El nou passeig de Sant Joan

El passeig de Sant Joan ¨¦s un d'aquests carrers de l'Eixample m¨¦s amples que la majoria. Cinquanta-cinc metres en lloc de vint. En l'ideari de Cerd¨¤ era, si no recordo malament, l'eix de la Barcelona del futur en aquell temps. Un passeig que podia competir amb el passeig de Gr¨¤cia. L'amplada ha esdevingut determinant per conferir-li el seu aspecte m¨¦s caracter¨ªstic. Conv¨¦ recordar que sota el seu nom hi convivien dues formes de carrer, la que trobem entre la Diagonal i la travessera de Gr¨¤cia amb un bulevard central i voreres laterals m¨¦s aviat estretes i la d'entre la Diagonal i l'Arc de Triomf, amb les voreres m¨¦s amples de l'Eixample. Aquesta amplada de la vorera permetia tenir una perspectiva dels edificis ins¨°lita quan hi camin¨¤vem i, com que es tracta d'un carrer m¨¦s de l'Eixample, es notava la difer¨¨ncia, accentuant el contrast amb la poca perspectiva habitual. Al darrer tram, el passeig canviava de nom i es tornava m¨¦s ample encara, convertint-se en un sal¨® perfectament definit per una arquitectura que es feia visible mitjan?ant les tanques perimetrals amb balustres, les entrades, els gerros de fosa, els fanals i l'arbrat, destacant per sobre de tot l'Arc de Triomf, que permet reconstruir el total del sal¨® com una arquitectura amb porta per¨° sense coberta.

El m¨¦s criticable s¨®n els paviments, massa variats, massa especialitzats. Una forma per a cada ¨²s

La reforma afecta, de moment, el tram m¨¦s inferior del passeig, entre l'Arc de Triomf i la pla?a de Tetuan. Ha consistit en augmentar les voreres d'uns dotze metres a disset, i convertir-ne un bon tros en un repertori de jardinets emfasitzats pels dibuixos dels paviments. Els jardinets insisteixen en la tend¨¨ncia de tallar subtilment el contacte de la vorera amb la cal?ada, deixant tan sols els passos imprescindibles, parades de bus i passos per a vianants. Quan en un carrer de la import¨¤ncia d'aquest, amb les dimensions, els monuments i les diferents seccions dels seus trams, nom¨¦s veiem la seva amplada com a oportunitat per convertir-lo en un jardinet, en un exercici de paisatgisme de petit format, ens hauria de fer pensar. Els carrers no s¨®n jardins. De fet, la ciutat no ¨¦s un jard¨ª.

El disseny del passeig t¨¦ una cosa remarcable i ¨¦s la subtil utilitzaci¨® de les l¨ªnies en el paviment, com si fossin dibuixades. Aquestes l¨ªnies estan fetes intercalant entre els llambordins, herba, saul¨® o un material tou en el cas dels jocs de nens. Aquestes l¨ªnies fan que, barrejades amb l'herba que hi creix entre les tires de llambordins, s'apreci?n de forma diferent segons ens movem transversalment o al llarg del passeig. Aix¨ª conviden a circular en paral•lel a les fa?anes per¨° no a creuar-les. En aquest sentit el disseny, a m¨¦s de ser especialitzat, ¨¦s una mica repressiu, com ara el disseny escollit pel carril bici central —perill¨®s de creuar-lo— sintonitzant amb la tend¨¨ncia actual de convertir les voreres en "carrils de vianants" impedint creuar els carrers lliurement, i que t¨¦ diferents exponents a Barcelona com ara els dispensadors del Bicing, amb la seva barrera met¨¤l.lica, les barreres de tub d'acer inoxidable al costat dels passos de vianants, que per exemple trufen la Diagonal, i ara els jardinets. ?No resulta paradoxal que el vehicle "m¨¦s tou" constitueixi la barrera "m¨¦s dura" de creuar? Per¨° el m¨¦s criticable s¨®n els paviments, massa variats, massa especialitzats, que fan que es torni a cometre, en el disseny de l'espai p¨²blic, el mateix error que en el seu moment va cometre el funcionalisme ingenu a l'arquitectura moderna: una forma per a cada ¨²s. En aquest cas, un paviment i una disposici¨® dels elements per passar, per seure, per parlar, per jugar (els nens), per esperar l'autob¨²s o per circular en bicicleta o en bus. El cert ¨¦s que resulta antiquat i fa que sentim enveja de ciutats com Nova York on, amb uns cons per tallar el tr¨¤nsit els diumenges i uns paviments indeterminats, afavoreixen un ¨²s dels carrers segons horaris i dies sense tot aquest desplegament de disseny llepat que aconsegueix transmetre una poderosa idea d'all¨° innecessari.