Obsolesc¨¨ncies

SOMEWHERE ELSE

Galeria Nogueras & Blanchard

Carrer de Xucl¨¤, 7

Barcelona. Fins al 28 de juliol

BELVEDERE

Galeria Estrany & De la Mota

Passatge Mercader, 18 Barcelona.

Fins al 15 de juliol

A finals dels seixanta, un grup d'artistes italians va decidir adoptar una postura antitecnol¨°gica com a reacci¨® al minimalisme nord-americ¨¤, concedint un valor art¨ªstic a all¨° artesanal i escenificant el m¨®n del natural en el marc institucional. Jannis Kounellis va dur a la galeria L'Attico de Roma 12 cavalls de tir (12 Cavalli) i Pino Pascali va idear un Teatrito amb fustes reciclades, mentre Piero Manzoni feia ¨¨mfasi al fonament corporal de la percepci¨® (Fiatto d'artista; Merda d'artista) com a retorn a les maneres preindustrials de producci¨®.

La col.lectiva Somewhere Else suposa un viatge de tornada de les pr¨¤ctiques art¨ªstiques pobres que va descriure el 1969 el cr¨ªtic Germano Celant: una dotzena d'artistes hi exhibien gestos, accions i despla?aments que existien en temps real i en espais extraart¨ªstics a fi d'investir-los amb el poder de l'aura que li d¨®na l'¨¤mbit institucional: la mem¨°ria. Per¨°, a difer¨¨ncia dels treballs povera, a Nogueras & Blanchard els artistes no adopten un sentit d'identitat i de pertinen?a de l'objecte. Per a la comiss¨¤ria, Direlia Lazo, la po¨¨tica del projecte tamb¨¦ "podria contenir el frac¨¤s de la seva pr¨°pia utopia: com optar pel somewhere else quan l'aqu¨ª i l'ara sustenten visualment l'exposici¨®?

D'aquesta manera, Adrian Melis, que viu a Barcelona sense resid¨¨ncia legal, documenta les vicissituds del seu viatge per carretera fins a Basilea (Su?ssa) mentre s'exposa a ser detingut per les autoritats migrat¨°ries. Darius Miksys relaciona el seu treball amb el pavell¨® litu¨¤ de la Biennal de Ven¨¨cia d'aquest any, que consisteix a posar a disposici¨® dels visitants un cat¨¤leg de 173 artistes del pa¨ªs que van rebre els darrers anys beques del govern. El p¨²blic pot decidir les obres que vol veure i, a partir d'aquesta selecci¨®, es reorganitza cada dia l'exposici¨®; Miksys envia cada dijous a la galeria el resultat de les votacions. Rumiko Hagiwara fotografia des del mateix indret i a la mateixa hora el cel d'Amsterdam; i Fran Meana documenta la troballa al sud d'Espanya de fragments de cer¨¤mica negra per reconstruir-la. Irving Vera repeteix una mateixa acci¨® que feia quan era petit, a Cuba, quan llan?ava monedes pels racons de la seva ciutat; veiem en un v¨ªdeo com col.loca la moneda en els rails del tren i espera que el vehicle passi i l'aixafi. Mauro Cerqueira es filma destruint el sostre del seu estudi: el visitant de la galeria pot consultar els llibres amb fotografies i arxius de la mem¨°ria econ¨°mica de l'edifici. Mart¨ª Ans¨®n reprodueix els mobles que va dissenyar el seu pare als anys seixanta i que van ser una fita social; cada cap de setmana la galeria mostrar¨¤ l'evoluci¨® de vendes del producte ja "aurificat" (com a obra art¨ªstica), per reprendre el recurs de l'obsolesc¨¨ncia, com van voler els artistes de l'art empobrit.

En una altra col.lectiva, Estrany & De la Mota reuneixen m¨¦s "actituds" antiil.lusionistes i processuals que, com havia passat en l'art sorgit despr¨¦s del moviment minimal, neixen sota la forma de possibilitats creatives o de promeses incomplertes com a substituts dels objectes espec¨ªfics. Les obres d'aquests artistes especialment inventius (els comissaris David Bestu¨¦ i Marc Vives prenen el t¨ªtol Belvedere del pub cl¨¤ssic barcelon¨ª a prop de la galeria) tenen com a refer¨¨ncia els treballs de Bruce Nauman (Violent incident, 1986) i Gonz¨¢lez Torres (Last Night, 1993) i es distribueixen en la galeria aleat¨°riament, amuntegats, suspesos (una manera d'atacar la convenci¨® figura/ fons de l'escultura i la pintura), i juguen amb la seducci¨® i all¨° herm¨¨tic, fugint d'una materialitzaci¨® ¨²nica. Entre la vintena de peces, destaca el treball de la hispanovene?olana Patricia Esquivias (1979), Folclore III (2010), relat en imatges sobre l'arquitectura dels pobles que s¨®n a prop d'un finisterre que descobreix analogies en les construccions asteques, exemple d'obsolesc¨¨ncies urbanes com a eixos cerimonials.