Heroi antiheroic

La nova, fruct¨ªfera etapa de l'Editorial Alpha ens porta (Barcelona, 2011) la traducci¨® d'un llibre rus for?a divulgat en llengua castellana, per¨° mai editat fins ara en catal¨¤: Un heroi del nostre temps, de Mikha?l L¨¦rmontov (1814-1841). No es pot dir del tot, o gens, que aquest llibre parli d'un heroi, Petxorin, perqu¨¨ aquest personatge, central al llarg de tot el llibre, m¨¦s aviat representa un dels tipus de l'antiheroisme (vegeu, en aquest sentit, el llibre espl¨¨ndid de Rolfe Humphries, Hero and Anti-Hero, Ohio, 1968) dels quals anir¨¤ plena, m¨¦s endavant, la literatura russa —Gontx¨¤rov, Dostoievski, Leskov, Turgu¨¨niev— i la de tot el continent europeu. R¨²ssia, en part, n'¨¦s un bon tros: ¨¦s l'etern debat entre els or¨ªgens escites i mongols d'aquest pa¨ªs il.limitat —tesi que porta a la causa eslavista— i l'empremta de l'Occident (m¨¦s aviat desig que realitat), de la qual derivarien els anomenats occidentalistes. Aquest encara no ¨¦s el tema del nostre llibre, com ho seria despr¨¦s d'un llibre-riu com Guerra i pau, per¨° la q¨¹esti¨® hi est¨¤ m¨¦s que insinuada pel fet que quasi tots els esdeveniments de la novel.la succeeixen al Caucas, terra de confrontament entre la Gran R¨²ssia de Pere el Gran i la R¨²ssia perif¨¨rica: el problema, com ¨¦s sabut, encara ¨¦s viu, i hom s'hi mata.

'Un heroi del nostre temps' ¨¦s, diuen, un puntal de la novel.la russa del XIX

L¨¦rmontov no va acabar de dibuixar el personatge de Petxorin com hauria calgut; per¨° en queda excusat per la mort prematura als 27 anys. Al cap i a la fi, ¨¦s un fet que l'autor va ser molt aviat considerat un tra?dor de la causa tsarista, m¨¦s o menys alineat amb els desembristes, els revolucionaris que van veure, en els fets de final de 1825, un al?aprem per a reivindicacions que tenien molta puixan?a —i m¨¦s necessitat— en la societat russa, autocr¨¤tica i teocr¨¤tica, del primer ter? del segle.

Al meu entendre, aquest llibre hauria merescut un pr¨°leg en qu¨¨ s'expliquessin totes aquestes coses: ¨¦s cert, aix¨° s¨ª, que porta un ap¨¨ndix en qu¨¨ es detallen els salts temporals que s'esdevenen en el llibre i que, en veritat, mouen a confusi¨®. ?Com s'agraeix que una novel.la comenci un dia i acabi al cap d'uns quants anys, tirant sempre avant segons la llei humana i hist¨°rica de la causalitat! En efecte: en el trajecte de Sant Petersburg al Caucas, Petxorin s'atura a Taman (i aix¨° ¨¦s part del cap¨ªtol 3); despr¨¦s de participar en una campanya militar, Petxorin mata Gruixinski en un duel (tamb¨¦ al cap¨ªtol 3); per aquest motiu envien Petxorin a una fortalesa (cap¨ªtol 1); d'aquest lloc el personatge viatja a un poble cosac (¨²ltima part del cap¨ªtol 3); cinc anys despr¨¦s, Petxorin ha abandonat el servei, ha viscut a Sant Petersburg, i, cam¨ª de P¨¨rsia, ha fet la coneixen?a de Maksim Maks¨ªmitx (cap¨ªtol 2); i, per fi, de retorn de P¨¨rsia, Petxorin mor (pr¨°leg al cap¨ªtol 3). L'embolic ¨¦s, doncs, considerable, amb tots els respectes pels amants de les prolepsis i les analepsis.

Per¨° aquest procediment narratiu ¨¦s justament el que va donar fama al llibre i el va convertir, diuen els eslavistes, en un dels puntals per al desenvolupament de la novel.la realista i psicol¨°gica de R¨²ssia, tant (no pas m¨¦s) com l'obra de P¨²ixkin. Ara b¨¦: all¨° que el te¨°ric de la novel.la Mikha?l Bakhtin va diagnosticar i anomenar "polifonia novel.lesca" encara no es troba en aquesta obra. Caldria esperar l'arribada d'aquesta obra mestra que ¨¦s Obl¨°mov per trobar, a la literatura russa, una articulaci¨® polif¨°nica i dial¨¨ctica del b¨¦ i del mal, dilema que, a l'obra de L¨¦rmontov, acusa els defectes propis de tota la literatura rom¨¤ntica europea i russa: els grans conflictes dels homes i de les societats no es presenten sota l'emblema del blanc i el negre, sin¨® en policromia o en m¨²ltiples gradacions del color gris. Per¨° potser aix¨° ¨¦s demanar massa a una novel.la editada l'any 1840 i, en bona mesura, inspirada en Lord Byron.

Per fi, com que sempre ha agradat a aquesta secci¨® estimular els editors perqu¨¨ portin a la premsa coses bones, llan?arem el suggeriment que alg¨² tradueixi la poesia de L¨¦rmontov, molt hereva de la de P¨²ixkin, la qual, pel que un ha llegit en traduccions, t¨¦ una notable qualitat.