"Tota la m¨²sica sorgeix de l'¨°pera"

Se'ls veu contents, juganers i fins i tot un punt euf¨°rics, al compositor Agust¨ª Charles (Manresa, 1960) i a l'autor teatral i llibretista Marc Rosich (Barcelona, 1973). Que el proper dissabte el Teatre del Liceu de Barcelona aculli l'estrena a Espanya de la seva segona ¨°pera, i primera de gran format, Lord Byron, despr¨¦s d'haver-se fet set funcions a Alemanya, n'¨¦s, en part, causa, per¨° no l'¨²nica. Tots dos estimen el g¨¨nere l¨ªric, el llibretista des que era petit, el compositor, en canvi, ¨¦s un convers i com a tal la defensa amb la passi¨® del que abra?a una nova fe. "En aquest moment, l'¨°pera ¨¦s el que m¨¦s m'interessa. Per a mi, ha estat com arribar a un punt en el que tot t¨¦ sentit", confessa amb vehem¨¨ncia. I s'est¨¦n en els efectes del descobriment: "Aix¨° m'ha fet reflexionar molt i penso que tota la m¨²sica sorgeix de l'¨°pera. I el llibretista apunta: "Crec que l'Agust¨ª ha trobat en la teatralitat de l'¨°pera l'espai on llan?ar-se a construir estructures m¨¦s complexes i ambicioses que les de la m¨²sica orquestral".

Tan b¨¦ s'hi troba el compositor que si fos per ell nom¨¦s escriuria ¨°peres. "He composat molta m¨²sica de cambra i simf¨°nica i quan he comen?at amb l'¨°pera m'he adonat que ¨¦s el punt de partida de tot la resta, el que d¨®na sentit al que faig. ?s com si tot el que he fet abans fos un laboratori on preparar el gran espectacle que ¨¦s l'¨°pera. Ho veig tamb¨¦ en l'obra de Richard Strauss. Les seves partitures simf¨°niques s¨®n com ¨°peres en miniatura sense veu".

Quan l'Agust¨ª Charles va rebre l'enc¨¤rrec, fa uns cinc anys, d'escriure la m¨²sica de La Cuzzoni, amb llibret en catal¨¤ de Marc Rosich i estrenada el 2007 a l'?pera de Darmstadt (Alemanya), es va adonar de la necessitat que m¨²sica i paraula fossin un tot, de trobar una manera pr¨°pia de cantar ¨°pera en catal¨¤. "Fins ara, totes les ¨°peres que he escoltat cantades en catal¨¤ tenen influ¨¨ncies de la m¨²sica italiana. S'ha de buscar una vocalitat pr¨°pia, que s'adapti a la llengua catalana o a la castellana, perqu¨¨ el problema ¨¦s el mateix. Hi han lleng¨¹es que tenen un est¨¤ndard en l'¨°pera. L'itali¨¤ n'¨¦s una, l'alemany, el franc¨¨s i l'angl¨¨s tamb¨¦. La tenen els pa?sos que han desenvolupat una ¨°pera pr¨°pia. No ¨¦s el nostre cas, ¨¦s una feina per fer, la de buscar una ¨°pera idiom¨¤tica, que jo cerco en les meves lleng¨¹es, el catal¨¤ i el castell¨¤. Hem d'aspirar a una normalitat", assegura el compositor.

Com La Cuzzoni, Lord Byron, tamb¨¦ amb llibret en catal¨¤, va estrenar-se a la ciutat alemanya de Darmstadt abans que a Barcelona, va ser el 12 de mar? passat. El repartiment, el mateix que interpretar¨¤ les tres funcions del Liceu, est¨¤ format majorit¨¤riament per cantants alemanys. "Hem pogut estrenar l'¨°pera gr¨¤cies a un teatre alemany, per¨° no podrem arribar al m¨¤xim d'efic¨¤cia d'aquesta vocalitat de com s'ha de cantar en catal¨¤ fins que no aconseguim que les ¨°peres les interpretin cantants catalans", adverteix Rosich.

"El que ens ha demostrat fer-ho amb int¨¨rprets alemanys ¨¦s que malgrat que no sempre s'ent¨¦n el que canten per problemes de dicci¨®, el text t¨¦ una flu?desa idiom¨¤tica. S¨®c de la teoria", diu Agust¨ª Charles, "que no tindrem una ¨°pera nostra fins que no resolguem aquesta q¨¹esti¨® de la llengua. Fins que no aconseguim que es canti igual que es parla. A cap alemany li fa falta sobret¨ªtols quan va a veure una ¨°pera de Wagner. Cada llengua t¨¦ la seva pr¨°pia m¨²sica i hem de trobar la nostra pel catal¨¤ i tamb¨¦ pel castell¨¤. No vull dir amb aix¨° que les altres ¨°peres que s'han fet abans no siguin v¨¤lides, per¨° no ¨¦s el que jo busco. Quan les sento no m'identifico amb el que est¨¤ a l'escenari, no entro en el drama, perqu¨¨ no m'expresso de la manera que ho fan els cantants d'aquestes ¨°peres".