Cofres i paradigmes

FOREVER

Dora Garc¨ªa, Joe Scanlan i Isidoro Valc¨¢rcel Medina

Galeria ProjecteSD

Ptge. Mercader, 8, baixos Barcelona. Fins a l'11 de juny

PROBLEMES D'HORITZ?

Pep Agut. ?ngels Barcelona

C. Pintor Fortuny, 27

Fins al 30 de juny

Un per¨ªode de temps indefinit i infinit (forever, per sempre) s'oposa al fins que. ?s el temps de l'obra davant del temps de l'espectador. El 1978, despr¨¦s d'una visita al Beaubourg i de peu, davant d'una s¨¨rie de dibuixos que representaven caixes de caoba, Jacques Derrida es demana en quin moment t¨¦ lloc una obra d'art i quan arriba la seva possible ru?na. D'aquella experi¨¨ncia parteix l'an¨¤lisi que fa del conte dels Grimm, Els dotze germans: un rei amena?a de mort els seus 12 fills si el tretz¨¨ ¨¦s una nena. Des d'abans del naixement, els 12 coffins estan preparats, una imatge de terror que obliga els fills a fugir despr¨¦s de jurar que mataran qualsevol nena que trobin. Set anys va durar el silenci de la nena nascuda, que es va quedar muda per alliberar els seus germans convertits en corbs. La invisibilitat/mudesa d'aquesta (la mort), la in-di-vi-si-bilitat (12 ta¨¹ts m¨¦s un, el 13 com a nombre primer) fan d'aquesta trama un exercici transcendental. I van ser feli?os per sempre. Forever. A partir d'aquest paradigma, el fil¨°sof franc¨¨s imagina que res no pot descompondre una obra excepte ella mateixa. La seva autonomia dep¨¨n de la il.limitada exist¨¨ncia que t¨¦ fins que apareix l'espectador, que li d¨®na sentit en la descomposici¨®. M¨¦s enll¨¤ de l'espectador, l'obra ¨¦s autosuficient, interminable i inclassificable.

El temps de l'obra i el de l'espectador s'enfronten en dues exposicions

Els tres artistes reunits a ProjecteSD comparteixen una manera similar d'abordar el temps de l'art, en la refer¨¨ncia que fan al llenguatge, el desig d'estendre els l¨ªmits de l'objecte i el car¨¤cter de final obert. Joe Scanlan i Valc¨¢rcel Medina assumeixen en aquesta col.lectiva el t¨ªtol que Dora Garc¨ªa posa el 1967 a la seva obra Forever, creada el 2005, quan l'artista va instal.lar una c¨¤mera web en una de les sales del FRAC Lorraine, a Metz, Fran?a, i una altra al New Museum de Nova York, cosa que li va permetre observar, de manera cont¨ªnua i indefinida, l'interior de l'edifici. Qu¨¨ suposa per a l'artista, per a una obra o una instituci¨®, la idea d'eternitat? A Forever, el cam¨ª que va des de l'autor, l'obra i la instituci¨® fins a l'audi¨¨ncia ¨¦s del tot reversible, ja que l'objecte d'an¨¤lisi ¨¦s la mateixa instituci¨® i les narratives que genera. El resultat s¨®n les imatges captades a temps real dels dos espais muse¨ªstics, els contractes firmats entre les institucions i l'artista i els llibres Forever publicats fins avui.

M¨¦s po¨¨tic, el nord-americ¨¤ Joe Scanlan (1961) concep la instal.laci¨® SoLongSolSoLOng com un homenatge a Sol Lewitt: una pintura en clau minimalista de 15 panells que es poden disposar de manera diferent segons el dia. A la galeria,es presenten amb la combinaci¨® de lletres Sssoollloonngg, com a refer¨¨ncia a la dimensi¨® infinita que tenen. Un segon treball, Snowflakes, presentat en una pantalla d'ordinador, ¨¦s un inventari de 80 dibuixos de flocs de neu geom¨¨tricament perfectes i expandibles en el temps, fets el des¨¨ dia de qualsevol mes de qualsevol any a partir de formes geom¨¨triques aleat¨°ries.

Amb la mateixa idea de temps circular, Valc¨¢rcel Medina (1937) crea Cu¨¢ndo, d¨®nde... y si es preciso, c¨®mo, una obra basada en un text propi sobre les nocions d'espai i temps i materialitzada en una taula sobre la qual hi ha impr¨¨s un text i on s'han dipositat 17 cartolines amb escrits i dibuixos que fan refer¨¨ncia a aquestes idees: el visitant s'ha de despla?ar al voltant de la taula i les ha de desenrotllar per poder-les llegir.

A la galeria ?ngels Barcelona, el treball del terrassenc Pep Agut (1961), Problemes d'horitz¨®, agrupa tres peces que s'ocupen de la percepci¨®, la representaci¨® i el llenguatge, per¨° ho fan des d'una perspectiva d'autor. La primera interv¨¦ en l'arquitectura de la galeria: un sostre fals a 180 cent¨ªmetres del terra (l'al?ada d'Agut) sota el qual el visitant sent una angoixant banda sonora amb la veu de l'artista i sorolls de cops; la segona pe?a ¨¦s una projecci¨® qu¨¤druple de negatius anal¨°gics en blanc i negre que exhibeix parts del seu cos nu amb una s¨¨rie de paraules sobreimpreses referides a s¨ªmptomes f¨ªsics i psicol¨°gics. La mostra tanca amb una fotografia sobre una capsa de llum d'un paisatge en blanc i negre. Encara que el paradigma dura tant com el seu simulacre, no ens cal un relat per garantir-lo; al contrari, necessitem creure i obeir el que diu el mateix autor.