Sense ambig¨¹itats

SENSE INVITACI?

Vicen? Villatoro

Proa

200 p¨¤gines. 16,50 euros

El nou director de l'Institut Ramon Llull t¨¦ una llarga traject¨°ria com a periodista, escriptor i gestor cultural, per¨° en el principi hi va haver la poesia. Cinc t¨ªtols, l'¨²ltim dels quals, Cartografies, data del 1988, s'han anat alternant amb novel.les i assaigs de molt m¨¦s ress¨°. Ara ens ofereix un conjunt d'epigrames, 166 en total, que no tenen gaire a veure amb la seva poesia anterior. M¨¦s aviat ¨¦s una manera de fer que en part recorda els ¨²ltims llibres de Joan Perucho per¨° sense cap exhibici¨® erudita, o els poemes m¨¦s sint¨¨tics de Joan Margarit, o les reflexions l¨ªriques de Valent¨ª Puig. Una poesia ideol¨°gica, o conceptual, en qu¨¨ la ret¨°rica es redueix al m¨ªnim per posar en relleu l'enunciat d'una veritat dolorosa o tr¨¤gica. Si formalment se'l pot considerar un g¨¨nere menor, no per aix¨° ¨¦s menys important en el conjunt d'una traject¨°ria, ja que ¨¦s on amb m¨¦s intensitat i concisi¨® l'autor pot vehicular les grans q¨¹estions que l'han orientat o que subjeuen en altres textos. La nitidesa amb qu¨¨ s¨®n plantejades, fruit d'un esfor? per evitar ambig¨¹itats i falses interpretacions, desperta en nosaltres un inter¨¨s i sovint activa una identificaci¨® que no es donen tan f¨¤cilment en altres g¨¨neres.

Despr¨¦s de publicar el 2007 un treball combatiu d'actualitat pol¨ªtica, L'engany, el subt¨ªtol del qual, "El segon tripartit o la desnacionalitzaci¨® de Catalunya", ho diu tot del seu posicionament pol¨ªtic, i d'haver obtingut el premi "Ramon Llull" de prosa el 2010 amb Tenim un nom, un relat que relliga l'¨¨pica futbol¨ªstica del Bar?a amb els vincles familiars i de pa¨ªs, sorpr¨¨n un poemari tan allunyat del tr¨¤fec diari, de gestaci¨® lenta, fruit de reflexions que abasten del 2002 al 2009. El t¨ªtol mateix, Sense invitaci¨®, apunta, potser ir¨°nicament, a la sorpresa del lector davant un llibre que no esperava, per¨° m¨¦s a la decidida incitaci¨® a reconsiderar aspectes essencials de la nostra vida i del nostre temps. S¨®n breus, brev¨ªssims poemes, d'una dotzena de versos m¨¤xim, escrits en una sintaxi planera i amb estalvi de met¨¤fores, agrupats tem¨¤ticament en sis parts, dedicades a: l'individu davant el m¨®n; l'amor i la parella; la malaltia i la mort; la hist¨°ria; els fills i l'afany de perdurar, i finalment, tancant el cercle, l'individu abocat a la mort i evocant la vida viscuda.

"No es pot aprendre a viure" ¨¦s una sent¨¨ncia que ens podria dissuadir de llegir aquest llibre, i qualsevol altre. "Els d¨¦us sempre esperen a servir el pa / a haver-te pres les dents / i tret la gana" ¨¦s una constataci¨® gaireb¨¦ banal sobre el pas del temps. Per¨° ¨¦s aquesta habilitat de resumir en sent¨¨ncies tallants els episodis de la vida viscuda que el fa tan atractiu. Lluny de ser un recull de revelacions, ¨¦s un intent d'objectivar l'experi¨¨ncia, el qual propicia que el lector s'endinsi en la pr¨°pia intimitat. Pel que fa a la dimensi¨® col.lectiva, Villatoro reflecteix una visi¨® del m¨®n m¨¦s densa, interessant i desesperan?ada; preocupacions recents, com l'11-S o la decrepitud del m¨®n occidental, hi s¨®n tractats sense concessions diplom¨¤tiques al pensament ¨²nic. Al premi d'experimentar un temps de relativa pau, contraposa "el c¨¤stig d'intuir-ne el final". Una afirmaci¨® com "Nom¨¦s seran destru?des / les ciutats que s'assetgin, tamb¨¦, / de dins mateix de les seves muralles" cont¨¦, i reclama, un assaig que la desenvolupi. L'art ens ajuda a penetrar l'opacitat del m¨®n, deia Camus. Villatoro s'hi ha abocat amb una decisi¨® poc habitual avui dia, i amb un estil accessible i ple d'una treballada espontane?tat, molt adequat per un temps que sembla reclamar afirmacions netes i taxatives.