Un bolet (nuclear) del so electr¨°nic

Si vols que alg¨² s¨¤piga que est¨¤s viu en el m¨®n de l'electr¨°nica has d'anar al S¨®nar", assegura Fernando Ayesa, ¨¤lies Uxuka, director del segell discogr¨¤fic Disboot, un dels millors altaveus dels artistes electr¨°nics. A Barcelona, des d'avui, se celebra el festival de m¨²sica electr¨°nica ?m¨²sica avan?ada, en diuen ells? m¨¦s important d'Europa. Tant, que s'exporta a Londres, T¨°quio i, l'any que ve, al Brasil. ?s la 18? edici¨® i espera repetir xifres: m¨¦s de 150 artistes i m¨¦s de 75.000 assistents. "Les xifres poden espantar", admeten des de l'organitzaci¨® del festival. I tot aix¨° d'on surt? ?s Barcelona una capital del techno? Doncs, paradoxalment, Barcelona no t¨¦ escena electr¨°nica; o m¨¦s ben dit, viu en una no-escena. Aix¨ª ho creu Guillamino, un dels m¨²sics m¨¦s heterogenis de Catalunya, que recorda all¨° que "hi ha dos milions d'artistes electr¨°nics per a dos mil persones de p¨²blic". Els protagonistes ho tenen clar: el S¨®nar t¨¦ una pot¨¨ncia extraordin¨¤ria, per¨° el panorama electr¨°nic ¨¦s molt limitat, sobretot en ind¨²stria discogr¨¤fica i en sales. Aix¨° s¨ª: el nivell art¨ªstic ¨¦s bo i es podria exportar mo"Vas pel m¨®n i et pregunten igual pel S¨®nar que per la Sagrada Fam¨ªlia, amb la mateixa passi¨®". S¨®n paraules de Ferran Mascarell, conseller de Cultura. Les va dir en la presentaci¨® del festival S¨®nar la setmana passada. Mascarell va ser un dels impulsors de l'event de m¨²sica avan?ada el 1994, facilitant que s'instaur¨¦s al Centre de Cultura Contempor¨¤nia (CCCB). L'Ajuntament de Barcelona va creure en un projecte innovador. I la va encertar. Segons el departament de Promoci¨® Econ¨°mica del consistori, una auditoria de Deloitte xifrava en 55 milions d'euros l'impacte econ¨°mic del S¨®nar a la ciutat. La Generalitat, via Institut Catal¨¤ de les Ind¨²stries Culturals, aportar¨¤ 120.000 euros anuals perqu¨¨ el S¨®nar sigui ambaixador de luxe de la creativitat cultural catalana.

Deloitte quantifica en 55 milions d'euros l'impacte econ¨°mic del S¨®nar a Barcelona

La diversitat estil¨ªstica de la ciutat impedeix crear un escenari electr¨°nic pr¨°pia

En aquests 18 anys en la m¨²sica electr¨°nica s'ha passat de l'acid al dubstep i al drum'n'bass, passant per tot el ventall del techno i del hardcore m¨¦s soroll¨®s. Quin paper ha tingut Barcelona en aquest viatge musical, per¨°? Qu¨¨ ha aportat? Doncs, per comen?ar, int¨¨rprets, productors i pensadors de la m¨²sica electr¨°nica. Probablement, l'artista techno m¨¦s de moda en el panorama internacional, el m¨¦s buscat a l'actualitat, ¨¦s catal¨¤, per¨° poca gent ho sap. Es tracta d'Evol, alter ego de Roc Jim¨¦nez, un jove que no para de donar voltes pel Jap¨® o Alemanya. Ara b¨¦, a Catalunya no troba forat i les ofertes que rep s¨®n millors a fora. El mateix li passa a Paco Osuna, un dels dj's m¨¦s rellevants de la m¨²sica de ball en les pistes europees.

D'escena, no n'hi ha a Barcelona. "Perqu¨¨ hi hagi una escena fan falta sales, creadors i ind¨²stria, i falta una mica de tot"; el paradigma el recita Fernando Ayesa, responsable de Disboot Records, per¨° ¨¦s quasi un mantra repetit per tots aquells que es mouen en el m¨®n del techno. M¨¦s concretament, Vicent Fibla, m¨²sic d'electr¨°nica i fundador del refinat segell Spa.rk, assegura que "hi ha propostes massa espont¨¤nies i poc lligades entre elles a Barcelona; S¨®nar representa, per la seva filosofia, l'oposat". Per a aquest artista rapitenc, que ha viatjat per Europa, "l'escena electr¨°nica no la fan els clubs".

El segell Sta.rk t¨¦ un evident bern¨ªs electr¨°nic o techno, una etiqueta que Fibla creu que provoca rebuig en el p¨²blic, "tot i que el que fem ¨¦s buscar en els serrells que queden entre l'electr¨°nica, que ¨¦s per tot, i la resta de m¨²sica". Fibla lamenta que "en el mercat actual nom¨¦s es busqui la m¨²sica de passar-s'ho b¨¦".

Per la seva banda, Ayesa, pamplon¨¨s que es guanya la vida amb negocis de ferralla (sembla de pel¡¤l¨ªcula, per¨° ¨¦s la seva principal font d'ingressos), explica que el segell que regenta va n¨¦ixer el 2008 "en veure que hi havia creadors per¨° no hi havia ind¨²stria".

El fundador de Disboot, firma amb molts seguidors a Alemanya i el Regne Unit, assenyala en canvi que "a Barcelona el p¨²blic ha crescut molt, i pot seguir creixent". De fet, Disboot ¨¦s un altaveu d'artistes que s'estan fent un nom, com Downliners Sekt, que gr¨¤cies a la BBC -que ¨¦s al S¨®nar- ja ¨¦s primer a les llistes en la seva categoria. Ara b¨¦, dels discos d'electr¨°nica no es viu, "no ¨¦s rendible fabricar vinils, per¨° s'ha de fer en aquest m¨®n". Escena a Barcelona? S¨ª que n'hi ha, diu Ayesa, per¨° "inconsistent".

Un dels term¨°metres que arreu permet prendre la temperatura real d'aix¨° que s'anomena escena musical ¨¦s l'estat de les sales. A Barcelona, b¨¤sicament l'activitat es mou entre el Nitsa de l'Apolo, el Moog i el Razzmatazz (m¨¦s enll¨¤ queden recintes petits). D'aix¨° es queixa el llegendari ?ngel Molina, dj de refer¨¨ncia per m¨¦s d'una generaci¨®. "Espanya no ha tingut mai una escena de clubs de m¨²sica electr¨°nica de ball, l'¨²nica cosa que es va assemblar va ser la Movida Madrile?a", assegura Molina, que afegeix que la Ruta del Bakalao podria valer tamb¨¦ com a exemple. B¨¤sicament, per al conegut discj¨°quei hi ha un problema cultural, de p¨²blic amb aquest tipus de m¨²sica, perqu¨¨ "la gent surt per sortir, no va buscant noms o propostes". ?s dif¨ªcil muntar una escena amb dues o tres sales. Per¨° ¨¦s que no es pot fer viver. "Sembla que les discoteques perverteixen la gent i l'Ajuntament hi posa traves", rebla Molina. Un altre punt: "Als clubs de Barcelona no hi ha gent de m¨¦s 30 anys, aix¨° no passa a Londres o Nova York". Molina finalitza l'an¨¤lisi lamentant que no hi hagi m¨¦s varietat de mida per les sales. A aix¨° s'apunta Guillamino, que lamenta que "no hi hagi un Heliog¨¤bal de l'electr¨°nica".

Un altre problema que no ajuda a crear un boom de l'electr¨°nica, segons Fibla, ¨¦s que "els codis de l'electr¨°nica no han variat en els darrers deu anys". Segons el fundador del segell Sta.rk, "la m¨²sica electr¨°nica potser ¨¦s tancada, per¨° no ¨¦s pedant". En canvi, en una perspectiva m¨¦s positiva, Ayesa mant¨¦ que "la m¨²sica electr¨°nica t¨¦ un plus".

Una de les propostes m¨¦s interessants del planetari dels discj¨°queis ¨¦s El Timbe (alter ego de Ricardo Mu?oz) que proposa injectar electr¨°nica a la c¨²mbia: ve la d¨²mbia. Doncs b¨¦, aquest barcelon¨ª sentencia que "no es pot ser positiu amb la situaci¨® dels clubs, que a m¨¦s porten molta gent de fora". Ara b¨¦, "el p¨²blic ¨¦s el culpable: si no van a les sales, no hi ha risc". I per si la cosa no fos prou complicada, "a Barcelona hi ha camarilles que bloquegen les novetats". Soluci¨®? "El S¨®nar podria muntar un local fix propi". Totes les propostes s¨®n bones per teixir una escena que aprofiti la pot¨¨ncia del gran festival del techno a Europa.lt m¨¦s.