S¨°focles i Philip Roth

De la comprovada excel.l¨¨ncia, en mat¨¨ria de novel.la, de Philip Roth (Newark, Nova Jersey, 1933), no pot esperar-se'n cap desastre, sin¨® tan sols una lleugera relliscada. Els novel.listes, almenys des de Joanot Martorell i Cervantes, tracten de coses quotidianes, sense exageraci¨® ni desmesura, amb disseccions i an¨¤lisis polides de la realitat i evitant sempre de caure en els m¨¨todes que fan servir g¨¨neres que li resulten antag¨°nics. No est¨¤ massa clar qu¨¨ ¨¦s la novel¡¤la —perqu¨¨ ¨¦s un g¨¨nere proteic, que pot abra?ar des del conte llarg fins a la novel.la hist¨°rica, passant per la novel.la de costums, d'idees, psicol¨°gica, fant¨¤stica, realista o naturalista—, per¨°, per contra, est¨¤ molt clar qu¨¨ ¨¦s la trag¨¨dia o una narraci¨® de factura ¨¨pica, per exemple. La novel.la no sap mai exactament amb quines armes juga, per¨° sempre s'ha constru?t evitant de caure en els paranys, almenys, d'aquests dos g¨¨neres que acabem d'esmentar. Fins i tot pot estar escrita en vers, per¨° si respecta les vagues lleis de la novel.l¨ªstica, ser¨¤ novel.la malgrat tot. L'¨²ltima de Roth, N¨¨mesi (La Magrana i Mondadori, 2011), que no ¨¦s dolenta en absolut, posseeix aquest problema, i nom¨¦s aquest: ¨¦s el punt en qu¨¨ s'encreuen el codi de la novel.la de tota la vida i un dels codis que la pertorben inevitablement: la trag¨¨dia. Un jove de Newark —lloc en qu¨¨ va n¨¦ixer Roth, la qual cosa demostra que hi ha un rerefons autobiogr¨¤fic en aquesta obra, fet que no hauria de significar cap problema—, ben plantat per¨° curt de vista, saludable i tot promesa —com encara passa amb aquests nois de barres quadrades que proliferen als Estats Units, tan segurs de si mateixos, mimats pels est¨¤ndards no solament f¨ªsics sin¨® tamb¨¦ morals d'aquell pa¨ªs—, entrenador f¨ªsic en un col.legi, assisteix a un brot de poliomielitis que sacseja la ciutat. La causa del mal resulta desconeguda, com sol passar amb totes les epid¨¨mies (tamb¨¦ amb les trag¨¨dies). La malaltia s'escampa i comen?a a colpejar els alumnes i els millors amics del protagonista. Despr¨¦s de molts dubtes, Bucky Cantor, que aix¨ª li diuen, decideix abandonar la ciutat i passar a unes col¨°nies d'estiu, a l'estat de Pennsilv¨¤nia, per estar al costat d'una noia que li agrada i, nom¨¦s en part, per defugir l'espectre de la polio. Al cap de dues setmanes de ser-hi, la malaltia agafa tamb¨¦ aquesta col¨°nia d'estiu, i Cantor hi ¨¦s espectador de la primera mossegada del mal en la persona d'un jove igualment protot¨ªpic, que practica salts des del trampol¨ª com Cantor tirava amb mestria la javelina. Despr¨¦s, l'infectat ¨¦s ell mateix. No explicarem com acaba el llibre, per no malmetre l'inter¨¨s del lector. Per¨° incidirem en all¨° que d¨¨iem: les novel.les d'epid¨¨mies, si no estan molt ben equilibrades amb hist¨°ries d'amor, amb faits divers o amb un gavadal d'idees —aix¨° va aconseguir-ho Thomas Mann, a La muntanya m¨¤gica—, tendeixen a all¨° que m¨¦s s'oposa al car¨¤cter accidental i fortu?t del g¨¨nere: aix¨° ja li va passar a Albert Camus en escriure La pesta, avui menys llegible que quan podien establir-s'hi analogies amb circumst¨¤ncies hist¨°riques coet¨¤nies a la redacci¨® del llibre. El car¨¤cter ¨¨pic de la gran calorada de l'estiu de 1944 i del paisatge muntanyenc, i tamb¨¦ el rerefons de la segona guerra mundial, ja tiren en aquest llibre m¨¦s a l'¨¨pica que al g¨¨nere novel.l¨ªstic, per¨° aix¨° tamb¨¦ succeeix en l'obra de Faulkner i de Corman McCarthy, tanmateix. Ara b¨¦, el fantasma i la difusi¨® de la poliomielitis en aquesta obra la condueix fatalment —no podia ser altrament, tractant-se d'una malaltia tan severa— cap al registre tr¨¤gic: aix¨ª Cantor acaba assemblant-se m¨¦s a ?dip entrant a la Tebas assotada per la pesta que a un ciutad¨¤ nord-americ¨¤ del seu moment hist¨°ric. Sobre ?dip pesar¨¤ per sempre m¨¦s, al seu exili de Colonos, el fet de no haver reconegut a temps la realitat disfressada de mite que va assetjar-lo a la ciutat on va n¨¦ixer, com sobre Cantor pesar¨¤ per sempre la possibilitat que fos ell, i ning¨² altre, qui va entrar culpable a les muntanyes de Pocono, sense saber-ho, com si entr¨¦s en una fat¨ªdica ciutat mitol¨°gica. L'escriptor nord-americ¨¤ Philip Roth.

"Les epid¨¨mies s¨®n mala cosa per elles mateixes, per¨° tamb¨¦ poden mig espatllar una novel.la"