Pla, l'ill¨°man

En el meu joc del got mig ple mig buit amb Josep Pla (no puc fer veure que no s¨¦ aquell episodi de correveidile de la matinada del 16 de febrer de 1936 visitant Portela Valladares, per proposar, en nom de Gil Robles, una dictadura; per no parlar del trist tripijoc d'espieta franquista a Marsella), la petita per¨° intensa exposici¨® Les ciutats europees de Josep Pla (Palau Robert de Barcelona, fins al 5 de setembre) m'ha tornat a omplir el got a vessar. En all¨° vital i en el professional.

Sobre el primer, un fragmentet d'aquells que va tan b¨¦ contra discursets d'avui i de sempre: "Les quatre cinquenes parts de les ciutats que tenen cara i ulls s¨®n producte del m¨¦s pur, exclusiu, limitat i venerable esperit local". Ho diu (en l'encertad¨ªssima veu de l'enyorat Alberto Closas al v¨ªdeo de la mostra) m¨¦s clar encara: "Ser universal o europeu, per a mi, ¨¦s no ser res".

Universal des del localisme. Ho formula qui tothom t¨¦ pintat com un senyor amb boina, encongidet i lligat a una tauleta sota la grossa xemeneia del mas de Llofriu. La mostra, que h¨¤bilment camufla un centenar de cites de l'autor, ens recorda per¨° que, amb o sense boina, fou un divulgador de la realitat europea des de la seva vessant de corresponsal (Par¨ªs, Madrid, Roma, Berl¨ªn) i agut visitant de Londres, Atenes, Nova York o Moscou. Sis maletes, farcides d'edicions facs¨ªmils, ens diuen, a m¨¦s, amb quins autors ben llegits —de Stendhal a G¨®mez de la Serna, de Jung a Tuc¨ªdides— hi an¨¤.

Tot aix¨° ho va fer qui es va definir amb el neologisme ill¨°man, "malaltia de l'esperit, un enyorament sempre permanent excitat per la meva solitud vagament misantr¨°pica per¨° recalcitrant". M¨¦s gran, encara.

Que qu¨¨ diu aqu¨ª del periodisme, aquella "forma d'ignor¨¤ncia m¨¦s o menys expressada, m¨¦s aviat moderadament fant¨¤stica", que "destrueix a qui el practica"? Doncs tot i en una sola frase: "El periodisme: estranya aventura...". Qu¨¨ no sabran vost¨¨s, lectors!