Benjamin i Scholem

Amena?at per la gu¨¤rdia civil de ser lliurat a la policia alemanya, Walter Benjamin es llevava la vida a Portbou el dia 27 de setembre de 1940. Cada any, en ocasi¨® d'aquest fet, la vila celebra un seminari —enguany, ha estat el cap de setmana passat— dedicat a estudiar un o altre aspecte de l'obra del pensador alemany, segurament la figura m¨¦s extraordin¨¤ria de tot el panorama filos¨°fic europeu del segle XX, i una de les que ha tingut m¨¦s resson¨¤ncia i un deixant m¨¦s perdurable i m¨¦s fruct¨ªfer.

Escau justament parlar avui de Benjamin, tamb¨¦, pel fet que s'acaba de reeditar l'epistolari entre ell i Scholem, gran amic seu des dels anys d'estudis a Berl¨ªn: Walter Benjamin/Gershom Scholem, Correspondencia, 1933-1940, Madrid, Trotta, 2011. (La reedici¨® s'agraeix molt, per¨°, posats a estampar el llibre de bell nou, no hauria estat de m¨¦s corregir faltes tan greus com dir Lawrence Sterne, en lloc de Laurence, i parlar de "Tristam" Shandy en comptes de Tristram, que ¨¦s com es diu el personatge fam¨®s (p¨¤g. 66-67). No hi ha min¨²cies en l'edici¨® d'un llibre: tota lletra val, m¨¦s encara si es tracta de dos jueus que intercanvien cartes.

En l'epistolari reeditat brilla la intel¡¤lig¨¨ncia de dos grans pensadors del segle XX

Hi ha dos aspectes molt remarcables en aquest epistolari, que comen?a l'any 1933 pel sol fet que, en aquesta data, tot el fons manuscrit de Benjamin va ser requisat pels nazis en arribar al poder. Potser no llegirem mai aquestes cartes perdudes, segurament valuos¨ªssimes perqu¨¨ corresponen al moment en qu¨¨ Benjamin transita entre el marxisme i la teologia, i el moment (1923) que Scholem va decidir emigrar a Palestina, on de seguida va convertir-se en un dels acad¨¨mics m¨¦s solvents de la m¨ªstica judaica medieval.

El primer aspecte que cal destacar-ne ¨¦s la q¨¹esti¨® de l'assimilaci¨® dels jueus de Centreeuropa fins a l'ascensi¨® del III Reich. Sense que Benjamin ho deman¨¦s expressament, Scholem li suggereix en unes quantes cartes la possibilitat que es traslladi a Palestina (l'Estat d'Israel encara no s'havia creat), on Benjamin hauria viscut amb mod¨¨stia —com, d'altra banda, va fer-ho sempre al continent— escrivint per a la premsa i col¡¤laborant amb una o altra instituci¨® d'un pa¨ªs tot promesa: potser massa promesa per a un intel¡¤lectual que, posats a esperar alguna cosa, esperava la redempci¨® messi¨¤nica sota l'emblema de la revoluci¨® prolet¨¤ria.

A l'inici de la correspond¨¨ncia, Benjamin es trobava a Eivissa, lloc en qu¨¨ va passar diverses temporades, tot assenyalant, el 16 de juny de 1933, que enyora "les ombres denses amb qu¨¨ les ales de la fallida enterraran un dia tota aquesta magnific¨¨ncia de botiguers i estiuejants" (la fallida s'ha produ?t, si fa no fa, als nostres dies, o no hi falta gaire). Viu en condicions miserables, per¨° no para de treballar, encara que a Alemanya ja estava prohibit publicar els seus escrits.

Tot i aix¨°, Benjamin es resisteix a abandonar Europa. Scholem gaireb¨¦ se'n fa creus, i li demana que li expliqui m¨¦s b¨¦ com s'ho fa, en un lloc tan desolat com l'Eivissa d'aquells anys, per mantenir-hi "una vida sobre una base m¨ªnima europea", que ¨¦s sobre la qual va bastir la seva obra, ja es trob¨¦s a les Balears, a Par¨ªs, a la casa de Brecht a Dinamarca, i fins i tot cam¨ª de l'exili, al sud de Fran?a, lloc en qu¨¨, possiblement, va treballar en les Tesis de filosofia de la hist¨°ria. El cas ¨¦s, doncs, que no trepitj¨¤ mai Palestina: "Pot existir per a mi m¨¦s espai que el que hi ha a Europa?". Hi ha llibres sencers que parlen de la vida satisfaent que els jueus assimilats menaven a Europa fins a Hitler. Tant de bo encara hi fossin.

L'altre aspecte notabil¨ªssim d'aquesta correspond¨¨ncia el constitueixen les reflexions creuades sobre l'obra de Kafka, per qui Benjamin tenia una devoci¨® encara m¨¦s gran que Scholem. Descartada de soca-rel tota interpretaci¨® marxista vulgar, blasmada la radical "teologitzaci¨®" de l'obra de Kafka que va fer-ne Max Brod, el seu marmessor, Benjamin aspirava a trobar el punt de conflu¨¨ncia en qu¨¨ teoria de la hist¨°ria i redempci¨® s'aplegarien en l'obra de l'autor de Praga. Almenys a Portbou, el cap de setmana passat, se li van retre els honors que mereix.