Afers (extra) conjugals

LA VERITAT I ALTRES COM?DIES CURTES

Italo Svevo

Traducci¨®: M. Guitart i M. Edo

Arola

142 p¨¤gines. 16 euros

Les peces curtes d'Italo Svevo (Trieste, It¨¤lia, 1861- Motta di Livenza, It¨¤lia, 1928) s¨®n un bon contrapunt de la seva obra novel.l¨ªstica. Amarades d'una mal¨ªcia afruitada i d'una fina ironia, l'autor de La consci¨¨ncia de Zeno s'hi complau a evidenciar les contradiccions i les paradoxes relatives a la civilitat i a la moral burgeses. Amb un punt d'irrever¨¨ncia i desinhibici¨®, es recrea sobretot en els combats dial¨¨ctics al voltant dels afers (extra) conjugals. Les seves hist¨°ries —simulacres d'honors ultratjats— s'ubiquen en espais decorosos, elegants, cortesos, tan propis de la sociabilitat burgesa de la soi-disant modernitat incipient.

Escrites entre el XIX i el XX, les peces curtes d'Svevo tenen un alt voltatge l¨²dic i sat¨ªric

La veritat ¨¦s una exquisida comedieta sobre l'adulteri com a epifenomen del capteniment i la conniv¨¨ncia burgesos. Un faldiller consumat, Silvio, es proposa conv¨¨ncer la seva muller de la fidelitat marital i aconseguir aix¨ª la redempci¨® per les disbauxes viscudes. Com? Valent-se de la mentida m¨¦s versemblant i inapel.lable. L'estratagema —purament dial¨¨ctic— permet que Silvio s'estalvi? la contrici¨® i pugui passar per virtu¨®s i tot. Svevo juga amb les convencions burgeses establertes i la l¨°gica m¨¦s elemental per demostrar que s¨®n relatives i estantisses, perqu¨¨ escuden la hipocresia i la impostura.

Les teories del comte Alberto tamb¨¦ versa sobre adulteris irreversibles i casaments impossibles amb di¨¤legs tan refinats com aguts i lancinants. Svevo hi q¨¹estiona la civilitat burgesa, per¨° tamb¨¦ es burla del determinisme naturalista. Investigador vocacional, el comte Alberto aplica la mentalitat de cient¨ªfic positivista a un mer coup de foudre, de conseq¨¹¨¨ncies insospitades. La creen?a cega en la validesa incontrovertible de les lleis de l'her¨¨ncia podria fer inviable l'amor que sent per una jove burgeseta —amb antecedents familiars dubtosos—, de la qual s'ha enamorat perdudament.

Molt m¨¦s lac¨°nic, el mon¨°leg Abans del ball presenta un esqueix de l'educaci¨® sentimental de la joventut burgesa moderna. Clara, que n'¨¦s un esp¨¨cimen, s'adre?a a l'espectador per confessar-li la seva nefasta experi¨¨ncia amb els xicots en el primer ball en societat, on ha comen?at a posar en pr¨¤ctica la falsa cortesia i la crida i cerca d'un bon partit.

Reprenent el tema de l'adulteri, Tercet trencat planteja una fantasia enginyosa: el joc¨®s i delicat encontre del marit i l'amant, vestits de dol, per evocar el fantasma de Clelia, el v¨¨rtex superior d'aquest triangle sentimental. Com en les altres comedietes, Svevo torna a furgar —ara a trav¨¦s d'una an¨¨cdota esperitista— en la doble moral i la mauleria de les actituds i els comportaments burgesos.

Escrites entre el tombant del segle XIX al XX, les peces curtes d'Svevo tenen un alt voltatge l¨²dic i sat¨ªric. Oferirien una visi¨® epid¨¨rmica de les complexitats psicoanal¨ªtiques de les seves novel.les: una perspectiva m¨¦s atenta a subvertir el dec¨°rum burg¨¨s amb el joc dial¨¨ctic de les relacions i les etiquetes, sense endinsar-se gaire en les consci¨¨ncies. ?s clar que hi retrobem el cinisme simp¨¤tic de Zeno i la complaen?a a q¨¹estionar el moralisme, el positivisme o el racionalisme excessius. Per¨° passat tot pel filtre d'un vel d'aparences i simulacions, conseq¨¹ent amb les normes d'urbanitat. Sense que arribi mai la sang al riu. Com passa, ben mirat, amb els nostres Carles Soldevila o Joan Oliver.