les creacions del mestre i les va guardar amb cura, pr¨¤cticament totes, les va passar a la seva n¨¦ta, Hilda Bencomo, i aquesta, per la seva banda, les va donar al museu barcelon¨ª fundat per Manuel Rocamora. Ara el DHUB presenta una part de l'important donaci¨® de Bencomo, precisament a l'antiga seu del carrer Montcada, sota el t¨ªtol poc afortunat de "Qu¨¨ em poso". Per¨° m¨¦s enll¨¤ del discurs de l'exposici¨® i dels pretesos dubtes existencials de Maria Brillas davant del mirall, hi ha una tria excel.lent de vestits que val la pena anar a veure m¨¦s d'un cop, aprofitant que aquesta vegada l'entrada ¨¦s gratu?ta. Una exposici¨® es gaudeix i desapareix. Es far¨¤ un cat¨¤leg de tota la donaci¨® Brillas? Aix¨° s¨ª que seria un merescut homenatge a la mestressa, a la donant i, sobretot, al gran geni de la costura que va ser Rodr¨ªguez.