"Els artistes avui s¨®n m¨¦s eficients"

?s un dels tres caps pensants que han aconseguit que el S¨®nar arribi a l'edici¨® divuit amb una salut de ferro i un futur consolidat. Enric Palau ¨¦s m¨¦s que un booker o explorador de les tend¨¨ncies musicals, busca el risc a l'hora de programar. I es nota.

Pregunta. Com es fa un festival de m¨²sica electr¨°nica en una ciutat que no ¨¦s techno?

Resposta. A Barcelona hi ha una mena de debat sobre si existeix escena o no. Per¨° hi pot haver propostes interessants sense haver-hi escena. El mateix Steve Reich, que ¨¦s el m¨²sic minimalista m¨¦s important, no est¨¤ envoltat d'una escena, i ¨¦s el millor. En canvi, Brooklyn t¨¦ molts clubs per¨° no t¨¦ cap estil art¨ªstic. Les escenes es donen de manera espont¨¤nia, i si no hi s¨®n no passa res.

P. Ho tenen m¨¦s dif¨ªcil que abans els m¨²sics d'electr¨°nica?

R. L'artista ha de treballar m¨¦s directament les eines per connectar amb el seu p¨²blic (Facebook, Soundcloud, Mixcloud). Cal dir que els artistes cada vegada s¨®n m¨¦s eficients. Avui s¨®n aix¨ª. A m¨¦s, els artistes estan en condicions d'igualtat arreu del m¨®n. Una cosa feta aqu¨ª ha de tenir un mercat global, aix¨° s'ha de veure. T¨¦ m¨¦s opcions de sortida Cabo San Roque o El Timbe que no pas els grups pop d'aqu¨ª.

P. I seria m¨¦s senzill crear el S¨®nar avui que fa divuit anys?

R. No seria m¨¦s f¨¤cil muntar el S¨®nar avui. Seria diferent. Llavors (el 1994) era arrencar una cosa radicalment nova, fins i tot la idea de festival era una novetat. Nosaltres busc¨¤vem l'originalitat. El S¨®nar va comen?ar en un moment en qu¨¨ la transversalitat de formats arrancava. I en aquestes darrers anys la tecnologia ha democratitzat l'acc¨¦s a l'art. Ens vam preguntar qu¨¨ hauria de n¨¦ixer ara i vam respondre amb el S¨®nar Kids. La democratitzaci¨® de l'acc¨¦s a la m¨²sica ha arribat, per¨° a la inf¨¤ncia encara no. L'educaci¨® va encara enrere i els nens encara van amb la flauta de fusta, que est¨¤ b¨¦, per¨° no ¨¦s nom¨¦s aix¨°.

P. En qu¨¨ ha canviat el m¨®n de la m¨²sica electr¨°nica?

R. Avui els dj's s'han adonat que cal oferir alguna cosa m¨¦s. Plastik Man, Steve Aoki o Boys Noize ho han sabut fer. A part d'oferir la m¨²sica estan disposats a fer espectacle. Ja v¨¦nen amb projectes molt ben constru?ts, amb un gran desplegament t¨¨cnic, amb imatges.

P. Com s'ho fan per cr¨¦ixer? Com mantenen la tensi¨® per la novetat?

R. Tenim una curiositat vocacional, personal de festival com si digu¨¦ssim. No fem una llista del millor de l'any, aix¨° no ens interessa. El concert de m¨¤quines de cosir de Martin Messier no sortir¨¤ als 40 principals, per¨° l'oferim.

P. El techno encara t¨¦ l'etiqueta de m¨²sica pedant.

R. No ¨¦s una aposta acad¨¨mica la d'aquest festival. ?s l¨²dica. L'etiqueta electr¨°nica pot allunyar al p¨²blic que no ¨¦s proper, per¨° oferim propostes que estan fora de l'esfera habitual techno, com Nicholas Jaar o The Human League.

P. Per¨° hi ha artistes que v¨¦nen m¨¦s sovint, marca S¨®nar?

R. Com a festival s¨ª que tenim una curiositat S¨®nar. ?s clar que tens en compte que els artistes siguin o no coneguts. S¨ª que hi ha 'artistes S¨®nar', hi ha fins i tot els que tenen carreres paral¡¤leles a nosaltres, com Carsten Nicolai o Rijoi Ikeda, o Buraka Som Sistema. Per exemple, una artista com M.I.A. va fer la seva primera actuaci¨® a Espanya al S¨®nar.

P. No s'ha fet massa gran aquest festival?

R. ?s un gran festival de m¨¦s de 150 artistes en 3 dies que mou m¨¦s de 70.000 persones. Volem explicar a la gent qu¨¨ fem, quines experi¨¨ncies oferim, i que sigui tot c¨°mode. Hi ha una mesura que ens agrada i que fa una d¨¨cada que tenim establerta. De fet, al Regne Unit diuen que nosaltre

s fem un 'festival boutique'.