"La Ribera ¨¦s la meva ¨²nica p¨¤tria"
Hermann Bonnin (Barcelona, 1935) em ve a rescatar perqu¨¨ li he dit que m'he perdut i que no trobo La Seca: els passos a la Ribera sempre em porten fins a On Land, a la cafeteria del Picasso i al museu del Mamut. De veritat, ¨¦s clar, no m'he perdut per¨° ell est¨¤ encantat d'agafar-me pel bra? i fer de Virgili al seu barri, la seva "¨²nica p¨¤tria de veritat", diu. Guia amb minuciositat d'historiador ("coneixes la hip¨°tesi que Santa Maria del Mar est¨¤ a sobre arenes romanes, a sobre l'amfiteatre?). Els ve?ns el paren pel carrer i li plantegen q¨¹estions de la reforma de l'antiga reial f¨¤brica de moneda i hi respon detalladament amb un aire entre patrici i ir¨°nic, estudiadament inquietant, que el caracteritza. Se'l veu content a la seva manera continguda i discreta.
L'entusiasme refrenat t¨¦ una altra explicaci¨® m¨¦s enll¨¤ del seu car¨¤cter. La Seca Espai Brossa, la nova f¨¤brica de creaci¨® con-tempor¨¤nia on ha desembarcat el petit teatre que portava 14 anys a la ve?na Allada Vermell, neix amb n¨²vols a l'horitz¨®, com simbolitza l'anagrama de Perejaume. "Hem obert per la Merc¨¨, per¨° nom¨¦s una part, en preveiem l'¨²s a tres anys vista", explica Bonnin, director art¨ªstic del centre. "Al gener obrirem una segona sala per a petits recitals; al mar?, la sala d'exposicions amb obres de Brossa gr¨¤cies al conveni amb el Macba, que t¨¦ la seva col¡¤lecci¨®. La concessi¨® del bar encara no s'ha adjudicat. Ens passarem mesos de rodatge".
Prudent per¨° sens dubte content: "La sala principal t¨¦ una programaci¨® molt bona que ja est¨¤ tancada i la implantaci¨® de La Seca al territori del barri i la ciutat ¨¦s un fet. Associacions, col¡¤lectius, ve?ns, comerciants de la zona, tots estan molt satisfets. Tindrem una estreta col¡¤labo-raci¨® amb el futur centre cultural del Born que dirigeix Albert Garc¨ªa Espuche i amb el Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (Muhba), que ens organitza visites guiades". El salt del mini Brossa a La Seca a Bonnin no li provoca vertigen. "Ara estic treballant al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigint El comte Arnau, que s'estrena el dia 5, i aix¨° s¨ª que ¨¦s gran. La Seca ¨¦s nom¨¦s una mica m¨¦s que el Lliure de Gr¨¤cia. La zona ¨¦s preciosa i estem saturats de projectes encara que encallats per no poder contractar m¨¦s gent, ara tenim sis persones i, com a m¨ªnim, per obrir les dues sales petites, la d'exposicions, la resid¨¨ncia art¨ªstica..., en necessitar¨ªem tres m¨¦s". Sembla mentida que l'antiga f¨¤brica de moneda tingui pocs fons, per¨° ¨¦s aix¨ª. Compten amb l'aportaci¨® municipal que suposa un ter? del necessari per¨° la Generalitat no ha comprom¨¨s cap aportaci¨® i, encara pitjor, el ministeri de Cultura ha retirat l'ajuda que donava al petit Espai Brossa. Hermann Bonnin empassa saliva quan veu on s'ha ficat, per¨° pot m¨¦s l'entusiasme d'aquest supervivent, veter¨¤ agitador de la nostra escena.
Li dic que ¨¦s incre?ble que b¨¦ que es conserva i li recordo que quan jo, que ja no s¨®c un nen precisament, estudiava a l'Institut del Teatre, en el temps de La Torna i la "llibertat d'expressi¨®", ell era el director de l'escola. "S¨ª, per¨° era un director molt jove", rebla. I afegeix mussitant: "Diuen que tinc un pacte f¨¤ustic". El que t¨¦ s¨®n 75 anys i coses en la mem¨°ria que riu-te'n del replicant de combat Roy Batty ("naus en flames m¨¦s enll¨¤ del Teatre Obert"). Si fins i tot va estudiar amb N¨²ria Espert i Aurora Bautista! "Per¨° em trobo molt c¨°mode amb les generacions joves, sempre m'he mogut entre elles, a les que intento deixar La Seca. No em sento gens a?llat ni en una bombolla d'experi¨¨ncia i serenor. Al contrari: desassossegat com sempre".
A la vida de Bonnin hi ha tres noms: Joan Brossa, Joan Maragall —la seva filla Nausicaa, convertida en una espl¨¨ndida actriu, porta aquest nom per l'obra del poeta— i Josep Palau i Fabre. I un signe del zod¨ªac xin¨¨s tatuat al coll: el de la seva dona, Sabine Dufrenoy.
Born in the Born
El pare de Hermann Bonnin tenia una parada al Mercat del Born i la mem¨°ria del director est¨¤ indeleblement marcada pels colors i les olors del lloc, on va treballar. Va ser un estudiant permanentment inadaptat. El "cuc del teatre" el va tenir sempre i aix¨° el va portar a l'Institut del Teatre. Despr¨¦s, s'hi va quedar com a professor i m¨¦s tard el va dirigir. A Madrid, va fer de director de la reial Escuela Superior de Arte Dram¨¢tico y Danza. A Barcelona va dirigir vuit anys el Centre Dram¨¤tic de la Generalitat. De les moltes posades en escena, ell destaca El sarau (1992), de Brossa, i Savannah bay (1986), de Duras. I dels papers al cinema, el de La senyora, de Jordi Cadena (amb la seva exdona S¨ªlvia Tortosa i l'inoblidable i morbosa escena del didal seminal).
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.