"Ha desaparegut la vocaci¨® pel saber"

El panorama que Jordi Llovet presenta en el seu llibre Ad¨¦u a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Gal¨¤xia Gutenberg / Cercle de Lectors) ¨¦s esbala?dor. Les facultats human¨ªstiques es degraden. L'esmicolament de Filosofia i Lletres en facultats especialitzades han difuminat el veritable saber i la cultura general; els bons projectes no arriben a cap fi, hi ha manca de vocaci¨® dels professors, la burocratitzaci¨® ¨¦s sufocant...

"Les facultats estan tan esqueixades entre si que no atrauen estudiants amb vocaci¨® intel¡¤lectual ni generen pensament. La universitat forma professionals, per¨° no homes i dones de lletres ni bons ciutadans".

El llibre recull l'experi¨¨ncia de l'autor al llarg de 43 anys de vida universit¨¤ria, des que era estudiant a la Universitat de Barcelona (UB) fins que el 2008 es va acollir a un pla de prejubilaci¨®.

"No hi ha democr¨¤cia de deb¨° sense sobirania intel.lectual"

"La generaci¨® universit¨¤ria del 68 ¨¦s la millor de la postguerra"

El grau que dirigia, de Literatura Comparada, va desapar¨¨ixer amb el Pla Bolonya. "Alg¨² es degu¨¦ quedar molt ample quan em vaig prejubilar".

Cada cap¨ªtol cont¨¦ una part biogr¨¤fica i una part de reflexi¨® pedag¨°gica, pol¨ªtica o moral. Podem veure el nen Jordi Llovet, de vuit anys, convertit en un Professor Franz de Copenhaguen inventant una m¨¤quina expenedora de xocolatines; un Llovet estudiant sortint cames ajudeu-me d'un restaurant a Par¨ªs, amb Enrique Vila-Matas, perqu¨¨ no podia pagar el compte; o robant llibres a la llibreria Maspero, i m¨¦s trapelleries.

L'etapa de formaci¨® i sobretot els seus estudis de doctorat a Frankfurt, a Par¨ªs, viatjant per Europa Central i per It¨¤lia donen la mida dels seus interessos i de la seva saviesa.

Quant als seus anys d'estudis, Llovet diu: "Van ser uns estudis molt accidentats, ten¨ªem poques classes i em vaig acostumar a estudiar tot sol, per¨° vaig tenir-hi professors com Jos¨¦ Manuel Blecua, Mart¨ª de Riquer, Antoni Vilanova o Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde, que eren de primera. Amb aquests mestres ja n'hi havia prou. Malgrat totes les circumst¨¤ncies, la generaci¨® universit¨¤ria del 68 va ser la millor de la postguerra, jo diria".

El col¡¤lectiu universitari que m¨¦s interessa a Llovet ¨¦s el dels estudiants. Ells no tenen la culpa del mal end¨¨mic de l'educaci¨® a Espanya. "Els estudiants de secund¨¤ria no saben res de filosofia, ni de literatura ni d'hist¨°ria, per¨° no en tenen cap culpa".

Quim Monz¨® i Enrique Vila-Matas omplen l'Aula Magna de la UB, per¨° Llovet dubta que ho fessin Harold Bloom o George Steiner. "Els valors intel.lectuals m¨¦s mediatitzats o poc espectaculars s¨®n desconeguts per als estudiants de lletres".

El problema de l'educaci¨® ¨¦s circular: dels estudis primaris i secundaris als superiors i a l'inrev¨¦s. On ¨¦s la soluci¨®? "Cal optimitzar la formaci¨® human¨ªstica a tots els nivells de l'educaci¨®". Quan parla d'humanitats es refereix a la interrelaci¨® de tots els sabers i de la seva imbricaci¨® a la societat. ?Cal comen?ar per la prim¨¤ria i la secund¨¤ria o fer-ho per les facultats de Lletres? "Em sembla que ara ja no s'aconseguir¨¤ ni d'una manera ni de l'altra. Massa noves tecnologies".

"De fet, els plans d'estudis de l'educaci¨® secund¨¤ria s¨®n els que han portat a l'estat de ru?na cultural en qu¨¨ es troba el pa¨ªs. A l'ESO, on s'haurien de fornir les bases de l'educaci¨® i de la cultura, la situaci¨® ¨¦s penosa". Potser m¨¦s endavant? "D'aqu¨ª a 100 anys? Tinguem esperan?a!".

Llovet ¨¦s molt cr¨ªtic amb el Pla Bolonya. Creu que ha ficat les grapes neoliberals a l'organitzaci¨® de l'ensenyament superior, i que aplica criteris de rendibilitat i mercantilitzaci¨® als estudis, no criteris de solidesa conceptual.

"Aquest pla ¨¦s una utopia pel que fa a les Humanitats, perqu¨¨ es basa en un a priori mai explicat: la difusi¨® internacional de l'angl¨¨s, que a Espanya no domina gaireb¨¦ cap estudiant de batxillerat".

Llovet ja estava prejubilat quan una trentena d'alumnes es va tancar a la UB durant cinc mesos en protesta pel Pla Bolonya. El rector li va demanar que l'ajud¨¦s en aquest tr¨¤ngol i ell ho va fer. "Jo obeeixo els meus superiors".

Hi va haver un moment en qu¨¨ l'assemblea no es representava ni a si mateixa. "El rector, D¨ªdac Ram¨ªrez, em va dir que si aquella tancada fracassava, fracassar¨ªem tant els estudiants com la universitat, i aix¨° ¨¦s el que va passar. D'altra banda, els professors s'hi van implicar molt poc".

El llibre t¨¦ un final molt melanc¨°lic, per¨° Llovet deixa un raig d'esperan?a: potser la mateixa ordenaci¨® capitalista i neoliberal de les nostres societats un dia acceptar¨¤ una reforma educativa que restitueixi l'esperit de les humanitats, "perqu¨¨ no hi ha democr¨¤cia de deb¨° sense sobirania intel¡¤lectual".

"De la mateixa manera que es busquen energies alternatives per a la pr¨°pia superviv¨¨ncia del sistema, potser un dia es far¨¤ el mateix amb les humanitats".

L'ad¨¦u a la universitat tampoc ¨¦s tan definitiu. El rector Ram¨ªrez ha canviat el reglament per tal que els professors prejubilats puguin donar classes no nom¨¦s de m¨¤ster, sin¨® de grau.

"S'han adonat que aquest pla de prejubilacions estava descapitalitzant la universitat. Donar¨¦ classes de literatura universal a primer de carrera, i ser¨¦ feli?".