Sang a la rereguarda

Confidencial. Des de fa temps, i a partir de la presa de possessi¨® d'en Dion¨ªs Eroles com a Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre P¨²blic, s'ha establert en aquella una pres¨® particular, la qual funciona clandestinament (...) Els agents nomenats per l'Eroles s¨®n els que constitueixen el seu rond¨ª i efectuen diverses detencions que ingressen en el Departament esmentat sense que consti cap circumst¨¤ncia d'aquestes (...) Els s¨®n exigides quantitats per a posar-los en llibertat, que oscil¡¤len entre cinc mil i set mil pessetes com a m¨ªnim, acusant-los que formen part de la quinta columna i, un cop cobrada la quantitat (...) s¨®n entregats els detinguts a les Patrulles de Control perqu¨¨ els facin desapar¨¨ixer i mai sigui possible saber que els han estat exigides aquestes quantitats".

Els anarquistes acusen Tarradellas de demorar les penes de mort del Tribunal Popular

"Investiguemos a las patrullas cuya honradez revolucionaria deja que desear" (Asens, CNT)

Van haver de prohibir els segells secs perqu¨¨ a les patrulles tothom en tenia un

Tom¨¤s F¨¤bregas, d'Acci¨® Catalana, acabar¨¤ tapant els abusos de La Faterella

Les actes mostren que el conseller d'Interior minimitz¨¤ el complot contra Companys

Els tripijocs del comissari Rebert¨¦s, espiat pels anarquistes, el feren confessar

Vigilant els excessos del vigilant. ?s un fragment d'un informe d'acusaci¨® contra el c¨¤rrec anarquista de la FAI enviat a la Conselleria de Seguretat Interior l'1 de mar? de 1937, un dels documents que, conjuntament amb les actes del Comit¨¨ Central de les Mil¨ªcies Antifeixistes (CCMA), les de les temibles Patrulles de Control i les de la Junta de Seguretat Interior, perfilen amb claredat com estava el pati del darrere de Catalunya durant la guerra civil. Est¨¤ tot aplegat a Ordre P¨²blic i viol¨¨ncia a Catalunya (1936-1937), editat per Dau, punta de l'iceberg d'un fenomen editorial que en molt poc temps ha donat una mirada antit¨¨tica (El preu de la tra?ci¨®, de Miquel Mir, a P¨°rtic) i un seriot i anglosax¨® compendi (L'holocaust espanyol, de Paul Preston, a Base; Debate, en castell¨¤). Viol¨¨ncia en temps convulsos que es venia mastegant ja des d'uns mesos abans de la guerra, tamb¨¦ a Catalunya, i que podria resumir l'impactant i amb prou feines encara ara aclarit assassinat dels germans Josep i Miquel Badia, fet del qual avui es compleixen 75 anys, una efem¨¨ride que ha donat peu a Miquel Badia, vida i mort d'un l¨ªder separatista, de l'historiador Ferm¨ª Rubiralta (Duxelm-Fundaci¨® Irla).

La viol¨¨ncia a la rebotiga republicana catalana ¨¦s evident. Per¨° ho diu Preston i ho refor?a encara m¨¦s el tamb¨¦ historiador Josep Llu¨ªs Mart¨ªn Ramos en el pr¨°leg d'Ordre p¨²blic...: els esfor?os de la Generalitat per aturar-ho van ser notables. Del juliol de 1936 al febrer de 1939, en n¨²meros rodons hi va haver a Catalunya 8.400 v¨ªctimes mortals fruit de la repressi¨®, de les quals unes 400 foren resultat d'un consell de guerra o similar; el 95% restant ho van ser per actuacions individuals, de comit¨¨s o patrulles de control; ¨¦s a dir, viol¨¨ncia no institucional. Tot i aix¨ª, el 60% es va produir fins al setembre de 1936, i el 80%, en els primers cinc mesos de guerra.

Els papers en donen fe. Josep Tarradellas (gaireb¨¦ obsedit entre 1936 i 1937 per retirar totes les armes de rereguarda) ¨¦s atacat en una reuni¨® de la Junta de Seguretat Interior per l'anarquista Aureli Fern¨¢ndez, secretari general de la Junta, perqu¨¨ segons ell "demora les execucions de penes de mort decretades pel Tribunal Popular". Artemi Aguad¨¦, conseller de Seguretat Interior, se les t¨¦ amb els anarquistes per voler tancar ja al desembre de 1936 la terrible txeca de Sant Elies de Barcelona, espai de detenci¨® central de les Patrulles de Control. Eroles mostrar¨¤ la seva perillosa sorpresa per les limitacions que nom¨¦s un mes despr¨¦s pateixen les Patrulles per fer registres i detencions sense l'autoritzaci¨® de la Generalitat. I Tarradellas, un altre cop, demana el 25 de mar? de 1937 que tots els detinguts a Sant Elies siguin traslladats sense excusa a la comissaria general d'ordre p¨²blic.

El que passava ¨¦s que el Comit¨¦ Central de les Mil¨ªcies Antifeixistes tenia el lideratge per¨° no l'autoritat, especialment sobre les Patrulles de Control. D'ordre i legalitat, n'intenten posar. Per exemple, criden a Albert Bayo perqu¨¨ doni explicacions pel desastre militar a Mallorca i la decisi¨® de tirar l'armament al mar en la vergonyant retirada. El capit¨¤ d'aviaci¨® i cap de les columnes milicianes en l'operaci¨® arriba a negar fins i tot que tingu¨¦s part del material que es diu que llen?¨¤, per¨° li ensenyen els justificants de tramesa. Queda retratat.

Tamb¨¦ s'exigeix que els milicians deixin d'anar a menjar de franc a hotels i restaurants (reservat per aturats o gent que no cobrava feines per la comunitat), que els companys morts siguin enterrats al front (i evitar aix¨ª homenatges estranys a la rereguarda), recorda que han de passar revisi¨® m¨¨dica obligat¨°ria abans d'anar a combat i que est¨¤ prohibit fer recaptes i festivals per milicians sense la seva autoritzaci¨® perqu¨¨ els diners mai arriben a dest¨ª. No sembla, per actes posteriors, que se'n vagin sortint.

La paperassa de les Patrulles de Control ¨¦s m¨¦s esfere?dora. La mena de policia revolucion¨¤ria estava formada per uns 700 patrullers (aviat, el novembre de 1936, es demana passar-los a 1.500), dels quals 325 eren de la CNT; 180, d'Esquerra Republicana de Catalunya i d'Acci¨® Catalana Republicana; 145, de la gent de la UGT-PSUC i 45, pel POUM. Hi havia 11 delegacions, de 60 a 90 patrullers, dividides per partits i per barris de la ciutat. Tots amb centre de detenci¨® propi...

Com deurien anar les coses perqu¨¨ Josep Asens, Cap de Serveis de les mateixes patrulles i membre de la CNT, deman¨¦s a finals de novembre de 1936 investigar certes patrulles "cuya honradez revolucionaria deja mucho que desear". I ¨¦s que, per exemple, es constata que s'aprofita qualsevol excusa o descuit per treure a passejar gent de les txeques, en particular de la de Sant Elies, detinguts que, ¨°bviament, no tornen. L'episodi (gener del 37) obre un seguit d'acusacions creuades d'homes i dones passejats o alliberats sense coneixement dels altres responsables i practicat per gaireb¨¦ tots. O l'afusellament de detinguts a la Secci¨® S¨¨ptima (25 mar? de 1937). Total, que des de llavors, es decideix imprimir unes fitxes on s'haur¨¤ d'apuntar l'entrada i sortida del detingut. I tamb¨¦ uns talonaris de rebuts amb c¨°pies triples perqu¨¨ els diners i objectes de valor incautats desapareixen de les caixes particulars de les seccions, que mai s'acaben d'unificar.

Tancar les presons clandestines "no se considera interesante discutirlo por el momento" (6 gener de 1937) i s¨ª en canvi sol¡¤licitar als Ferrocarrils de la Generalitat la circulaci¨® gratu?tat per a les patrulles. Per¨° com que alguns disbarats s¨®n excessius, com ara que els membres de la UGT deixen les patrulles per¨° no tornen ni els carnets ni les armes ni els uniformes, o que es doni sovint l'abandonament de la gu¨¤rdia de presos al castell de Montju?c, s'acaba per prohibir que els membres de les patrulles "frecuenten la cantina del castillo", se'ls obliga que portin posat l'uniforme (sorprenentment, segona font de despeses m¨¦s grossa de les patrulles, despr¨¦s de la reparaci¨® de vehicles) i es decideixi expulsar del cos qui no tingui carnet del partit o sindicat abans del 18 de juliol de 1936. Es coneix que hi deuria haver massa nouvingut aprofitat. Tamb¨¦ es prohibeix l'¨²s de segells per donar validesa a ordres (especialment de trasllats de gent) perqu¨¨ result¨¤ que d'"estampillas" tothom en tenia una a la butxaca.

Un dels grans focus de tensi¨® ¨¦s els problemes que hi ha de control a les comarques, sacsejades per col¡¤lectivitzacions violentes. I el control de les zones fronteres, l'altra ferida sagnant. Ambd¨®s casos tenen el denominador com¨² de l'actitud ronsa d'Eroles, que, quan era interrogat sobre aquests temes a la Junta de Seguretat Interior, respon sempre que la creaci¨® de les patrulles de comarques estava "en estudi" i que mentre els municipis podrien demanar ajut a les patrulles de Barcelona.

Hauria estat com cridar el llop. El cas m¨¦s sagnant ¨¦s el dels Fets de La Fatarella, amb 23 morts i 13 desapareguts del poble per l'acci¨® de Patrulles de Control de Barcelona i l'Hospitalet. Queda aqu¨ª l'ombra, segons els informes, de l'actitud de Tom¨¤s F¨¤bregas, home d'Acci¨® Catalana, en principi enlla? entre les Patrulles de Control i el mateix CCMA i tamb¨¦ membre de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, que acabar¨¤ sedu?t per les mateixes patrulles, de les quals tapar¨¤ els abusos com els de La Faterella, on va ser present. El conseller Aguad¨¦ haur¨¤ de recon¨¨ixer que no en sabia res, de l'excursi¨® a La Fatarella i que, per descomptat, no n'havia donat cap ordre.

Els testimonis de pobles fronterers fan, sincerament, ang¨²nia. La major part, protagonitzades quan s¨®n a tocar de Fran?a per la gent d'El Cojo de M¨¤laga: incomunicats per tel¨¨fon i assaltats per suposades patrulles de fins a un centenar de persones (Bellver de Cerdanya); censura postal i robatori d'animals o productes agraris (250 caps de bestiar i 600.000 kilos d'oli a Lleida i Les Borges Blanques, respectivament); assassinat de l'alcalde en intentar evitar que s'emportessin un ve¨ª (Ma?anet de Cabrenys); requisaments injustificats... per no parlar de maletes amb diners i joies que passen directament a Fran?a sense problemes a la duana controlada per la CNT o iots desembarcant amb tota impunitat a Portbou armes que van a parar directament a les Patrulles de Control.

Tamb¨¦ es reculen en aquestes actes (totes sortides de l'Arxiu Tarradellas, a Poblet) hi ha episodis de carrabiners corruptes, i d'accions injustificades de la mateixa Gu¨¤rdia d'Assalt (setena companyia, en particular) a Barcelona i a l'entorn immediat dels Fets de Maig. I, ¨¦s clar, l'assumpte ben brut i fosc en el qual es vei¨¦ implicat Andreu Rebert¨¦s, comissari general d'Ordre P¨²blic de la Generalitat i que ha passat a la hist¨°ria com l'Afer Rebert¨¦s.

Per fer-se tapar vergonyes del passat que anaven surant (estafes diverses, vida llibertina on hi ha qui hi ha posat tamb¨¦ el president Llu¨ªs Companys i la seva segona esposa, Carme Ballester i, sobretot, la participaci¨® en la desaparici¨® de part de l'or i plat¨ª d'una furgoneta del Banc d'Espanya retinguda per ell en un control) Rebert¨¦s —exmembre d'Estat Catal¨¤ i militant d'ERC— hauria confessat l'exist¨¨ncia d'un complot catalanista per assassinar Companys i el govern catal¨¤ en plena guerra civil.

Tot comen?¨¤ en una reuni¨® la nit del 21 al 22 de novembre de 1936 a la qual assistiren ell mateix, el president del Parlament, Joan Casanovas (que se sentia menystingut per Companys i Tarradellas) i el secretari general de l'independentista Estat Catal¨¤, Joan Torres Picart, aquest darrer convocant de la reuni¨® i ide¨°leg de l'operaci¨® politicomilitar.

Les actes dels interrogatoris (que ja va utilitzar Eduard Puigvent¨®s en el seu tan breu com documentad¨ªssim Complot contra Companys, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans fa poc m¨¦s d'un any) demostren que els anarquistes ja tenien homes infiltrats en l'equip de Rebert¨¦s "per la seva conducta an¨°mala".

De les declaracions es dedueix que la reuni¨® tenia per motiu la compra d'armes pels independentistes (per un valor de 10 milions de pessetes, confessen) que Casanovas, per contactes, podria aconseguir de Fran?a i que Rebert¨¦s entraria a Catalunya despr¨¦s de sucar un 20% (aquesta darrera xifra, segons Puigvent¨®s).

El dest¨ª dels tres va ser ben diferents: Casanovas i Torres acabarien misteriosament a Fran?a (el primer, escortat fins i tot per gent de Companys) i Rebert¨¦s, amb el mateix misteri, trobat mort a Martorell sense saber com i per qui va ser tret de la pres¨® de Montju?c.

Les sis hores de reuni¨® de la Junta de Seguretat Interior per tractar el tema no van aclarir m¨¦s que Aguad¨¦ li rest¨¤ tota import¨¤ncia a l'afer i que els del PSUC foren els ¨²nics interessats en esbrinar. No en pogueren treure l'entrellat. Un misteri m¨¦s de la cara sangonosa de la rereguarda catalana.