El realisme de Dickens

Fa estrany que Charles Dickens es vei¨¦s obligat a defensar l'¨²s del codi realista al cap¨ªtol IV dels seus Papers p¨°stums del club Pickwick, la seva primera i m¨¦s genial novel¡¤la, que t¨¦, entre nosaltres, una de les mostres d'enginy verbal i qualitat pros¨°dics m¨¦s extraordinaris que mai s'hagin donat en la prosa catalana: la traducci¨® de Josep Carner (Barcelona, Proa), del¨ªcia constant i f¨¤rmac per a malhumorats, afligits, desamorats i malastrucs. Fa estrany, verament, perqu¨¨ Dickens —que en tant que geni va escriure aquesta s¨¨rie d'aventures dels quatre membres del club Pickwick, als 24 anys, sense haver llegit gaire pr¨¨viament— va redactar les famoses entregues per a l'Evening Chronicle despr¨¦s que els anglesos haguessin fru?t de la gran novel¡¤l¨ªstica del segle XVIII —Defoe, Swift, Fielding, Sterne—, tota ella her¨¨ncia de la lli?¨® cervantina. A Tom Jones, sense anar m¨¦s lluny, una bona part dels cap¨ªtols estan precedits per excursos sobre l'art i la teoria de la novel¡¤la, i un de sol hauria bastat per legitimar el primer llibre de Dickens, no per desacreditar-lo.

Dickens es va veure obligat, als 'Pickwick Papers', a defensar la novel¡¤la realista

El cas ¨¦s que Dickens, en aquest cap¨ªtol quart de Pickwick, va escriure (traducci¨® de Carner): "Molts d'autors s'oposen d'una manera no solament rid¨ªcula, sin¨® verament afrontosa a revelar les deus on han poat molta de valuosa informaci¨®. No intentem sin¨® de complir amb tota integritat els deures responsables de les nostres funcions editorials; i baldament l'ambici¨®, en altres circumst¨¤ncies, hagu¨¦s pogut menar-nos a recaptar l'autoria d'aquestes aventures, fet i fet la nostra consideraci¨® envers la veritat ens prohibeix de reivindicar cap m¨¦s cosa que el m¨¨rit de llur assenyat ajust i imparcial relaci¨®. El treball d'altri ha bastit per a nosaltres un immens dip¨°sit de fets assenyalats. No ens cal sin¨® distribuir-los, i comunicar-los, en clar i amor¨®s corrent, mitjan?ant aquests fascicles, a un m¨®n assedegat de coneixement pickwicki¨¤".

Sembla clar que l'al¡¤lusi¨® al "treball d'altri" no equival solament a la vella arg¨²cia dels "documents trobats", sin¨® que s'ha d'entendre com a refer¨¨ncia als fets suposadament viscuts, reals, pels membres del club, de la mateixa manera que la hist¨°ria tradu?da de l'¨¤rab al castell¨¤ per Cide Hamete Benegeli, al Quijote, ¨¦s una mixti¨® efica? de veritat i mentida —per amor de la versemblan?a novel¡¤l¨ªstica— que vol assegurar-se, entre els lectors, la patent de realitat que jeu a sota de les aventures (nom¨¦s unes quantes fant¨¤stiques) d'Alonso Quijano. Diguem que, des d'aquell llibre castell¨¤ i prodigi¨®s, quedaven oberts per a la posteritat tots els procediments imaginables per donar aire i valor de realitat a all¨° que, en el fons, nom¨¦s ¨¦s invenci¨® liter¨¤ria amb un peu a la vida: en aquest univers es belluga la novel¡¤la anglesa del XVIII, com hem dit, i tamb¨¦ Dickens. Despr¨¦s entraria de ple en aquest procediment la novel¡¤l¨ªstica de les germanes Bront?, de Meredith o de Thomas Hardy, i la cosa continua sense m¨¤cula, en especial en el m¨®n anglosax¨®, malgrat els experiments de Joyce i de la Woolf.

Tamb¨¦ podria ser que els lectors anglesos, xops de la fantasia que van prodigar Coleridge (Kubla Khan), William Blake, Beckford (Vathek), Lewis (El monjo), Walter Scott especialment, i Mary Shelley —creadora de les figures del Dr. Frankenstein i de la seva criatura— creguessin que all¨¤ on hi ha imaginaci¨®, per for?a ha d'haver-hi tamb¨¦ invenci¨® fant¨¤stica. Per¨° no ¨¦s el cas. Dickens, lligat d'una manera prodigiosa a la vida de cada dia —fossin les pen¨²ries que havia passat de jovenet—, en va tenir prou amb tenir not¨ªcia, d'un cant¨®, dels costums dels esquire desvagats de la Londres del seu temps —que va con¨¨ixer al Parlament, on hi feia de reportador—, i, per l'altre, de la vida dels criats i els desvalguts (Sam Weller), mat¨¨ria sobrera a casa seva.

No calia que Dickens s'excus¨¦s: l'¨²s de la imaginaci¨® i de la versemblan?a a l'hora de narrar tota mena de mat¨¨ries fantasioses legitimava, ell tot sol, la seva empresa genial