Pendents de Puyal

H i ha molta gent que no es cansa mai d'escoltar Puyal, el segueixen all¨¤ on va, tant hi fa que sigui a la r¨¤dio, a l'aula de la universitat o en un acte ciutad¨¤. Aplaudeixen tot el que diu i admiren el seu ritual, met¨°dic fins a l'obsessi¨®, sempre primmirat, a vegades tan rigor¨®s que pot semblar que li falta naturalitat. D'aqu¨ª ve que n'hi hagi tamb¨¦ uns quants que fugen del mestre perqu¨¨ els carrega, els sembla poc espontani i for?a repetitiu, pensen que peca d'endog¨¤mic, sobretot quan ¨¦s capa? de fer-se renyar a si mateix. Al voltant de la seva figura sempre hi ha la mateixa m¨²sica. Ja est¨¤ tot dit, tot ¨¦s sabut, i nom¨¦s queda el consol de llegir cr¨ªtics que el saben desxifrar amb complicitat i alhora distanciament com Sergi P¨¤mies.

Arribats a aquest punt, a vegades ¨¦s bo fugir tant de la milit¨¤ncia com de l'animadversi¨® i deixar-se sorprendre. Una de les millors ocasions pel repte que suposava, per l'escenari i per l'auditori, va ser el preg¨® de la Merc¨¨. Aqu¨ª Puyal va ser especialment l¨²cid. Va escriure un text per a la gent que encara llegeix, que no es conforma nom¨¦s amb passar titulars i mirar fotografies, i un altre per als que miren i escolten.

Tots dos estaven fets amb talent, intel¡¤lig¨¨ncia i qualitat, i tamb¨¦ amb estimaci¨® a l'ofici, a la ciutat, al pa¨ªs i a la llengua. Vaig trobar especialment did¨¤ctica la versi¨® oral, molt ben elaborada. A un altre assistent, en canvi, li va semblar tant bona com excessiva. V¨¤rem discutir una estona fins que va confessar que el problema era que aquell preg¨®, com passava amb d'altres coses, regalimava massa puyal i a la festa major no s'esqueia. Aleshores li vaig recomanar que lleg¨ªs la versi¨® escrita, sense la figura i el to del mestre, i li va semblar excepcional.

Puyal se les sap totes.