La forja dels l¨ªders

GENERACI? VIRT?LIA /

ELS MANDARINS

Anna Roig / Rafel Nadal

L'Arquer

150 p¨¤gines. 18 / 15 euros

D'on surten els que manen? ?s veritat que s'ho fan sempre entre quatre fam¨ªlies, que a Catalunya serien les bones fam¨ªlies de Barcelona? Les elits sempre desperten inter¨¨s, i han estat diversos els autors que han intentat fer la radiografia del poder real a la Catalunya actual.

Un dels fils per resseguir-ho ¨¦s el de la formaci¨®. On s'han educat les elits? I una de les respostes ¨¦s precisament la que intenta explicar Anna Roig a Generaci¨® Virt¨¨lia, on centra la seva atenci¨® en el que va significar l'escola Virt¨¨lia a la Barcelona del franquisme, d'on sortiren noms com Pasqual Maragall, Miquel Roca, Federico Mayor Zaragoza, Llu¨ªs Bassat, Xavier Rubert de Vent¨®s, Ricardo Bofill o els quatre germans Millet, per citar-ne alguns i d'orientaci¨® professional tamb¨¦ diversa.

Maragall, Pujol, Roca, o els germans Millet estudiaren a Virt¨¨lia, centre de tenacitat

L'assaig sobre l'escola ¨¦s massa descriptiu i autocomplaent; no hi ha an¨¤lisis cr¨ªtica

De posar l'accent en aquest noms en surt una tesi que amplifica la innegable import¨¤ncia d'una escola molt especial, que va gosar d'intentar el mateix 1939 de reprendre un fil educatiu catalanista i cat¨°lic no integrista, en la l¨ªnia del que havia estat el fejocisme desaparegut el 1936, que era aleshores una veritable hero?citat. En aquest sentit, la hist¨°ria de Virt¨¨lia ¨¦s la d'una tenacitat a tota prova, reeixida si es t¨¦ en compte el context tan negre en qu¨¨ es va desenvolupar.

I si aix¨° ¨¦s molt rellevant en els primers anys de l'escola, la consolidaci¨® com a espai social es deriva sobretot de la creaci¨® de la Confraria, fundada el 1944, que eixampla el radi d'acci¨® escolar, enlla?a en la d¨¨cada dels cinquanta amb iniciatives semblants fonamentals per a l'elaboraci¨® d'una nova doctrina cat¨°lica catalanista i permet associar a Virt¨¨lia un joven¨ªssim Jordi Pujol, que hi ingressa el 1947 i n'esdevindria pe?a clau durant alguns anys. ?s a trav¨¦s de Forja, publicaci¨® de la Confraria, que es pot resseguir les preocupacions d'aquest nucli de joves que tindran una notable projecci¨® en la societat catalana, i que desperten l'acci¨® social a partir d'una sensibilitat religiosa per les condicions de vida dels m¨¦s desafavorits, i per l'intent de recuperar una certa idea de Catalunya, absolutament bandejada en el m¨®n p¨²blic llavors.

Tot aix¨°, per¨°, no ha de magnificar el paper de Virt¨¨lia. Fa anys Josep Costa ja va plantejar a Dels moviments d'esgl¨¦sia a la milit¨¤ncia pol¨ªtica una aproximaci¨® sistem¨¤tica als or¨ªgens en l'activitat p¨²blica dels dirigents pol¨ªtics catalans, amb factors rellevants com l'escoltisme, per exemple. ?s una consideraci¨® d'aquesta mena, m¨¦s ¨¤mplia, que valdria la pena parlar de la influ¨¨ncia de Virt¨¨lia, sobretot per aclarir tamb¨¦ la crisi de la Confraria als anys seixanta, en un context m¨¦s ampli. En aquest sentit Generaci¨® Virt¨¨lia ¨¦s una primera aproximaci¨® a tot aquest entramat, tot i que massa descriptiva i autocomplaent. L'autora aporta moltes informacions d'inter¨¨s, per¨° no les utilitza per a una an¨¤lisi cr¨ªtica, que hauria de parlar dels propis l¨ªmits d'aquell experiment i de les causes de la seva desaparici¨®. Per exemple, interrogar-se per qu¨¨ l'empenta dels anys quaranta perdia sentit dues d¨¨cades despr¨¦s o per qu¨¨ els l¨ªders sorgits de Virt¨¨lia no van tenir un excessiu inter¨¨s a mantenir-la viva. En definitiva, un material al que cal seguir formulant-li preguntes.

Paral.lelament, dos dels virtelians d'honor ?Pujol i Maragall?, formen part d'una selecta n¨°mina de personatges que s¨®n l'eix conductor d'Els Mandarins, del periodista Rafel Nadal, que ofereix en primera persona fets i situacions que ha viscut amb personatges com Montilla, de qui recorda silencis definitoris; les discussions sobre el sector catalanista del PSC amb Jos¨¦ Zaragoza, un dinar amb un Josep Pla que gaireb¨¦ no menjava o una an¨¨cdota amb el rei Joan Carles, a qui en una ocasi¨® va acompanyar al lavabo.

Els mandarins ¨¦s un enfilall d'an¨¨cdotes que el periodista ha viscut al llarg de la seva carrera, que revelen alguns detalls interessants de Prenafeta (que explica que anava dos o tres cops l'any al Vatic¨¤ i que entre aquelles parets era com si sent¨ªs qu¨¨ era el poder) o l'entrevista in¨¨dita a Javier de la Rosa, per¨° que s¨®n tan breus (alguns de nom¨¦s dues p¨¤gines) que simplement esdevenen apunts concrets que no arriben a convertir-se en retrats dels personatges. Tanmateix, seran d'inter¨¨s per a qui vulgui aproximar-se al paper de les d¨¨ries personals en l'exercici del poder; al poder de carn i ossos.