Urtic¨¤ria i literatura

TOTS ELS CONTES

Flannery O'Connor

Traducci¨® d'Ernest Riera

La Butxaca

719 p¨¤gines. 12,95 euros

Vinc d'una fam¨ªlia en qu¨¨ l'¨²nica emoci¨® respectable ¨¦s la irritaci¨®. En algunes persones aquesta tend¨¨ncia provoca urtic¨¤ria; en d'altres, literatura. En mi, les dues coses", va escriure Flannery O'Connor i ens ho explica Brad Gooch a l'excel¡¤lent biografia de l'autora publicada el mar? passat per l'editorial Circe, un llibre que sens dubte constitueix una molt bona avantsala per endinsar-se despr¨¦s en l'obra d'aquesta excepcional escriptora nascuda a Ge¨°rgia el 1925 i morta 39 anys m¨¦s tard, (de lupus, exacament la mateixa malaltia que havia acabat amb la vida del seu pare) l'any 1964.

Els 31 contes de Flannery O'Connor arriben ara per primer cop en catal¨¤

La seva obra sembla voler demostrar que el que hi ha no d¨®na per a grans esperances

Mary Flannery O'Connor va n¨¦ixer en el si d'una fam¨ªlia de bona posici¨® econ¨°mica, cat¨°lica i d'origen irland¨¨s en un context, el Sud dels Estats Units, amb majoria protestant. No pot pas estranyar, doncs, que la pres¨¨ncia del tema del catolicisme caracteritzi la seva obra, que es distingeix aix¨ª de la d'autors contemporanis tamb¨¦ del sud, com William Faulkner, Carson MacCullers o Katherine Ann Porter, a pesar dels molts elements que tenen en com¨², com ara el tipus de personatges, l'ambient rural o temes entre els quals hi ha l'odi racial o els conflictes socials.

Per primer cop en catal¨¤ —pr¨¨viament, a Espanya el volum havia estat publicat en castell¨¤ per Lumen—, arriba a les nostres mans Tots els contes. Hi podem trobar els 31 relats que l'autora va tenir temps d'escriure durant la seva curta vida.

Tenen en com¨² una galeria de personatges desemparats, moltes vegades amb pocs recursos econ¨°mics i de vegades tamb¨¦ amb alguna tara f¨ªsica que els fa encara m¨¦s indefensos. En com¨² tamb¨¦ la for?a de les imatges i comparacions que deixen el lector colpit, sense al¨¨; un exemple: "El gerani que treien a la finestra li recordava el noi dels Grisby, a casa, que tenia polio i que havien de treure a fora amb la cadira de rodes perqu¨¨ par¨¦s el sol". La major part dels textos presenta una estructura tancada amb un final contundent i de vegades ir¨°nic que, en no pocs casos, el lector tem des de les primeres p¨¤gines com si es tract¨¦s d'una amena?a. I el ritme velo? de les hist¨°ries es deu no nom¨¦s a la per¨ªcia amb qu¨¨ l'autora disposa els fets sin¨® tamb¨¦ a l'¨²s d'un vocabulari prec¨ªs, acurat, sint¨¨tic, que no d¨®na lloc a elements intranscendents.

Ben poc tenen a veure l'observaci¨® i les creences, a pesar de ser dues maneres d'acostar-se a la realitat, en un cas per intentar comprendre-la, en l'altre perqu¨¨ ens comprengui ella a nosaltres. O'Connor pertany al grup de les persones que l'observen per mostrar-la i, si ¨¦s possible, copsar-la. Una observaci¨® que la porta a narrar la injust¨ªcia, la crueltat, el dolor, la soledat i, finalment, la dist¨¤ncia entre aquells que apliquen les seves normes a la vida i aquells que les obeeixen o, el que ¨¦s el mateix, la dist¨¤ncia insalvable que hi ha entre el poder i la submissi¨®. Una dist¨¤ncia que podria explicar una constant que transmet tota la seva obra: la impossibilitat que l'¨¦sser hum¨¤ millori o, dit d'una altra manera, fins a quin punt la condici¨® humana ¨¦s una pres¨® de qu¨¨ no es pot escapar. Un bon exemple d'aquesta manera d'enfocar i reflectir la vida el trobem en un dels seus contes m¨¦s famosos, Un bon home costa de trobar. Hi ha, per¨°, un ant¨ªdot contra la visi¨® amarga de les coses, i es tracta del sentit de l'humor —cr¨ªtic, negre, corrosiu—, provinent de l'¨²s magistral que O'Connor fa del punt de vista, mostrant-nos l'exist¨¨ncia des dels ulls dels que normalment no la protagonitzen: els desvalguts.

Tota la literatura d'aquesta dona sembla destinada a despullar de qualsevol adornament la quotidianitat, l'animalitat; sembla entestada a demostrar que no hi ha res m¨¦s que el que hi ha, i que el que hi ha no d¨®na per grans esperances. Al relat Bona gent de pag¨¨s escriu: "—Tots estem condemnats —va dir—, alguns de nosaltres ens hem tret les benes dels ulls i veiem que no hi ha res a veure. ?s una mena de salvaci¨®".

No sabem si existeix ni en qu¨¨ consisteix la salvaci¨®, per¨° si t¨¦ alguna cosa a veure amb l'empatia, el coneixement dels altres i el d'un mateix, la lectura d'aquests contes d'O'Connor ens hi acosten mitjan?ant la sana urtic¨¤ria que la bona literatura aconsegueix provocar en el tel¨® de fons de la consci¨¨ncia. De lectura imprescindible.