Un 'piset' de recanvi

A vegades no hi ha mal que per b¨¦ no vingui. Si els ve?ns esporuguits d'Eusebi G¨¹ell i Bacigalupi, tement potser una terrible operaci¨® moobing, no li haguessin interposat un plet per tal d'aturar la compra del Palau Fonollar al carrer de la Portaferrissa, el magn¨ªfic Palau G¨¹ell del carrer Nou de Rambla mai no hauria existit i Antoni Gaud¨ª s'hauria quedat sense fer l'obra que el catapultaria a la fama.

El Palau G¨¹ell va ser el gran laboratori de l'arquitecte reusenc: hi ha concentrada bona part de la seva millor obra, per¨° el fabul¨®s edifici va estar a punt de no fer-se si les coses no haguessin anat tortes. Els ve?ns van guanyar i G¨¹ell va haver de marxar. Per¨° del perdut en va treure el que va poder i Gaud¨ª, per la seva banda, de les engrunes en va fer una obra mestra. Un fet que hist¨°ricament ha quedat totalment opac perqu¨¨ el mateix G¨¹ell ho va dissimular del tot, humiliat com estava. La infinitat de testimonis hagiogr¨¤fics sobre l'obra del mestre no han contemplat mai aquest fet que, d'altra banda, replanteja m¨¦s d'una teoria sobre els col.laboradors de Gaud¨ª, alguns dels quals potser no n'haurien estat mai.

El sumptu¨®s palau t¨¦ rajoles o sanitaris del de Fonollar. D'aqu¨ª el desgavell decoratiu

Tot i que no van reparar en despeses, els G¨¹ell nom¨¦s hi viurien 20 anys

Despr¨¦s de nou anys de restauraci¨®, set tancat al p¨²blic, avui s'obren les portes de l'edifici que G¨¹ell va encarregar a Gaud¨ª el 1885.

Un casori de campionat. Tot va comen?ar quan el 1871 el fill de l'indiano Joan G¨¹ell i Ferrer, el jove Eusebi, es va casar amb Isabel, filla d'un col¡¤lega del seu pare i encara m¨¦s poderos¨ªssim, tot i ser d'origen molt humil: el c¨¤ntabre Antonio L¨®pez, Marqu¨¨s de Comillas. Amb aquesta uni¨® s'ajuntaven dues importants fortunes que catalitzaven el comer? d'ultramar, sobretot amb Cuba, amb ramificacions en el transport, el t¨¨xtil, la construcci¨® i la banca. Un aut¨¨ntic imperi que acabaria capitalitzant totalment la fam¨ªlia G¨¹ell at¨¨s que els altres fills de L¨®pez no tindrien descend¨¨ncia.

El Marqu¨¨s de Comillas havia adquirit el Palau Moja el 1870 i el va fer remodelar per convertir-lo en la seva elegant resid¨¨ncia. G¨¹ell, que estava molt unit amb el sogre, va decidir imitar-lo i anar-se'n a viure just al costat. Va llogar una part de l'antic Palau Fonollar, una mansi¨® menys luxosa que la de L¨®pez, per¨° gaireb¨¦ igual de gran, que tancava l'illa del carrer per la banda sud. Tot i amb aix¨°, aquest altre palau havia estat important. Els Despujol n'havien estat els propietaris durant segles, fins al 1868 que va morir el darrer descendent; havien fet pintar al fresc el sal¨® principal pel celebrat artista Pere Pau Muntanya, entre el 1785 i el 1795; i les festes que hi solien donar eren ben nomenades a Barcelona, tal com destaca el bar¨® de Mald¨¤ en el seu Calaix de Sastre. La decoraci¨® de Montanya havia estat tapada durant anys i no va ser fins al 1999, quan el palau es va remodelar de nou per fer-ne lofts, estudis i habitatges de disseny, que el prestigi¨®s fot¨°graf de moda Manuel Outumuro les va descobrir i les restaur¨¤ pel seu compte.

La fam¨ªlia G¨¹ell estava remodelant el principal i part dels baixos al mateix moment en qu¨¨ els L¨®pez tamb¨¦ entraven al Palau Moja. A l'Arxiu de la Ciutat no hi consta cap llic¨¨ncia d'obra i ¨¦s ben possible que es fessin sense perm¨ªs; no serien ni de bon tros les ¨²niques a l'¨¨poca. G¨¹ell va planificar unir el gran pati del principal amb el del sogre, i donar patxoca a l'edifici. Va encarregar la remodelaci¨® a l'arquitecte Camil Oliveras, company de carrera de Gaud¨ª, 12 anys m¨¦s gran que ell, i principal ajudant de l'arquitecte Joan Martorell, que feia la capella, el palau i el seminari de Comillas per Antonio L¨®pez.

Oliveras, tamb¨¦ mestre d'obres, era un autor de moda: havia fet la decoraci¨® de la Sala Par¨¦s i, m¨¦s tard, la Casa Vicenta Vilar¨® del 1882 a la Rambla dels Caputxins, al costat mateix de la casa de Joan G¨¹ell i Ferrer, una obra en qu¨¨ hi va col¡¤laborar com a decorador Alexandre de Riquer. El 1876 es va inaugurar solemnement la capella dels G¨¹ell al Palau Fonollar, on ara Ferran Adri¨¤ hi t¨¦ instal¡¤lada una gran taula, sota la volta neog¨°tica d'Oliveras que encara es conserva.

Hi ha const¨¤ncia que el 1881 la ind¨²stria cer¨¤mica Pujol i Bausis d'Esplugues servia a G¨¹ell una partida de 1.500 rajoles esmaltades, alguna de les quals encara es pot veure al capdamunt de la fa?ana del pati. La darrera pista de les obres ¨¦s la magn¨ªfica llar de foc treballada per Alexandre de Riquer, signada i datada el 1883, amb la imatge central de Santa Isabel d'Hongria, en honor de la mestressa de la casa, que acabaria situada a la planta dels dormitoris del futur segon palau del potentat. Aquesta llar de foc seria de les poques pistes m¨¦s o menys evidents del frac¨¤s de G¨¹ell a l'altra casa: la data ho deixa en evid¨¨ncia.

El 1883, per¨°, les coses ja devien comen?ar a anar mal dades, i don Eusebi va iniciar la compra de la finca corresponent al n¨²mero 3 del carrer Nou de la Rambla que tocava per l'interior amb la casa del seu difunt pare i que ell havia heretat. I a partir d'aqu¨ª s'ha anat esbrinant modernament l'afer de la primera resid¨¨ncia/palau dels G¨¹ell, sense entrar-hi, per¨°, gaire a fons, simplement com una curiositat.

La nota necrol¨°gica d'Oliveras apareguda a l'Anuario de la Asociaci¨®n de Arquitectos de Catalu?a de 1899 era bastant expl¨ªcita: "Posteriormente arregl¨®, con mano elegante y con marcado sello personal, la suntuosa morada que el Excelent¨ªsimo Sr. Eusebio G¨¹ell i Bacigalupi, insigne protector de las artes de nuestro suelo, adquiriera en la calle de la Puertaferrissa procedente de la familia Fonollar".

A primera vista, costa un mica de veure restes de l'obra d'Oliveras al Fonollar, molt possiblement perqu¨¨ el llogater o propietari fracassat s'ho va endur gaireb¨¦ tot: portes, finestres, rajoles, vitralls, llums, taules, cadires, bancs, sanitaris i tota mena d'elements de decoraci¨®. Pel desembre de 1884 Josep Ros¨¦s, com a propietari, sol.licitava una llic¨¨ncia municipal per reparar alguns dintells, fer obres interiors i reparar la teulada del Fonollar, un fet que indica en quin estat devia quedar la casa quan la van deixar els G¨¹ell.

Els nous llogaters immediats del principal, una congregaci¨® de monges, va acabar de fer neteja i per si de cas encara aquestes havien deixat algun rastre, la Gran Peleter¨ªa Solsona, potser tamb¨¦ coneguda com La Parisi¨¦n, amb botiga, tallers i sal¨® per a desfilades, acabaria de fer la resta a partir de la d¨¨cada de 1920. Amb tot, hi queden alguns elements com la forja de les portes de l'entrada dels carruatges, molts paviments hidr¨¤ulics, algunes motllures del sal¨® i, sobretot, la capella i tamb¨¦ les esmentades rajoles del pati.

Revenja de la fastuositat. El mateix 1883, G¨¹ell ja tenia els ulls posats en un altre arquitecte m¨¦s jove, Gaud¨ª, i li encarregava el projecte dels pavellons de la seva finca a Pedralbes. Que se s¨¤piga no es va barallar amb Oliveras per¨° mai m¨¦s li va fer cap enc¨¤rrec. Mentrestant, G¨¹ell va continuar amb l'adquisici¨® de les finques ve?nes, malgrat que no va poder fer-se amb totes les que desitjava i es va plantejar seriosament construir un nou Palau mil vegades m¨¦s lux¨®s que el que havia hagut d'abandonar per culpa d'una gent molt menys rica i poderosa que ell. La r¨¤bia i la humiliaci¨® el van motivar a fer una obra ambiciosa, transcendental, una fita indiscutible en la hist¨°ria mundial de l'arquitectura. En aquell moment, l'empresari i financer ja estava art¨ªsticament enamorat de Gaud¨ª i el 1885 li va fer l'enc¨¤rrec del sumptu¨®s palau. La comanda no tenia gaireb¨¦ limitaci¨® de mitjans; l'¨²nic era les mesures redu?des dels solars disponibles i que s'havia d'aprofitar al m¨¤xim les coses del Fonollar, tema que ha passat desapercebut per la majoria d'estudiosos que han parlat de l'edifici. Aix¨ª, en un article de La Vanguardia el 3 d'agost de 1890 no se'n diu ni piu malgrat que s'hi especifica fil per randa tots els col.laboradors i operaris que han intervingut al lux¨®s habitacle, incl¨°s el nom de Francesc Berenguer, m¨¤ dreta de Gaud¨ª, com a dibuixant, mentre que no s'esmenta Oliveras a la llista, simplement en descriure el menjador es diu que la monumental llar de foc ¨¦s obra seva. El mateix que dir¨¤, referint-se a l'arrimador de la mateixa estan?a, Josep Puiggar¨ª a la monografia editada per L'Aven? el 1892.

La imposici¨® del material seminou de l'altra casa no condicionaria la concepci¨® general de l'edifici de Gaud¨ª, que sabria assumir-lo d'una forma tan magistral que passaria inadvertit. D'aqu¨ª vindria, per¨°, el desgavell i l'atape?ment de la decoraci¨® interior del Palau G¨¹ell, i que Gaud¨ª amb prou feines hi fes quatre peces soles de mobiliari absolutament genials mentre que la resta era en bona part aprofitat. Les dues o tres grans llars de foc tamb¨¦ ho eren, igual que alguna part de la fusteria i les vidrieres, els romanents de les rajoles cer¨¤miques i altres elements de construcci¨®. Aquest fet no va sortir mai a la llum i cap dels hagi¨°grafs gaudinians s'hi van endinsar. L'obra tenia tal magnitud que la part reciclada era absorbida amb total naturalitat. L'arquitecte reusenc, per¨°, va deixar algunes cites, com els bocins de rajoles del Fonollar col¡¤locades als trencadissos de les xemeneies del terrat o b¨¦ una columna met¨¤l.lica que no aguanta res a la sala del billar, un detall que s'ha fet evident durant l'actual restauraci¨® a fons a qu¨¨ ha estat sotm¨¨s l'hist¨°ric edifici.

El G¨¹ell despr¨¦s dels G¨¹ell. El palau es va inaugurar de pressa, el 1888, per fer-ho coincidir amb l'Exposici¨® Universal de Barcelona. Va tardar encara com a m¨ªnim set anys en acabar-se i no es va trencar el cord¨® umbilical amb la casa paterna de la Rambla amb qu¨¨ es comunicava mitjan?ant un passad¨ªs, que encara avui es conserva.

G¨¹ell va fer servir la flamant i estrafol¨¤ria resid¨¨ncia com a despatx dels seus negocis i, sobretot, com un magne aparador social. S'hi van celebrar concerts, recepcions i actes culturals emblem¨¤tics. La fascinaci¨® que sentia G¨¹ell per Gaud¨ª el va emp¨¨nyer a fer-li m¨¦s enc¨¤rrecs i convertir-se en el seu principal mecenes. La culminaci¨® d'aquesta passi¨® est¨¨tica seria la construcci¨® del Parc G¨¹ell, on el milionari va anar a viure quan va poder i es va immergir en la malenconia troglod¨ªtica fins que va morir el 1918.

El Palau G¨¹ell va anar quedant llavors en un segon pla i, d'alguna forma, va perdre l'esplendor inicial fins quedar totalment deshabitat. El va heretar Merc¨¨ G¨¹ell; el 1935 va decidir llogar-lo: va ser quan es van treure bona part dels mobles. Durant la Guerra Civil va ser una comissaria i, en acabar, un calab¨®s. Finalment, el 1945 Merc¨¨ G¨¹ell va oferir-lo a la Diputaci¨® de Barcelona a canvi d'un vitalici, i es va iniciar la primera gran restauraci¨®, que dur¨¤ nou anys. El 1954 s'obria all¨¤ el Museu del Teatre, que hi seria instal.lat fins al 1981, quan es decideix que el palau restar¨¤ com a edifici patrimonial i s'iniciar¨¤ la segona i inacabable gran tanda de restauracions, que ha durat amb intermit¨¨ncies fins ara, amb barrabassades com les xemeneies multicolors (amb Cobi incl¨°s), inaugurades el 1992.

Tamb¨¦ a la d¨¨cada de 1950, s'hi instal.lava l'associaci¨® Amics de Gaud¨ª, que va impulsar la vindicaci¨® del geni reusenc i del Modernisme, i va reunir mobiliari dels principals ebenistes i decoradors de l'¨¨poca: Riquer, Busquets, Vidal, Homar... Una col¡¤lecci¨® que es va repartir per les sales del palau i que encara s'hi conserva. Per¨° que, per ara, no ¨¦s visitable. No obstant aix¨°, el pla museol¨°gic impulsat des de la direcci¨® del mateix palau contempla aquesta col.lecci¨® com el colof¨® de la visita a l'edifici que serveixi per explicar el context del Modernisme barcelon¨ª i tamb¨¦ la posterior vida de l'edifici un cop els G¨¹ell el van abandonar.