L'altra guerra de la guerra

PERIODISME EN LA

GUERRA CIVIL

Figueres, Josep Maria.

Publicacions de l'Abadia de

Montserrat, 2010. 245 p¨¤gines.

LES CR?NIQUES DE GUERRADE LLU?S

CAPDEVILA. 1936-1939.

Figueres, Josep Maria. Duxelm;

Fundaci¨® Josep Irla, 2011. 190

p¨¤gines.

Hi ha una idea falsa, i molt estesa, que vindria a dir alguna cosa aix¨ª com: "Ja est¨¤ tot explicat sobre la Guerra Civil". Aix¨° ¨¦s erroni i ¨¦s infantilment demostrable tot el contrari. Dues senzilles, per¨° justicieres proves: Periodisme en la guerra civil i Les cr¨°niques de guerra de Llu¨ªs Capdevila. No nom¨¦s omplen forats d'aquest gruy¨¨re sin¨® que ho fan amb una doble mida: la del pla general i la del primer pla. Mirem-ho.

Periodisme en la guerra civil t¨¦ una missi¨® clara: oferir una panor¨¤mica de la comunicaci¨® durant la Guerra a Catalunya. Per aix¨° apunta quatre dianes b¨¤siques: les confiscacions de la premsa i les entrevistes; la pro-gramaci¨® radiof¨°nica; les fotografies com a element de propaganda i la tasca de l'innovador Comissariat de Propaganda de la Generalitat com a difusor de la cultura catalana. S¨®n quatre estudis acad¨¨mics del professor Josep Maria Figueres, m¨¦s informatius que interpretatius, per¨° que diuen molt de moltes coses.

Nom¨¦s cal que ens gratem el cap. Quan va durar la guerra? Que en menys de tres anys es desenvolupi tot el que assenyala Figueres no s'improvisa ni a cop de col.lectivitzaci¨®. Amb nom¨¦s una dada (de les moltes que d¨®na Figueres) s'ent¨¦n tot: el 17 de juliol de 1936 a Barcelona s'editen 28 diaris (8 en catal¨¤ i 20 en castell¨¤). Qu¨¨ vol dir aix¨°? Senzill, demostra una realitat de pedra picada, tanmateix, ignorada, el periodisme catal¨¤ arriba a la Guerra sent homologable al periodisme dels pa?sos m¨¦s avan?ats i el pa¨ªs t¨¦ un ecosistema comunicatiu propi. Aix¨° ¨¦s important per entendre la Guerra des d'un punt de vista comunicatiu.

Tamb¨¦ cal que ning¨² s'equivoqui. Estem davant d'un periodisme de guerra, de propaganda, al servei dels partits, sindicats, institucions, com assenyala l'autor. Per aix¨°, un dels aspectes m¨¦s interessants, i encara a les palpentes, s¨®n les confiscacions. Del 1936 al 1937, quinze diaris van ser confiscats. Per¨° durant una Guerra tot es dinamita i ser¨¤ durant aquest per¨ªode on esclaten g¨¨neres, formes d'explicar la realitat: recordem el cartellisme, el fotoperiodisme, i en el cas escrit la cr¨°nica viur¨¤ una ¨¨poca explosiva. No ¨¦s estrany aquest triomf del Jo. El Jo contra l'altre. La cr¨°nica ¨¦s filla de la trinxera.

Les cr¨°niques de guerra de Llu¨ªs Capdevila (oblidades, ja que nom¨¦s una part s'havien editat el 1937) n'¨¦s un bon exemple d'aquest estil franctirador i carregat amb p¨®lvora ideol¨°gica. Per¨° el que ¨¦s realment de barrinada ¨¦s que Llu¨ªs Capdevila (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 1980) acabi sent Comissari de propaganda de la columna Maci¨¤-Companys i un dels cronistes b¨¨l.lics m¨¦s generosos. La situaci¨® sembla fruit d'un gui¨® de pel.l¨ªcula de pel.l¨ªcules amb girs inesperats. Capdevila arriba a la guerra sent un dels periodistes m¨ªtics de la gran boh¨¨mia dels dies de la Primera Guerra Mundial. ?s un d'aquells plumilles que van crear el Barri Xino medi¨¤tic, a cop dels primers reportatges de mis¨¨ria, de les obres de teatre de masses al Paral.lel i novel.les que el converteixen en un autor pop. Despr¨¦s passa com a director per les grans catedrals de la s¨¤tira i l'humor menestral: L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gr¨¤cia i dirigir¨¤ el gran diari projectat per Llu¨ªs Companys: La Humanitat. Amb aquest curr¨ªculum Capdevila es posa el darrer gal¨® i entre l'1 d'agost de 1936 i el 22 de gener de 1939 escriu 200 cr¨°niques principalment a La Humanitat; Meridi¨¤ i Amic. No ¨¦s estrany que en una entrevista que li fan el 1937 l'entrevistador digui d'ell, "Sua com un dimoni".

Sua perqu¨¨ les cr¨°niques s¨®n period¨ªsticament panteistes ja que ho toca tot: des de la marxa de soldats, a la mitificaci¨® de la dona a l'ex¨¨rcit, els ametllers que floreixen enmig de la batalla, el soldat an¨°nim, Belchite, Lleida bombardeja, les Brigades internacionals, els cad¨¤vers... Fins i tot la ficcionitzaci¨® de la realitat a "Di¨¤leg de l'estilogr¨¤fica i la pistola", on fa parlar els dos estris que disparen, amb bales i paraules. No cal dir que cal passar les cr¨°niques per l'escorredor pol¨ªtic, per¨° al mateix temps cal dir que la vida palpita dins. Color i dolor. Cada cr¨°nica ¨¦s r¨¤fega i cicatriu. De fet, com escriu Capdevila l'agost de 1937 a La guerra i els periodistes, "la missi¨® del periodista ¨¦s fer hist¨°ria". Hist¨°ria la fa perqu¨¨ poder tenir cr¨°niques del dia o fins al dia zero ¨¦s narrar com es perd una guerra. Les cr¨°niques de Capdevila s¨®n sobretot un timeline metralleta de la trag¨¨dia. I es nota.

Per aix¨° t¨¦ ra¨® Figueres quan assenyala la mancan?a de tants i tants periodistes i escriptors que han escrit en primera persona sobre la guerra i que no els podem llegir. I tants i tants forats de la guerra que encara s¨®n al nostre s¨°l. Alguns diran que no ¨¦s aix¨ª, ¨¦s clar, ja s'ent¨¦n, res del que surt en aquests dos llibres forma part dels relats hegem¨°nics sobre la Guerra. Queda el tercer relat, el que queda ven?ut i tirotejat per uns i per uns altres.