Buit i tensi¨® a Rilke

Tota la poesia de Rainer Maria Rilke (1875-1926) sembla nascuda de dues forces f¨ªsiques extremes: el buit i la tensi¨®. Forjar¨¦ una met¨¤fora vulgar, que els amants de la f¨ªsica entendran perfectament: ¨¦s una poesia que treballa segons la llei de Torricelli: la for?a d'emersi¨® d'un l¨ªquid contingut en un vas herm¨¨tic ¨¦s proporcional a la pressi¨® i volum de l'aire que s'hi introdueix. Per dir-ho amb m¨¦s gran vulgaritat —cosa molt ¨²til sempre que es parla d'un poeta inspirad¨ªssim, no ens pos¨¦ssim sentimentals—, ¨¦s com all¨° que succeeix quan premem el dispositiu que escau d'una ampolleta de perfum: per un foradet el l¨ªquid surt a la justa mesura de l'aire i de la pressi¨® que h¨¤gim introdu?t en el recipient. Que em perdonin els lectors m¨¦s exquisits.

Donem la benvinguda a unes versions del poeta que superen moltes de les anteriors

He escrit aix¨° perqu¨¨ aix¨ª ho he comprovat despr¨¦s de rellegir, ara en versi¨® catalana de Feliu Formosa i Joan Margarit, el llibre de Rainer Maria Rilke Cinquanta poemes de "Neue Gedichte": pr¨°leg, selecci¨® i traducci¨® dels esmentats, Quaderns Crema, 2011. Una vegada m¨¦s, se m'ha aparegut la imatge metaf¨°rica que he fet servir al primer par¨¤graf, com ja se m'havia fet present tot llegint la traducci¨® de Carles Riba de La can?¨® d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke —notable traducci¨® del nostre poeta, si no fos que va posar-hi "corneta", amb mimetisme, enlloc de posar-hi "abanderat" o "alferes", que ¨¦s l'ofici de Christoph—, en un dels ¨²ltims passatges de la qual es llegeix: "El de Langenau ¨¦s endins de tot de l'enemic, per¨° sol. L'esglai ha fet entorn d'ell un espai rod¨®, i ell es t¨¦, al bell mig, sota la seva bandera que lentament es consum".

El buit que es crea sovint entorn de la persona o dels objectes cantats per Rilke sempre es compensa amb una tensi¨® cap amunt; el buit ¨¦s sempre al¡¤legoria de la fr¨¤gil exist¨¨ncia de les coses i dels homes; la tensi¨® ho ¨¦s sempre de la for?a amb qu¨¨ l'exist¨¨ncia ¨¦s cridada a transcendir-se: D¨¦u pot ser aquesta crida, per¨° de vegades, com en el poema El tors arcaic d'Apolo, n'hi ha prou amb el tors decapitat d'un mite antic. Aix¨ª, en un altre poema del llibre, una rosassa atrapa un cor des de la fosca de la catedral per enfonsar-lo —hauria pogut dir "elevar-lo" per enfonyar-lo despr¨¦s— dins d'un m¨¦s enll¨¤ —inconegut i imprec¨ªs— de la mort. Aix¨ª, totes les coses a les quals es lliura el poeta "es tornen riques mentre [el] consumeixen": la naturalesa creix ufana al ritme de la ignici¨® m¨ªstica del poeta. Aix¨ª s'agleven les masses indistintes al voltant de l'estilita —al poema amb aquest nom—, mentre l'"esplendor dels pr¨ªnceps" arriba m¨¦s amunt que mai no havia arribat. Aix¨ª la seducci¨® desfermada de Don Juan acabar¨¤ guiant moltes dones cap a la soledat, en una bella contraposici¨® entre la passi¨® i la gran porta d'entrada, serena, quasi infranquejable, de la solitud. Aix¨ª, per fi, aquests versos d'Experi¨¨ncia de la mort: "Per¨° quan vas marxar, a trav¨¦s de l'escletxa | per la qual vas anar-te'n[,] una franja de realitat | va irrompre en aquesta escena: un verd realment verd, | un raig de sol, un bosc de veritat".

Nom¨¦s podem felicitar-nos de l'aparici¨® d'aquesta traducci¨® a dues mans (una de cada traductor, perqu¨¨ nom¨¦s s'escriu amb una m¨¤): aquesta tasca supera la que va fer Joan Vinyoli (Versions de Rilke, Proa, 1984), i s'eleva molt per damunt d'aquelles versions que va fer Alfred Badia dels Sonets a Orfeu (Llibres del Mall, 1979), on costa de destriar el que ¨¦s de Rilke —per voler el traductor fer massa coses: vers, ritme i rima— del que es podria atribuir a qualsevol poeta modernista de segona fila. I encara un consell, sempre de Rilke, als poetes catalans, en versos que s¨®n d'ell: "Oh vella maledicci¨® dels poetes, | que es planyen quan haurien de parlar, | que sempre opinen dels sentiments que tenen | en comptes de formar-los [...] Com els malalts, | espleten un llenguatge fet un plany | per explicar qu¨¨ els fa mal | en lloc de convertir-se, ferms, en paraules, | com el pedrer d'una catedral, ferm, | es transforma en la calma de la pedra".