La burgesia no t¨¦ qui l'escrigui

L 'aparici¨® recent de dues novel.les i un documental inspirats en les grans nissagues de la burgesia ha desfermat una antiga discussi¨® sobre el pes d'aquesta classe social en la nostra cultura. A difer¨¨ncia de les narracions de junkers a Alemanya, del costumisme franc¨¨s i angl¨¨s, o de les epopeies dels grans empresaris nord-americans, la novel.l¨ªstica catalana no ha fet gaires retrats del burg¨¨s emprenedor, ni tan sols a la contra. Nom¨¦s en comptades ocasions un personatge procedent de l'elit ha estat protagonista d'un gran relat. Les hist¨°ries de les fortunes familiars —d'aquells 500 cognoms que es diu que governen el pa¨ªs—, amb prou feines han estat reflectides pels escriptors.

Cristian Segura: "M¨¦s propers al Partit Popular que a Converg¨¨ncia, s'han acostumat massa a la discreci¨®. Les elits no han assumit el paper de capdavanteres del pa¨ªs"

Jordi Castellanos: "Aquesta idea d'una classe refinada capa? de fomentar una literatura catalana moderna va xocar amb la c¨²pula empresarial, que ja estava castellanitzada des de feia temps"

Care Santos: "A difer¨¨ncia dels avantpassats, els n¨¦ts i besn¨¦ts d'aquells patriarques s¨®n bastant exhibicionistes. Els avis no haurien xerrat mai amb un periodista"

Javier Balad¨ªa: "Les fam¨ªlies antigues han desaparegut, com a classe social s'han su?cidat. Era gent refinada que va haver de pactar amb el franquisme, i aix¨° va signar la seva defunci¨®"

Discrets i fugissers. Actualment, es parla de la fi de l'esperit emprenedor dels catalans, del declivi d'una burgesia que va voler liderar un projecte nacional i va acabar pactant amb una dictadura; que ha perdut els seus referents m¨¦s preuats sense crear-ne de nous; i que segueix constituint un m¨®n tancat i endog¨¤mic basat en la discreci¨®. La gran burgesia industrial a qui encolomen la construcci¨® d'aquest pa¨ªs mai no ha estat gaire retratada. Una de les poques excepcions a aquest fenomen ¨¦s la novel.la El cau del conill (Destino), guanyadora de la darrera edici¨® del premi Josep Pla, del periodista Cristian Segura.

Segons explica Cristian Segura: "Els burgesos han fet molta literatura, per¨° molt poca an¨¤lisi d'ells mateixos. A difer¨¨ncia de la burgesia protestant d'Anglaterra o dels Estats Units —molt acostumada a pensar-se a si mateixa des del llibre—, la burgesia aut¨°ctona s'ha mostrat molt contr¨¤ria a exposar-se p¨²blicament". Aix¨° ha provocat que hi hagin m¨¦s descripcions fetes des de fora que des de dins, com en el cas de La ciudad de los prodigios de Mendoza o ?ltimas tardes con Teresa de Mars¨¦.

Una possible explicaci¨® ¨¦s el que Segura defineix com una desconfian?a radical cap a la cosa p¨²blica: "De fet, en els moments m¨¦s ¨¤lgids, s¨ª que hi va haver una aposta pol¨ªtica per Camb¨® i la Lliga, que podia ser una formaci¨® que defens¨¦s els seus interessos. Amb l'arribada de la Segona Rep¨²blica, van patir una r¨¤pida marginaci¨® i, en molts casos, van ser expropiats. La p¨¨rdua de privilegis i la pressi¨® d'un proletariat molt hostil els va dur a renunciar a una pol¨ªtica pr¨°pia, i a esperar la vict¨°ria del general Franco. Aix¨ª, una elit catalanista i admiradora de les democr¨¤cies conservadores de l'estil de l'anglesa es va acabar venent l'¨¤nima al diable, col¡¤laborant activament amb la dictadura; fins i tot establint lla?os familiars amb els guanyadors de la guerra".

La situaci¨® actual no sembla pas millor: "Amb la Transici¨®, hi va haver pocs projectes per dotar aquest grup d'una representativitat p¨²blica. M¨¦s propers al Partit Popular que a Converg¨¨ncia, s'han acostumat massa a la discreci¨®. Les elits no han assumit el paper de capdavanteres del pa¨ªs. Tampoc no s'han aprofitat els enormes recursos i un extens patrimoni per crear bases econ¨°miques s¨°lides, sin¨® que s'ha preferit fer despesa sumptu¨¤ria o entrar en el cercle viciat de l'especulaci¨®". Segura va escriure el llibre abans de l'esclat del cas Millet i diu que no el va sorprendre: "Com m¨¦s gran ¨¦s el poder, m¨¦s gran ¨¦s la temptaci¨®". I afegeix: "De casos Millet, n'hi hauria d'haver m¨¦s. Jo vaig viure a Alemanya i, all¨¤, casos de corrupci¨® que acabaven als tribunals n'hi havia for?a sovint. Aqu¨ª encara resulta dif¨ªcil que es jutgi alg¨² poder¨®s. I quan s'aconsegueix, no acaba passant res".

Novel.la vs. burgesia. El professor Jordi Castellanos ¨¦s catedr¨¤tic del departament de filologia catalana a la UAB i historiador de la literatura. Segons explica: "La novel.la sempre ha estat molt cr¨ªtica amb la burgesia. Aquesta confrontaci¨® liter¨¤ria ¨¦s comuna a tot Europa, on els joves burgesos han rebutjat sovint l'afany de riquesa dels pares. Aquesta ruptura es pot trobar en la rebel¡¤li¨® rom¨¤ntica i despr¨¦s en l'inconformisme bohemi, protagonitzat pels fills de les grans fortunes del continent que s'instal¡¤len a Par¨ªs per erosionar els gustos i les idees dels parents. Tanmateix, a difer¨¨ncia d'altres tradicions, la burgesia catalana ha renunciat a donar la pr¨°pia versi¨®. Fins i tot ha renunciat a utilitzar la literatura com a propaganda. A aix¨° s'ha d'afegir el fet que sociol¨°gicament els novel¡¤listes del nostre pa¨ªs han sortit de la classe mitjana, de la qual s¨ª que hi ha abundants descripcions".

Aquesta situaci¨® es pot rastrejar en la hist¨°ria de l'alta burgesia catalana, molt implicada en el seu origen amb el moviment de la Renaixen?a i en dotar de valors i referents propis a la cultura del pa¨ªs, per¨° limitada per f¨®rmules folkl¨°riques com els Jocs Florals. Com a exemple, el professor Castellanos cita el cas de l'Atl¨¤ntida de Jacint Verdaguer, dedicada a Antonio L¨®pez —el conegut marqu¨¦s de Comilles—, que esdev¨¦ una exaltaci¨® de l'Espanya conqueridora.

En les primeres descripcions d'aquella classe emergent ja hi havia una nota agra, perceptible a La febre d'or de Narc¨ªs Oller; autor que compondr¨¤ altres retrats com Pilar Prim, on s'ataca el provincianisme d'uns burgesos recentment enriquits. De fet, el paper de la burgesia va ser un dels temes m¨¦s pol¨¨mics en la transici¨® del modernisme al noucentisme. Com comenta Jordi Castellanos: "Els modernistes intentaven crear una llengua nacional, connectar amb les classes populars i fer una cultura que serv¨ªs com a element cohesionador del pa¨ªs, per¨° sense implicacions pol¨ªtiques. Els noucentistes acusaven els modernistes d'haver buscat el suport de la classe mitjana i la menestralia, vulgaritzant les seves obres; mentre els modernistes els acusaven a ells de voler fer un art allunyat del poble, exclusiu per a les classes dirigents". Malgrat aix¨°, ¨¦s un autor modernista —Santiago Rusi?ol— qui aconsegueix fer-ne la descripci¨® m¨¦s reeixida a L'Auca del senyor Esteve o en peces curtes com Gente bien, en les quals bandeja les pretensions d'una classe social nom¨¦s obsedida pel negoci. Aquesta idea d'una classe refinada i oberta a Europa, capa? de fomentar una literatura catalana moderna, va xocar frontalment amb la c¨²pula empresarial que ja estava castellanitzada des de feia temps.

L'alta burgesia i el seu lloc en el m¨®n tamb¨¦ ser¨¤ un tema recurrent de la cultura catalana del segle XX. Aix¨° ¨¦s evident en l'anomena't "periodisme d'orientaci¨®", que es va erigir en far d'opini¨® per aquesta classe social. Els Ma?¨¦ i Flaquer, V¨ªctor Balaguer, Gaziel, Miquel dels Sants Oliver o Agust¨ª Calvet van modelar —en castell¨¤— un estil farcit de temes catalans, per¨° amb un punt de vista propi del periodisme madrileny. Per copsar la influ¨¨ncia d'aquests autors, nom¨¦s cal recordar aquell vell acudit on se li pregunta a un burg¨¨s del passeig de Gr¨¤cia —amb barret, bast¨® i tortellet— qu¨¨ opina de la situaci¨® pol¨ªtica, i ell respon que la sabr¨¤ dem¨¤ quan llegeixi l'article de Ma?¨¦ i Flaquer.

El professor Castellanos parla d'una ¨¨poca on "trobem a faltar la burgesia culta i refinada, mirall dels seus sofisticats hom¨°legs francesos o anglesos, perqu¨¨ no hi ¨¦s. Aqu¨ª ten¨ªem una elit que basava el seu poder en cridar l'ex¨¨rcit quan els obrers es revoltaven, i que va vehicular el nacionalisme com a pacificador de les tensions socials. Una burgesia que en comen?ar el segle XX estava deixant de mirar-se el melic per mirar cap a Madrid, i que vivia el seu moment d'esplendor". La gran novel.la d'aquest per¨ªode ¨¦s Vida privada de Josep Maria de Sagarra, que narra les excursions canalles al barri Xino dels hereus de classe alta. Un m¨®n plaent i bullici¨®s que troba equival¨¨ncia en llibres com Les nits de Barcelona de Josep Maria Planes, La Rambla fa baixada de N¨¨stor Luj¨¢n, o la recent Una vida en joc d'Albert Salvad¨®.

La Segona Rep¨²blica i la Guerra Civil suposen el gran terrabastall per les grans fortunes del pa¨ªs. Fugint de les persecucions obreres, en acabar el conflicte es van acostar als dirigents de la dictadura i als nous rics de l'estraperlo, fent-se l'harakiri pol¨ªtic. En aquest moment, els ¨²nics retrats possibles s¨®n celebracions nost¨¤lgiques, com la que fa Ignasi Agust¨ª a La ceniza fue ¨¢rbol, on explica la hist¨°ria de la fam¨ªlia Rius en cinc volums. Tamb¨¦ nost¨¤lgiques, tot i que des de l'exili antifranquista, s¨®n les novel.les d'Od¨® Hurtado i Mart¨ª, que escriu a M¨¨xic L'Araceli Bru o Es t¨¦ o no es t¨¦.

L'est¨¨tica de la decad¨¨ncia. Els ¨²ltims anys de la dictadura i durant la Transici¨®, les descripcions del m¨®n burg¨¨s van ser molt cr¨ªtiques, com en el cas de Merc¨¨ Rodoreda o dels germans Goytisolo. Un esperit que trobem matisat en alguns t¨ªtols apareguts en els darrers anys. Rosa Reg¨¤s a Luna lunera, Sergio Vila-Sanjuan a Una heredera de Barcelona o Jorge de Cominges a El desconcierto —tot i partir de diferents punts de vista— comparteixen un nou enfocament del tema. La visi¨® d'aquest llegat ¨¦s m¨¦s ¨¤cida i pot arribar a l'astracanada, com en el cas de Mateu el president de Sebasti¨¤ Bennasar, on es narrava un rocambolesc complot per assassinar el llavors president del FC Barcelona —Joan Laporta— per part de l'alta burgesia, farta del seu ideari independentista. D'aquest canvi de to en parlo amb l'escriptora Care Santos, que acaba de publicar Habitaciones cerradas (Planeta); l'epopeia d'una fam¨ªlia burgesa al llarg de tres generacions. Segons explica, la moderna percepci¨® d'aquell grup d'empresaris que van controlar Catalunya ara fa un segle ¨¦s m¨¦s par¨°dica que cr¨ªtica.

Per aquesta autora, la poca disposici¨® dels burgesos a retratar el seu m¨®n pot ser deguda a un gust ben genu¨ª per arts m¨¦s sumptu¨¤ries i exquisides que la narrativa: "Els artistes burgesos van preferir dedicar-se a la pintura o a la poesia. La novel.la ¨¦s m¨¦s prolet¨¤ria, m¨¦s de picar pedra". Care Santos parla en el seu llibre d'una classe social que va construir Barcelona, metaf¨°ricament i no tant metaf¨°ricament: "Ells van ser els que van pagar de les seves butxaques tot all¨° que ara fotografien els turistes japonesos. Tenien un sentiment de propietat molt fort cap a una ciutat que havien finan?at amb els seus capitals. Els sacrificis i les trag¨¨dies que vivia la classe treballadora per culpa d'aix¨° no semblava importar-los gaire. Estaven molt m¨¦s interessats per les novetats i la cultura, amb el desig de convertir la ciutat en una cosa important i cosmopolita. Sense ells Barcelona seria molt diferent, i nom¨¦s arquitect¨°nicament; segurament seria una ciutat m¨¦s provinciana i vulgar".

De tot all¨° en queda ben poca cosa. Com explica ella: "A difer¨¨ncia dels avantpassats, els n¨¦ts i besn¨¦ts d'aquells patriarques de la ind¨²stria s¨®n bastant exhibicionistes. Els avis no haurien xerrat mai amb un periodista. Per exemple, Josep Maria de Sagarra a Vida privada, tot i parlar de personatges reals, ha de camuflar cognoms i situacions; no en pot fer periodisme i n'ha de fer literatura. En canvi, a les noves generacions els encanta l'atenci¨® medi¨¤tica i l'aprofiten fins i tot per mostrar-se cr¨ªtics amb els seus. A vegades semblen viure en un univers fet a mida; un univers exclusiu en el qual la gent normal semblem fer nosa. Potser aix¨° explica aquesta revifalla del tema. Ells han canviat i la societat tamb¨¦ ho ha fet. Ara s¨®n molt m¨¦s literaris perqu¨¨ s'han convertit en els amos d'un m¨®n que ja no existeix".

Maharaj¨¤s de la ?ndia. Som en plena Guerra Civil. El cuiner xin¨¨s d'una gran fam¨ªlia ha de preparar un banquet de tres plats per a sis persones, amb nom¨¦s vuit patates. El resultat ¨¦s una lli?¨® d'etiqueta i refinament, fins i tot en temps de gana. Aix¨ª comen?a el documental Abans que el temps ho esborri, dirigit per Mireia Ros i basat en el llibre del mateix t¨ªtol de Javier Balad¨ªa; un espl¨¨ndid mosaic d'imatges que recull fotografies i pel¡¤l¨ªcules dom¨¨stiques —anteriors a 1960— d'una trentena de dinasties burgeses de Barcelona.

Javier ¨¦s un creatiu publicitari, descendent d'un d'aquells llinatges —els Balad¨ªa— que van pilotar el tombant de segle catal¨¤. Parlant amb ell tinc la sensaci¨® que, vista des de dins, aquesta hist¨°ria ¨¦s molt m¨¦s complexa del que es podia imaginar a primer cop d'ull: "La burgesia catalana no ha estat mai una minoria conspiradora. Aquestes fam¨ªlies no eren l'oligarquia econ¨°mica i pol¨ªtica, com passa avui en dia. No van existir mai com a classe, sin¨® com a individualitats. Era un col.lectiu que va ocupar el paper de l'aristocr¨¤cia despr¨¦s de la Guerra de Successi¨®, i potser s'ho van prendre massa seriosament".

M'avisa diverses vegades que ¨¦s un tema punxegut, que cal tractar amb delicadesa. Segons ell: "Les fam¨ªlies antigues han desaparegut, com a classe social s'han su?cidat. Eren gent molt refinada que va haver de pactar amb el franquisme i aix¨° va signar la seva defunci¨®. La dictadura va fer amb ells el mateix que va fer la Gran Bretanya amb els maharaj¨¤s de la ?ndia. Seguirien guanyant diners, per¨° renunciant a qualsevol projecte nacional. Ara, el poder econ¨°mic t¨¦ tot el capital en paradisos fiscals, ¨¦s mercenari, nul com a for?a productiva, especulatiu i subvencionat des de Madrid. Res a veure amb aquella ind¨²stria que invertia els estalvis en endegar projectes culturals o urban¨ªstics".

Mentre espera l'estrena del documental —dem¨¤ al cinema Alexandra—, fa una darrera reflexi¨®: "Mitjan?ant aquest projecte, he conegut uns quants n¨¦ts de burgesos que volen tornar a fer coses. Molts d'ells s¨®n cr¨ªtics amb la seva hist¨°ria i en volen parlar". Qui sap si de la m¨¤ de les noves generacions —del que escriguin i vulguin explicar—, podrem con¨¨ixer millor la burgesia catalana. Aquell col¡¤lectiu a qui Javier Balad¨ªa defineix com: "Uns ambiciosos de bellesa".