Barcelona, flamenc desinhibit

El Festival Flamenc de Ciutat Vella arriba, amb la que va comen?ar ahir al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona, a les 18 edicions consecutives. La xifra no hauria de sorprendre: malgrat que ¨¦s un g¨¨nere musical que sembla donar identitat a Andalusia, on va ser engendrat al segle XVIII. El cant, el toc i el ball flamenc s¨®n ben palesos en la cultura catalana, especialment la barcelonina. Un parell de noms per recordar-ho: de Miguel Borrull i la seva filla, la bailaora Julia Borrull, de principis del segle XX, a Carmen Amaya, passant per locals m¨ªtics com Tarantos. No nom¨¦s aix¨°: algunes de les aportacions m¨¦s importants i rupturistes dels darrers anys del flamenc s'han gestat en aquesta ciutat, que tamb¨¦ ha acollit o fins i tot hi ha vist n¨¦ixer les veus m¨¦s punteres: Miguel Poveda, Juan G¨®mez, Chicuelo i Alba Guerrero, entre d'altres. Com i per qu¨¨ passa aix¨°?

"Algunes experi¨¨ncies s¨®n fruit de viure a Barcelona. ?s molt oberta. Aqu¨ª ho tens tot a m¨¤: un grup de jazz, un quartet de m¨²sica cl¨¤ssica...", diu Alba Guerrero, que presentar¨¤ un espectacle... amb un cor de gospel.

"Aqu¨ª hi ha m¨¦s valentia que al sud", afirma Joan Albert Amarg¨®s. "All¨¤, trencar amb la tradici¨® els fa molta m¨¦s por. Coses com les que hem fet amb en Poveda i la cobla no es podrien haver fet a Andalusia".

Un any m¨¦s ?i ja en s¨®n divuit consecutius!?, el flamenc ha inundat les instal¡¤lacions del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). El Festival de Flamenc de Ciutat Vella, organitzat pel Taller de M¨²sics, va obrir ahir les seves portes i oferir¨¤ activitats ben dispars ?per¨° sempre en l'¨°rbita del flamenc? en les diverses depend¨¨ncies del museu barcelon¨ª.

I, una vegada m¨¦s, com si fos un costum anual arrossegat pel certamen, torna l'eterna pol¨¨mica, que en realitat no ho ha estat mai, sobre l'exist¨¨ncia o no d'un flamenc catal¨¤ o, com a m¨ªnim, barcelon¨ª. Una discussi¨® sana que acostuma a quedar resolta: ni existeix ni deixa d'existir. Per¨° ?sempre hi ha un per¨°? ning¨² no pot negar que el que hi ha ¨¦s una manera de fer les coses made in Barcelona que tamb¨¦ es pot aplicar al flamenc i que, al llarg dels anys, ha donat fruits tan suculents com Miguel Poveda (Barcelona, 1973), que avui acumula ¨¨xits en els quatre racons de la Pen¨ªnsula gr¨¤cies, precisament, a la seva manera diferent d'encarar la tradici¨®.

Realment ¨¦s diferent el flamenc made in Barcelona? Probablement diferent no ¨¦s la paraula, desinhibit seria m¨¦s adequada. S¨ª, el flamenc d'aqu¨ª o, m¨¦s ben dit, els flamencs d'aqu¨ª no tenen por ni del pes de la tradici¨® ?no estan ancorats amb cadenes a les arrels?, ni del pes dels flamenc¨°legs recalcitrants que en altres indrets es dediquen a desqualificar (per no dir enfonsar) qui surti m¨ªnimament del cam¨ª (l'¨²nic cam¨ª) que ells custodien amb un exc¨¦s de gelosia que ratlla la perversitat.

"El respecte sempre hi ¨¦s present, per¨° no existeix la por del que es digui o es deixi de dir", afirma contundentment el guitarrista Juan G¨®mez Chicuelo (Barcelona, 1968), un dels paladins del flamenc fet a Barcelona que ha posat la seva guitarra tant al servei de grans cantaors i bailaors com en musicals o en contextos jazz¨ªstics, rockers o de m¨²sica tradicional pakistanesa. "Per aix¨° a Barcelona l'ambient flamenc no ¨¦s tan tancat. Quan jo encaro un treball no em moc nom¨¦s pel flamenc, sin¨® per la m¨²sica. Em sento m¨¦s m¨²sic que flamenc i la m¨²sica ¨¦s m¨²sica, no t¨¦ barreres".

De manera similar s'expressa la cantaora Alba Guerrero (Huelva, 1974, per¨° establerta a Barcelona des de petita): "Des de sempre el que m¨¦s m'ha interessat ¨¦s treballar la veu i els diferents aspectes vocals independentment de si la veu ¨¦s flamenca o no". Per explicar el que fa en ¨¤mbits tan diferents del flamenc, com la m¨²sica contempor¨¤nia, tradicional mediterr¨¤nia, ¨¤rab o ¨ªndia, Guerrero invoca la curiositat. "Ens passa a tots els cantaors. El nostre aprenentatge ¨¦s per tradici¨® oral, els mestres et transmeten el respecte per les melodies cl¨¤ssiques i tradicionals, per¨° no la t¨¨cnica; i aquesta necessitat fa que busquis altres disciplines per curiositat".

Guerrero, criada musicalment a Barcelona (va obtenir el t¨ªtol a l'ESMUC amb una tesi sobre la t¨¨cnica vocal en el flamenc), presentar¨¤ en aquesta edici¨® del Festival de Ciutat Vella una producci¨® innovadora amb el cor Gospel Messengers que dirigeix Ramon Escal¨¦. "Seran melodies, estructures i frases flamenques per¨° interpretades per un cor gospel de 25 veus".

Qu¨¨ ¨¦s el que mou una idea aix¨ª? "Crear i passar-s'ho b¨¦. El meu lema ¨¦s fer les coses sense por i poder treballar la meva pr¨°pia creativitat: de vegades encertar¨¤s i de vegades no. Si ja est¨¤s encotillat abans de fer una cosa, el resultat ser¨¤ avorrit i frustrant. Jo no li tinc por al que conec, per¨° tampoc no faig bandera del mestissatge. Simplement busco coses que m'aportin alguna cosa des d'un punt de vista egoista". Guerrero reconeix que algunes de les seves experi¨¨ncies s¨®n fruit de viure a Barcelona. "?s una ciutat molt oberta. Aqu¨ª ho tens tot a m¨¤: un cor de gospel, un grup de jazz, un quartet de m¨²sica cl¨¤ssica...".

Tothom sembla coincidir amb Guerrero. Joan Albert Amarg¨®s (Barcelona, 1950) no ¨¦s un flamenc per¨° coneix b¨¦ el tema: el seu darrer treball orquestrant Poveda (Coplas del querer) li ha valgut un nou Premi de la M¨²sica. "Aqu¨ª hi ha m¨¦s valentia que al sud", afirma Amarg¨®s. "All¨¤, trencar amb la tradici¨® els fa molta m¨¦s por. Coses com les que hem fet amb en Poveda i la cobla no es podrien haver fet a Andalusia". Cosa curiosa: Poveda, barcelon¨ª de naixement i criat a Badalona, es va traslladar fa uns anys a viure a Sevilla on ha estat totalment assimilat per l'ambient flamenc local, per¨°, per cada nova aventura, torna a girar els ulls (i el cor) al nord-est i reclama els seus vells camarades barcelonins Amarg¨®s i Chicuelo.

"A Andalusia, ara mateix la innovaci¨® ve del camp dels bailaors (Israel Galv¨¢n, Roc¨ªo Molina, Andr¨¦s Mar¨ªn, ...). Els cantaors tenen m¨¦s retic¨¨ncies: l'¨²nic que s'ha atrevit a trencar ¨¦s Poveda, i ¨¦s d'aqu¨ª!", explica Chicuelo. "Enrique Morente es va atrevir a innovar i el van crucificar, per¨° ell ja era molt Morente i no li importava. A d'altres m¨¦s joves els afecta molt m¨¦s".

L'Omega de Morente va marcar un abans i un despr¨¦s, per¨° el cert ¨¦s que tot va comen?ar amb Paco de Luc¨ªa. "Quan Paco de Luc¨ªa es va unir a Al Di Meola i John McLaughlin, i despr¨¦s a Chick Corea, el flamenc va comen?ar a incorporar diverses harmonies aportades per altres m¨²siques com el jazz", segons Chicuelo.

"No ¨¦s buscar per buscar. Si t'ajuntes amb altres m¨²sics que t'aporten coses diferents, de manera natural les portes a la m¨²sica que fas. Sense for?ar perqu¨¨ for?ar-ho seria fer una cosa que no t'agrada i el resultat no podria ser bo". I aportar noves coses a la m¨²sica que fas significa evolucionar, una altra afirmaci¨® que provoca unanimitat. "L'evoluci¨® nom¨¦s s'aconsegueix per contaminaci¨®", afirma amb la seva rotunditat habitual Llu¨ªs Cabrera (Ja¨¦n, 1954), fundador del Taller de M¨²sics i del Festival de Flamenc de Ciutat Vella i incansable instigador del mestissatge musical en totes les variants. "L'evoluci¨® no pot sortir d'un laboratori o d'un despatx, ¨¦s fruit de la contaminaci¨® entre m¨²sics. Els m¨²sics es coneixen, intercanvien coses i aquesta inspiraci¨® m¨²tua ho contamina tot per¨° de manera natural, sense cap mena de pressi¨® externa. En el flamenc, aquesta ¨¦s l'¨²nica sortida, com ho ha estat en altres m¨²siques com el jazz o el rock".

Cabrera torna a Morente, de qui va ser amic ¨ªntim. "Morente sempre incorporava canvis, per¨° la veu era sempre flamenca i, el resultat, sempre flamenc. Li va costar molt perqu¨¨ estava sol, per¨° per a les noves generacions ¨¦s m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ ja han crescut en el mestissatge del dia a dia. Sobretot a Barcelona, on tenen m¨¦s possibilitats de contaminar-se".

"A Madrid ?segueix Cabrera? van sorgir Ketama i la Barber¨ªa per¨° el fenomen va donar el que va donar. A Sevilla, gent com Raimundo Amador o Lole y Manuel tamb¨¦ van obrir cam¨ª per¨° ning¨² no els va seguir. L'avantatge de Barcelona ¨¦s que aqu¨ª hi ha m¨²sics de tots els estils i molts menys complexos i condicionants. Tamb¨¦ hi ha escoles mixtes en les quals el jazz i el rock s¨®n presents juntament amb el flamenc, i els estudiants ho veuen tot amb la mateixa naturalitat. Cada dia surten de les escoles una quantitat de joves que encara no s¨®n visibles per¨° que estan preparad¨ªssims, i tenen l'avantatge d'haver coincidit amb naturalitat en l'aprenentatge amb altres g¨¨neres musicals. D'aqu¨ª a poc temps, quan es llancin, ser¨¤ una explosi¨®".

En definitiva, en temes de flamenc, a Madrid fan les coses m¨¦s comercials; a Sevilla, les m¨¦s properes a la puresa tradicional; i a Barcelona, les m¨¦s aventureres i desinhibides. "No ho volia dir d'una manera tan rotunda, per¨° ¨¦s la veritat", conclou Cabrera. Tots d'acord, doncs.

18? edici¨® del Festival Flamenc de Ciutat Vella