?sia ¨¦s aqu¨ª

Des de fa m¨¦s de 120 anys, un drac de ferro, enroscat en ple vol, vigila el riu de gent que deambula per la Rambla. A les nits, els il.lumina amb la llum del fanal que li penja de les urpes. I, als matins, guanya en popularitat els ventalls i els murals amb motius japonesos amb qu¨¨ comparteix la fa?ana de la Casa Bruno Cuadros o dels paraig¨¹es, com se'l coneix. Al rovell de l'ou de Barcelona, la decoraci¨® de l'edifici no passa desapercebuda i capta l'atenci¨® de moltes c¨¤meres de fotos. Una cosa tan catalana tamb¨¦ ¨¦s orient. Una met¨¤fora que s'est¨¦n al calidoscopi demogr¨¤fic de la ciutat. ?sia est¨¤ present entre nosaltres.

A Barcelona hi ha empadronats 57.666 ciutadans de 26 nacionalitats asi¨¤tiques, que corresponen al 3% de la poblaci¨®. La comunitat pakistanesa ¨¦s la m¨¦s nombrosa entre les que viuen a la ciutat, i superen la italiana i l'equatoriana. Segons els experts, formen part de la segona generaci¨®, un moment crucial en el proc¨¦s d'integraci¨®.

"En els darrers 10 anys la poblaci¨® origin¨¤ria de l'?sia Central s'ha quatriplicat"

"El 62% dels nous aut¨°noms a Catalunya s¨®n xinesos"

Per qu¨¨ van venir? Els primers asi¨¤tics van arribar t¨ªmidament a Barcelona gr¨¤cies a l'activitat portu¨¤ria. Ben aviat, l'inter¨¨s va ser mutu. Les elits catalanes del segle XIX, com la resta de les europees, miraven amb curiositat els costums i l'art d'un orient lluny¨¤. L'atenci¨® es va centrar primer al Jap¨®, despr¨¦s a la Xina i m¨¦s tard a l'?ndia. La fascinaci¨®, plasmada en l'arquitectura i la decoraci¨® de l'¨¨poca i amb una empremta de la qual encara avui dia es pot seguir el rastre, no va tardar en convertir-se tamb¨¦ en inter¨¨s comercial. La guia Orient BCN, editada pel Museu d'Hist¨°ria de Barcelona, recorda com l'Exposici¨® Universal de Barcelona el 1888 no nom¨¦s va ser una gran vitrina que va permetre con¨¨ixer de primera m¨¤ les cultures dels pa?sos llunyans, sin¨® tamb¨¦ una roda de negocis que va fructificar amb els incipients projectes comercials amb els ports del Pac¨ªfic.

D'aquesta manera, els primers assentaments van tenir un car¨¤cter econ¨°mic, especialment pel que fa als sindhis que van venir de l'?ndia. Despr¨¦s, en el cas de les Filipines, hi va haver un gran vessant de servei dom¨¨stic associat a les xarxes socials del colonialisme i de criolls rics que venien a estudiar a l'antiga metr¨°poli, amb el corresponent seguici de cuidadors. Als anys 20 i 30, un grup important de xinesos va fer de la venda ambulant la seva font de subsist¨¨ncia. Per¨° no ¨¦s fins a la segona meitat del segle XX que els lla?os entre Catalunya i ?sia s'estrenyen. L'explosi¨® t¨¦ lloc a l'inici del XXI.

"En els darrers 10 anys, la poblaci¨® origin¨¤ria de l'?sia Central s'ha quatriplicat i la del sud-est s'ha duplicat", explica Bernat Masferrer, director de l'Observatori de l'?ndia i ?sia Meridional de Casa Asia. A tall d'exemple, el 2002 hi havia 6.112 pakistanesos empadronats a la ciutat. Al gener d'enguany, la xifra s'eleva a 22.342.

"Per primera vegada, els nouvinguts del Pakistan superen en nombre els equatorians i els italians [la majoria d'aquests ¨²ltims s¨®n argentins amb la doble nacionalitat]. Els asi¨¤tics han sobreviscut millor a la crisi i s¨®n els ¨²nics que continuen creixent. Per¨° m¨¦s que efecte crida hi ha un efecte ancoratge", rebla Masferrer. De fet, els pakistanesos lideren la llista de les nacionalitats que m¨¦s demanen la reagrupaci¨® familiar.

Usman Hamid va fer el tr¨¤mit fa un parell d'anys. "Estar aqu¨ª sol ¨¦s molt dur", explica. Aquest pakistan¨¨s de 33 anys ¨¦s l'amo d'una carnisseria al Paral¡¤lel. Va arribar fa cinc anys, despr¨¦s que ho fessin els seus cosins, amb els diners que li van proporcionar uns familiars que vien al Regne Unit, a trav¨¦s d'una xarxa complexa i centen¨¤ria de pr¨¦stecs i filiacions on l'¨²nica penyora ¨¦s l'honor. Tots v¨¦nen del districte de Gujrat, a la zona del Punjab, com la gran majoria de pakistanesos que viuen a Barcelona. Va treballar al sector de la construcci¨® fins que va aconseguir obrir un negoci. Ara viu amb la seva dona i els dos fills que tenen, de 4 i 6 anys. "Viure aqu¨ª ¨¦s diferent, per¨° t'hi acostumes. No m'agrada la idea que tenen molts de nosaltres, perqu¨¨ ni ens coneixen", explica. Hamid viu a prop del F¨°rum i es despla?a cada dia fins on treballa. I ho fa en Bicing. "La meva fam¨ªlia ¨¦s all¨¤, per¨° aqu¨ª hi ha m¨¦s clients", justifica.

Dins del grup dels asi¨¤tics sembla que l'estructura b¨¤sica de petits serveis per als seus coterranis, com s¨®n els locutoris o perruqueries, els va ajudar a suportar millor la crisi i a no renunciar a arrelar-se, com s'est¨¤ notant amb els sud-americans, per exemple.

En el cas dels pakistanesos, Masferrer assegura que s'estan disgregant per la ciutat, tot i que el Raval continua sent el barri amb m¨¦s concentraci¨®. Tamb¨¦ estan indagant en altres activitats. "Hi ha 500 taxistes pakistanesos amb llic¨¨ncia pr¨°pia a Barcelona", apunta l'investigador.

L'aportaci¨® en termes econ¨°mics dels immigrants que provenen d'?sia ¨¦s significativa. Ga?lle Patin Laloy, responsable del programa de comunitats asi¨¤tiques de Casa Asia, destaca el cas de la comunitat xinesa, la quarta en el r¨¤nquing d'immigraci¨® a Barcelona (15.001 persones censades). "El 62% dels nous aut¨°noms s¨®n xinesos", explica. Segons les xifres del Ministeri de Treball, ¨¦s el col¡¤lectiu estranger m¨¦s important en aquesta mena d'afiliacions a Catalunya. "M¨¦s enll¨¤ del t¨°pic dels tres negocis (pelleteria, restauraci¨® i t¨¨xtil) i els basars ara tenen m¨¦s pres¨¨ncia en el m¨®n m¨¨dic i del dret, per exemple", apunta Patin.

Encara que soni a llegenda urbana, ¨¦s cert que el 70% dels xinesos que viuen a Barcelona (i a l'Estat espanyol) v¨¦nen de la mateixa zona, la comarca de Qingtian, a la prov¨ªncia de Zhejiang. De fet, Patin explica que molts dels nouvinguts tenen Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, com a primera escala, i despr¨¦s es mouen cap a altres llocs. "S¨®n solidaris els uns amb els altres, ¨¦s un assumpte cultural i una exaltaci¨® de les relacions socials que anomenen Quanxi", explica. Aix¨ª, la comunitat xinesa ¨¦s la que presenta un nombre m¨¦s alt de naixements.

Silenciosos, per¨° no per aix¨° menys presents, s¨®n els vinguts de l'?ndia, Filipines, Bangladesh, Jap¨® i Nepal. En el primer grup, a m¨¦s dels sindhis (la majoria propietaris de botigues de souvenirs) hi ha els sikhs, els m¨¦s tradicionals i que es poden recon¨¨ixer perqu¨¨ porten un turbant.

La hist¨°rica col¨°nia filipina va ser durant molt de temps la que tenia m¨¦s pres¨¨ncia a Barcelona. Per¨° des de l'any 2000 se'n va estabilitzar el nombre i ara n'hi ha 7.891 a la ciutat, segons el padr¨®. Molts, tanmateix, tenen la nacionalitat espanyola. Tot i que inicialment era una comunitat b¨¤sicament femenina, ara la relaci¨® ¨¦s ?entre 100? de 45 homes per 54 dones.

La pres¨¨ncia nipona (1.345) i coreana (436) ¨¦s gaireb¨¦ testimonial. Majorit¨¤riament s¨®n executius d'empreses multinacionals. Segons les dades de l'Ajuntament, a Catalunya hi ha 99 empreses japoneses, que equivalen al 3% del total dels negocis estrangers. El grup amb immigracions considerable el completen els vinguts de Bangladesh i Nepal. Aquests dos col¡¤lectius s¨®n for?a joves i poc estudiats. El 2002, nom¨¦s hi havia 26 nepalesos empadronats a Barcelona. La xifra es va elevar a 1.277 aquest any.

El mapa d'?sia a Barcelona, per¨°, est¨¤ incomplet. No es t¨¦ not¨ªcies de ciutadans de Bhutan o de les Maldives a la ciutat. Nom¨¦s hi ha registre d'un bhutan¨¨s el 2007 i el 2008. No hi ha maldivians a Barcelona des del 2007. Precisament aquest va ser l'¨²nic moment en qu¨¨ el puzle es va completar, l'any en qu¨¨ el drac asi¨¤tic va niar aqu¨ª del tot.