Boi Ruiz i els cl¨¤ssics

E l conseller Boi Ruiz —que ho ¨¦s de Sanitat, no d'altra cosa— declarava verbatim a les p¨¤gines del diari Ara, referint-se a un suposat estudiant de Grec i Llat¨ª de les universitats catalanes, que "si vol estudiar filologia cl¨¤ssica per plaer, s'ho pagar¨¤ vost¨¨". No entrarem a discutir si els estudis universitaris s'han de fer "per plaer" o "per for?a", perqu¨¨ ¨¦s una evid¨¨ncia que a ning¨² no se l'obliga a fer cap estudi universitari determinat.

Per contra, s¨ª que discutirem dos aspectes d'aquestes declaracions que entren de ple en la indig¨¨ncia, per no dir la indignitat intel¡¤lectual. La primera que cal senyalar ¨¦s que no sembla que correspongui al conseller Ruiz parlar dels estudis de filologia, ni de cap altre estudi universitari: aquestes coses no formen part de les seves atribucions. El m¨¦s probable ¨¦s que el conseller digu¨¦s all¨° perqu¨¨ ho va sentir d'un altre conseller en el si d'una reuni¨® de govern. El que sorpr¨¨n, llavors, ja no ¨¦s tant la frase del conseller Ruiz com el fet que, quan va ser dita en veu alta en el si del govern —potser pel responsable d'Economia i Universitats?—, tothom va callar i no va sentir-se cap discrep¨¤ncia. Que un estol de consellers li riguin aquesta gr¨¤cia a un o altre company demostra que el govern catal¨¤ aplaudeix aquesta mena de consideracions perqu¨¨ est¨¤ integrat per uns pol¨ªtics preocupats solament per les finances i el mercat, i molt poc per l'educaci¨® o per la cultura. Aquest "marc conceptual" —si ¨¦s que els conceptes es poden mai forjar enmig d'una assemblea aix¨ª— ¨¦s el que hauria legitimat el conseller Ruiz a dir el que va dir.

"No sembla que el nostre govern tingui cap inter¨¨s en la restauraci¨® de la mem¨°ria secular"

La segona cosa, lligada amb la primera, ¨¦s que el govern actual de Catalunya, venut als corrents d'opini¨® que nom¨¦s poden sortir de persones amb un desconeixement absolut del que significa la fastuosa tradici¨® filol¨°gica, hist¨°rica, art¨ªstica i fins i tot pol¨ªtica d'Occident, no ¨¦s capa? d'entendre ni remotament que calgui gastar un sol euro en els estudis de cultures antigues, les quals, encara que determinen moltes de les nostres formes de vida, no serveixen per fer circular la for?a de treball ni les mercaderies arreu del continent, una de les poques vies de salut que presenta l'economia catalana en aquests moments. Igual que al conseller Ruiz li sembla in¨²til preparar fil¨°legs cl¨¤ssics, li semblaran, a ell o a un altre, in¨²tils, innecessaris, sobrers i intempestius els estudis de paleontologia, de teologia, de paleografia, de literatura polonesa, o d'hist¨°ria de Bizanci, per exemple. No parlem del que deu pensar de l'arameu, llengua, per cert, de Jesucrist.

Com que el govern d'Artur Mas tamb¨¦ ha decidit deixar en un lloc residual el Memorial Democr¨¤tic que dirigia Miquel Caminal, hem d'arribar per for?a a una darrera conclusi¨®: com ja fa temps que els passa als governs que han tirat pel cam¨ª mercantilista, utilitarista i neoliberal, sembla que a Catalunya ens espera, ben a la curta, una amn¨¨sia institucionalitzada (George Steiner). El govern deu pensar que nom¨¦s cal preocupar-se —beneiteria inefable!— de les runes (no ru?nes) del segle XVIII trobades al subs¨°l del Mercat del Born perqu¨¨ evoquen l'ocupaci¨® de Barcelona per les forces de Felip V, de la qual, tot comptat, va derivar una gran prosperitat econ¨°mica pel pa¨ªs; i coses d'aquest caire. Totes les que remetin a un passat no manipulable pol¨ªticament o aprofitable en termes d'economia i de mercat seran molt aviat abandonades a l'oblit i al son dels justos. Catalunya, llavors, veur¨¤ com, d'una banda, es perverteix la mem¨°ria pr¨°pia —ja hi estem acostumats—, i, quant a la mem¨°ria secular que es troba a la base de la nostra cultura, mites, religi¨®, costums i llengua (el llat¨ª, per exemple), ser¨¤ ofegada per les aig¨¹es del riu Lete, no banyada per les de Mnem¨°sine. Per¨° que Boi Ruiz recordi les paraules de Cicer¨®, que no era ximple: "Quid est enim aetas hominis, nisi ea memoria rerum veterum cum superiorem aetate contexitur?", ¨¦s a dir: "Qu¨¨ ¨¦s la vida de l'home si, pel record del pret¨¨rit, no se suma a les coses dels seus avantpassats?" (Orator, 120).