Afinada mem¨°ria

ELS CASTELLANS

Jordi Punt¨ª

L'Aven?

133 p¨¤gines. 13 euros

Els castellans ¨¦s un llibre ben petit i una mica marginal, com si exist¨ªs una mica de cant¨®. El publica L'Aven? a partir de la s¨¨rie d'articles que Jordi Punt¨ª (Manlleu, 1967) va anar donant a la revista del mateix nom al voltant del seu poble i la seva infantesa: la grimegia de la joventut perduda, la nost¨¤lgia d'aquell moment, la ploramica del joc al carrer i tota la mandanga.

Doncs, no. Exactament al rev¨¦s: el talent literari ha estat aqu¨ª l'eina clau per blindar el text contra el meliflu ensucrament o l'entotsolament falsejador del passat viscut. El resultat ¨¦s un conjunt de relats d'arrel autobiogr¨¤fica lliurement manipulada i ple de sentit com¨²: els relats fan olor, respiren i parlen com es parlava fa 30 anys. A trav¨¦s d'an¨¨cdotes, personatges, espais i records Punt¨ª tra?a la geografia dels prejudicis socials i de la por d'all¨° que ¨¦s diferent; serveix, de fet, un ant¨ªdot potent contra la mentida de la mem¨°ria i la nost¨¤lgia.

Amb an¨¨cdotes, espais i records, Punt¨ª tra?a la por d'all¨° que ¨¦s diferent a "Els castellans"

?s un observador resistent a la nost¨¤lgia banal, astut analista de la seva maduraci¨® moral

El text no amaga la seva naturalesa liter¨¤ria i narrativa, per¨° vol ser essencialment vera? a l'hora d'atrapar viv¨¨ncies d'¨¨poca molt precises i molt f¨¤cils de traslladar a d'altres ciutats que no siguin el Manlleu de l'autor (malgrat el que diu el mateix Punt¨ª). Per¨° encara diu millor una altra cosa: "la mem¨°ria sempre es deixa magrejar, tendeix a l'exhibicionisme, i per sort hi ha el contrap¨¨s del present que li esmola la xerrameca, la ret¨°rica".

L'oportunitat sociopol¨ªtica del moment li ve rodada: el catalanisme de dretes s'ha ocupat sovint de disfressar o menystenir l'evid¨¨ncia del creixement de Catalunya com a societat tacad¨ªssima d'or¨ªgens extracatalans, mentre que l'esquerra ha estat menys glamurosa i sap ben b¨¦ que el mestissatge i la barreja de persones i proced¨¨ncies ¨¦s la costum del lloc.

Aquest llibre ni ¨¦s de dretes ni ¨¦s d'esquerres, perqu¨¨ ¨¦s el llibre honest d'un novel.lista tan valu¨®s com a Maletes perdudes, per¨°, a m¨¦s, pot deixar amb un pam de nas tots aquells que ficcionalitzen mitificadament els or¨ªgens immaculats, i no hi ha res de res que sigui immaculat.

D'entrada, sembla que els protagonistes s¨®n els castellans, ¨¦s a dir, les fam¨ªlies i els nanos nascuts a Catalunya de fam¨ªlies de la immigraci¨® peninsular: els seus ritus, les seves escoles, el seu castell¨¤, el seu accent, les barriades i les seves cases, les seves manies i els seus consums (les pipes, les m¨²siques o les paraulotes que diuen). Per¨° aquesta dimensi¨® de cr¨°nica i retrat d'¨¨poca t¨¦ la virtut de ser el canam¨¤s on creix la veu d'un observador intel.ligent i perspica?, resistent ac¨¨rrim a la nost¨¤lgia banal i, a canvi, astut i perceptiu analista de la maduraci¨® moral del mateix narrador.

Les fotografies en blanc i negre —de Carles Molist, Carles Martorell i Rafael Rueda— se'ns enduen tan de pressa al passat de descampats, botigues, bars, cinemes, pilotes de pl¨¤stic, bassals cr¨°nics i runa esparsa com el text mateix. O com les frases fetes, o els m¨¤delman o un inventari tan incalculablement fidel com aquest: "Kriptonita, comanxe, fitipaldi, canyardo, xarnego". La millor ¨¦s canyardo perqu¨¨ ho diu tot d'una tacada: n'hi ha m¨¦s, ¨¦s clar, i tamb¨¦ hi surten, per¨° el veritable dring de veritat po¨¨tica d'aquest llibre el fa la barreja de pietat sense fe i lucidesa sense crueltat. Ni amb si mateix ni amb els canvis ni, per descomptat, amb els castellans, malgrat la seva "xuleria innata", malgrat la manera en qu¨¨ jugaven a la m¨¤quina del mill¨®n, malgrat les indument¨¤ries i la gomina i la samarreta de m¨¤niga tallada.

La barreja del personal ind¨ªgena i el foraster (falsament foraster) va comen?ar molt d'hora i com qui diu sense voler: de cop tots plegats es trobaven ja amb 13 anys fent el BUP al mateix institut, per cert despr¨¦s de l'estrany quiasme sociol¨°gic que descriu molt b¨¦: "Vet aqu¨ª el salt mortal del catalanisme burg¨¨s: en virtut d'una millor educaci¨® [a la Salle o a les monges], els catalans triaven per als seus plan?ons la llengua que parlaven els castellans", com si fos veritat all¨° que li passa a l'autor, que mentre mira fotografies de nens de llavors "no sabria dir si s¨®n fills de castellans o de catalans, no hi ha manera de saber-ho".

Al final el que va passar ¨¦s que van arribar els moros, i torna a comen?ar.

Les imatges del llibre ajuden a transportar el lector al passat de fa 30 anys que descriu Jordi Punt¨ª.