Somniant truites

L'ALQU?MIA DEL MERCAT D'ALQU?MIES

Maurici Pla

Quaderns Crema

145 p¨¤gines. 12 euros

L'alqu¨ªmia del mercat d'alqu¨ªmies de l'arquitecte i escriptor Maurici Pla (Barcelona, 1959) sembla reproduir el tarann¨¤ dels somnis: ¨¦s una delirant perip¨¨cia explicada pel seu protagonista, administrador d'un museu d'art modern, que amb la dona i la filla va a la ca?a d'un dibuix de Paul Klee. En aquesta cerca per una rara ciutat s'anir¨¤ trobant amb personatges enigm¨¤tics, que oferiran possibilitats per aconseguir-lo.

Com que el relat t¨¦ aquest regust on¨ªric, si ens posem les ulleres psicoanal¨ªtiques podrem sucar-hi pa. Aix¨ª s'entendr¨¤ el prec¨ªs joc d'objectes evidents que omplen la narraci¨® i que semblen amagar significats de l'inconscient. Aquesta sensaci¨® de somni es fa patent en creuar-nos amb tants fets inversemblants: l'accelerat tr¨¤nsit pels espais, les casualitats, el permanent absurd (com la doble trobada amb un escamot feixista que canta en angl¨¨s), i tamb¨¦ les actituds dels personatges que sovint provoquen un xoc moral. Per¨° es percep sobretot en el desig er¨°tic que electrifica els personatges.

Si ens posem les ulleres psicoanal¨ªtiques podrem sucar-hi pa, al relat

Quan un arquitecte li escau de fer literatura, hi trasllada certa noci¨® de mesura i equilibri

No obstant aix¨°, el que m¨¦s d¨®na l'aspecte de somni s¨®n els objectes recurrents que apareixen en la narraci¨®, com impregnats d'alguna significaci¨® secreta. D'aquesta manera s'explica l'obsessiva pres¨¨ncia de sabates, mitjons, peus ferits i un sospit¨®s sabater-pod¨°leg. El mateix passa amb la constant aparici¨® d'un somn¨ªfer il¡¤legal anomenat "dioxapina", amb el qual tots els personatges entren en contacte. El seu valor com a droga somn¨ªfera ens apunta a la somnol¨¨ncia en qu¨¨ es desenvolupa tota l'acci¨®. A banda, una muni¨® d'altres objectes es distribueixen per tot el relat, amb aquesta possibilitat de sentit ocult i la funci¨® calculada de cohesionar la narraci¨®. Cosa semblant escau amb els espais: els soterranis de dos marxants d'art, plens de quadres, semblen l'¨²ter on el protagonista acudeix perseguint el major objecte de desig: el dibuix, que mai se sap si ¨¦s vertader o fals. I encara, sobre tal aventura l'autor aconsegueix adre?ar una ¨¤cida cr¨ªtica, quan identifica amb lucidesa el museu d'art modern amb la destrucci¨® urbana, l'especulaci¨® del s¨°l i la corrupci¨® pol¨ªtica.

Tot aix¨° ho explica Pla amb un estil esquem¨¤tic, que fa lliscar amb celeritat les accions del personatge, per¨° que deixa anar espurnes on es descriuen detalls amb precisi¨®, quasi enfilant-se en el lirisme. El mateix estil que el protagonista veu en el quadre buscat: "quatre l¨ªnies molt senzilles que sintetitzen la concepci¨® de tot un m¨®n." (p¨¤g. 54). A la vegada, ¨¦s capa? de parodiar l'argot farmacol¨°gic o l'idioma dels artistes, tal com feia espl¨¨ndidament a la seva darrera novel.la, Dissabte a les fosques (1999), el relat —tamb¨¦ al¡¤lucinat— d'una setmana en la vida d'un pintor.

L'alqu¨ªmia... ¨¦s una novel¡¤la breu i un prodigi d'imaginaci¨® perqu¨¨ aconsegueix tra?ar en poques p¨¤gines una experi¨¨ncia estramb¨°tica que pren les formes del somni i sap excitar d'all¨° m¨¦s la lectura, desplegant el relat amb una veu lac¨°nica, en la qual tot s'ajusta i on res es deixa a l'atzar. ?s la mateixa capacitat de s¨ªntesi, sobre arguments extravagants i sarc¨¤stics, que Pla ja ha mostrat en els seus contes d'El mal enamorat (1996) o A favor del suspens (1997) i a l'anterior novel.la. Ara, una dotzena d'anys despr¨¦s, condensa encara m¨¦s aquesta pulsi¨® irreverent dins d'una forma m¨¦s exacta. Tornant-se aix¨ª en una mostra singular d'una petita tend¨¨ncia arrauxada de la narrativa en catal¨¤, que allibera de l'atonia imaginativa i el to homologat, tan freq¨¹ent en el mercat literari. Per¨° al?ant-se com a prova que pretendre una narraci¨® delirant no ha de ser excusa pel desori formal. Al contrari, a l'hora d'escriure, fins i tot all¨° m¨¦s esbojarrat s'ha de calibrar, per tal d'edificar un text viable.

Potser la seva altra dedicaci¨® ajuda Pla a oferir tan bona feina, com passa amb Max Frisch, Miquel de Palol o Joan Margarit; ja que quan un arquitecte li escau de fer literatura, sovint t¨¦ la virtut de traslladar d'una a l'altra disciplina certa noci¨® de mesura i equilibri (de c¨¤lcul d'estructures, com diria el darrer) i, per tant, de cura perqu¨¨ all¨° escrit sigui estrictament necessari i respongui a una funci¨®. Cosa que ajuda que l'obra tingui guanyat el primer repte: el de sostenir-se, ¨¦s a dir, que es deixi llegir.