Sagarra al "pa¨ªs espiritual"

A l'hora de triar ho va tenir f¨¤cil. Per ell hi havia dues maneres de treballar l'idioma: la reposada del literat i la del "treball febr¨®s" "de la nostra premsa di¨¤ria". Sagarra escull les dues. Va ser una icona del teatre popular i tamb¨¦ de l'articulisme pop. Hi ha un crit de coloraines generacional. Els seus amics, els franctiradors Josep Pla i Eugeni Xammar, reclamen el 1924 un periodisme modern: "Cal crear una premsa catalana amb cara i ulls, enfocar el problema des del punt de vista comercial, provocar que aquesta premsa engoleixi, si ¨¦s possible, les millors intel¡¤lig¨¨ncies de Catalunya". Un Sagarra que, a bodes em convides, obre el xampany: "No puc de deixar de felicitar-los i abra?ar-los per aquest delici¨®s raig de vinagre amb qu¨¨ han amanit l'ensopida escarola de la nostra premsa di¨¤ria". Ho esperaven.

Sagarra ¨¦s una d'aquelles "intel¡¤lig¨¨ncies" que est¨¤ traient la pols al periodisme. Des de 1922 (al 1919 ja tasta Europa com a cronista per El Sol) t¨¦ article setmanal (i fa cr¨ªtica teatral) a La Publicitat: el diari dels millors i que busca l'or: lectors. Ell ho sap. Ho escriu al seu segon article: la premsa t¨¦ m¨¦s influ¨¨ncia que la Divina Com¨¨dia. I es titula "L'article". Sap que la gent espera ansiosa passar "una hora o dugues" dins d'aquest "pa¨ªs espiritual" que ¨¦s el diari. Sap que el lector vol devorar "l'article com unes bresques", t¨¦ fam i "el dia que no se l'ha empassat, sembla que li falti alguna cosa". Sagarra d¨®na de menjar amb el seu articulisme de sobretaula. De caf¨¨, copa i puro. Aquell limbe on es parla de tot i no es parla de res. ?s l'articulisme pop amb aires europeus, que tant escriu de les faldilles all i oli d'una estrella de cinema com la corbata d'arengada d'un pol¨ªtic. ?s l'articulisme de la paraula del poble, la xarxa del pescador o el vidu davant les cuixes d'un cabaret.

Els articles de Sagarra van alimentar Catalunya. Despr¨¦s van ser L'aperitiu que de 1929 a 1936 es bevia a Mirador. Van ser un d'aquells licors que van embriagar una societat. Malgrat que als diaris "s'hi escriuen les coses per ser llegides i ser oblidades", sempre seran "una arma terrible i de primera for?a", perqu¨¨ "obeeix als sentiments i al pensament d'una comuni¨® d'¨¤nimes". El glop espiritual, l'article.