"Pensem que som superherois"

Ens trobem davant d'un d'aquells m¨²sics potser no gaire conegut pel gran p¨²blic, per¨° que en el m¨®n professional est¨¤ a totes les salses. ?s Eduard Iniesta, un barcelon¨ª de 43 anys, que amb una mica de pinta de geni despistat arriba escoltant m¨²sica a l'iPhone —¨¦s un fan de l'aplicaci¨® Spotify— i partitures escrites a m¨¤. Ha guanyat el Barnasants d'enguany, un festival de cantautors, sense ser ell un cantautor, fa de tot: b¨¦, es fa les can?ons ell mateix i t¨¦ missatge. "Un dels grans problemes de la societat ¨¦s la sup¨¨rbia de la gent", en comenta l'autor del delici¨®s disc Set Pecats (Temps Record), on la mandola ¨¦s protagonista. Parlem de la sup¨¨rbia, perqu¨¨ insisteix Iniesta: "Aquest pecat ¨¦s molt present en la nostra societat. Ens falta con¨¨ixer els l¨ªmits i pensem que som superherois".

La conversa s'allunya de la m¨²sica i se centra en el moment "intel.lectualment light" en qu¨¨ vivim: "El narcisisme —assegura— ¨¦s un element del pecat, l'altre element ¨¦s la por. I aix¨° darrer ve per motivar-ho tot amb un sed¨¤s emocional".

Iniesta, per¨°, apunta que "hem de ser m¨¦s racionals. Un artista ha de posar ra¨®". A m¨¦s, recorda que "quan crees t'alliberes de les pors". L'artista ha de ser m¨¦s valent? "L'artista ha de denunciar el que creu que no funciona a la societat".

Eduard Iniesta, de mirada inquieta, ho t¨¦ tot al cap. No li cal pensar gaire les respostes. La conversa flueix com la seva m¨²sica, segura i valenta. I ell ¨¦s un home que domina 40 instruments de corda, citem-ne alguns: band¨²rria, bouzouki, guitarra portuguesa, laghouto, lla¨¹t, mandocello, mandola, mandolina, mandolina italiana, saz, sitar, tanbur, tamburas i tzouras, entre d'altres.

Es declara artes¨¤, una tend¨¨ncia en augment en la ind¨²stria musical actual. "Quan posem pel mig les tecnologies, ho podem fer tot", apunta Iniesta, per¨° manifesta que "l'emoci¨® supera la t¨¨cnica. En aquest darrer disc, aquest enamorat de la m¨²sica mediterr¨¤nia i pare de dos fills ha deixat de banda la visita als estudis i ha preferirt fer-ho a casa, "per tenir la primera presa, la bona". Iniesta confessa que en els seus ¨¤lbums anteriors " perdia emoci¨® en els discos". Encara m¨¦s, admet que li agraden m¨¦s les maquetes.

A m¨¦s de parlar d'elements pecaminosos, Iniesta denuncia que "avui ¨¦s f¨¤cil fer un bon disc amb la tecnologia que tenim, per¨° l'altra cosa ¨¦s anar a un concert perqu¨¨ ha de ser millor llavors, sincer".

La seva hist¨°ria d'amor amb la m¨²sica ¨¦s curiosa. D'amor a primera vista. Als sis anys es va enamorar de la band¨²rria quan va veure una tuna en una primera comuni¨®. "?s el pitjor instrument per comen?ar", admet Iniesta. Sobre el reconeixement p¨²blic que tenen artistes del seu perfil, aquest int¨¨rpret superdotat assegura que sempre ha estat "en segona fila, com molts m¨²sics d'aquest pa¨ªs". Per Iniesta, "el reconeixement dep¨¨n del g¨¨nere, no de la qualitat" i dispara: "?s pol¨ªtic que es prioritzi el pop, per exemple". Una altra bala: "Si fos a Fran?a o Alemanya, viuria millor", sost¨¦. Iniesta apunta que "nom¨¦s a fora es valora la mediterrane?tat".

Com s'enfronta a cada disc alg¨² tan heterogeni? "Em dec a un concepte", revela Iniesta. Defensa l'eclecticisme, "usar l'eina que sigui". Considera que a un m¨²sic li agrada la m¨²sica ben feta i que "l'estil ha d'estar al servei del concepte". Posa com a exemple d'aix¨° el darrer ¨¤lbum Set pecats: "?s un disc vital, qu¨¨ hi ha m¨¦s vital que el pecat?", diu amb somriure murri. M¨¦s seri¨®s inquireix que "s'ha d'explicar fora de la religi¨®, el pecat ens ha portat a la crisi". I rebla: "L'enveja ens porta a hipotecar les nostres vides. O l'avar¨ªcia ens porta al cas Millet". Rebaixant el to diu oferir "redempci¨® terrenal en l'amor, per¨° amor a l'altre, no al narcisisme, sin¨® a l'amor exogen". Un rebel que toca la mandola, gens innocent, cregui'm.