Rom¨¤ntics

M ari¨¤ Manent va publicar l'any 1938, a la Resid¨¨ncia d'Estudiants del carrer Urgell —aquesta resid¨¨ncia que la Diputaci¨® vol traslladar per posar-hi no se sap qu¨¨, quan potser faria m¨¦s b¨¦ liquidant la pr¨°pia instituci¨® de diputats— unes Versions de l'angl¨¨s, avui dif¨ªcils de trobar, que van servir de base a una antologia de poetes rom¨¤ntics anglesos que va publicar l'editorial Alpha promoguda per Don Francesc Camb¨®: aquesta ¨¦s l'edici¨® que ara, amb canvis lleugers i afegitons, apareix a la nova etapa d'aquesta mateixa editorial, amb un t¨ªtol provinent d'un poema de Keats incl¨°s a l'antologia: Benvingudes la joia i la tristesa. Poemes del romanticisme angl¨¨s, Barcelona, Alpha, 2011.

Mari¨¤ Manent va fer antologia d'enorme qualitat de la poesia rom¨¤ntica anglesa

Les versions de Manent s¨®n en general molt bones, encara que canvi? sovint el vers blanc angl¨¨s o el pent¨¤metre i¨¤mbic amb formes m¨¨triques de peu terciari, m¨¦s adequades de vegades a la pros¨°dia de la llengua catalana. No cal que parlem d'aquest aspecte de la biografia liter¨¤ria de Manent, perqu¨¨ la seva mestria en l'art de traduir est¨¤ prou demostrada. Si de cas apuntem que Manent, tant en les primeres versions d'aquests poemes com en les darreres, i tamb¨¦, l¨°gicament, en la seva poesia, va adscriure's a la po¨¨tica noucentista amb els drets que li atorgava l'any que va n¨¦ixer: el 1893. Va morir, enormement vell i exageradament prim, l'any 1988, i un servidor encara va tenir l'oportunitat de con¨¨ixer-lo i de compartir-hi una ben clara devoci¨® per l'obra po¨¨tica, i m¨¦s encara per la te¨°rica, de Paul Val¨¦ry.

El llibre recull versions del bo i millor dels representants de la primera i la segona fornada del romanticisme angl¨¨s, ¨¦s a dir, dels pares del moviment, Wordsworth —literalment: "digne de la paraula"— i Coleridge —d'aquest hi ha, sencer, el Poema del vell mariner—, de Lord Byron, de Shelley i de John Keats. No hi falten, de l'un o l'altre dels esmentats, fragments del "Preludi" de les Balades l¨ªriques, un tros de Kubla Khan, una tirada de versos del Peregrinatge de Childe Harold —que va convertir Byron, d'un dia per l'altre, en un home fam¨®s a tot Anglaterra—, trossos del Prometeu desencadenat i d'Epipsychidion, "La Belle Dame sans Merci", l'"Oda a una urna grega" i l'"Oda a la melancolia". La tria ¨¦s, doncs, de primera.

Preguntem-nos ara: qu¨¨ li va passar a la poesia europea perqu¨¨, despr¨¦s del classicisme franc¨¨s i angl¨¨s, es fiqu¨¦s en la sendera de les enormitats i les deformitats rom¨¤ntiques? Les lletres del continent havien entrat en un cert declivi justament a causa del relatiu esgotament —diem "relatiu" perqu¨¨ no s'esgotaran mai- de les formes i "actituds" del classicisme. Els continguts, en realitat, no van ser cap problema, i d'aqu¨ª les urnes gregues, els rossinyols, les glicines i els prometeus; tamb¨¦ els alemanys —de Goethe i Schiller fins als ¨²ltims rom¨¤ntics, passant per Friedrich H?lderlin, la gran frontissa entre classicisme i romanticisme— van rec¨®rrer als t¨°pics i als mites de l'Antigor grega i romana. Tot d'un plegat —diguem-ho aix¨ª— aquella naturalesa pl¨¤cida i divinal dels cl¨¤ssics va esvalotar-se i, en el seu lloc, va agafar cos una rara, malaltissa implicaci¨® entre natura i psicologia: la humana, ¨¦s clar; els arbres i les panteres no tenen ¨¤nima, per molta que els en vulguin atorgar els ecologistes. De sobte van apar¨¨ixer abismes, tifons, espadats, ru?nes medievalitzants, crepuscles, salts d'aigua, torbs, nuvolades congriades per a tempestes fenomenals, oceans procel.losos i tot el que ja sabem.

All¨¤ on Te¨°crit, Virgili o Horaci, per exemple, presentaven una natura harm¨°nica, llocs amens proclius a una activitat tirant a assossegada i calma —la pau espiritual i l'amor, en especial—, all¨¤ va desfermar-se, com hem dit, la gran maltempsada i els accidents naturals m¨¦s desordenats. Encara avui, els homes projecten sobre els planetes, els elements, els animals i les plantes q¨¹estions d'ordre psicol¨°gic que nom¨¦s tenen a veure amb ells mateixos: ¨¦s obvi que som encara fills del Romanticisme. Via, natura, i torni el seny ordenador de Catalunya!