Par¨ªs de postal

RIVE GAUCHE

Marc Rosich

Arola

120 p¨¤gines. 12 euros

La ciutat de Par¨ªs sempre ha tingut l'atractiu —de vegades immerescut— d'encarnar all¨° que George Steiner n'ha dit, amb una certa solemnitat, la idea d'Europa. Durant el per¨ªode d'entreguerres, la capital francesa va ser un referent ineludible en la vida art¨ªstica i liter¨¤ria del vell continent. La flor i nata de la intel.lectualitat d'arreu del m¨®n es va deixar seduir pels seus encants enlluernadors. Com va escriure Josep Pla amb sornegueria en les notes parisenques del 1920: "Par¨ªs ¨¦s una ciutat que sembla feta expressa per fer-hi la vida liter¨¤ria".

Rive Gauche, de Marc Rosich (Barcelona, 1973), s'inspira en la hist¨°ria de la francesa Adrienne Monnier i la nord-americana Sylvia Beach, fundadores de les llibreries La Maison des Amis des Livres i Shakespeare and Company, respectivament, situades a banda i banda del m¨ªtic carrer de l'Od¨¦on de Par¨ªs. Com no podia ser altrament, a m¨¦s de la relaci¨® sentimental entre totes dues i el seu paper de dinamitzadores dels nuclis intel.lectuals de la capital francesa, un altre dels elements biogr¨¤fics que recull ¨¦s la inger¨¨ncia, en les seves vides, de l'escriptor irland¨¨s James Joyce (Beach fou, com ¨¦s sabut, la primera editora de l'Ulisses) i de la fot¨°grafa alemanya Gis¨¨le Freund (amant de Monnier).

Amb transicions i transformismes de signe cabaretesc, l'acci¨® de Rive Gauche transita del 1917 al 1936 per evocar alguns retalls —els m¨¦s llampants— de la vida d'aquestes dues "ambaixadores de les lletres". Com ha estudiat Laure Murat a Passage de l'Od¨¦on. Sylvia Beach, Adrienne Monnier et la vie litt¨¦raire ¨¤ Paris de l'entre-deux-guerre (2003), totes dues van convertir-se en promotores de l'activitat liter¨¤ria m¨¦s avantguardista (amb lectures p¨²bliques, exposicions, vetllades musicals, etc¨¨tera, que tenien l'epicentre en les seves llibreries). Si a La Maison des Amis des Livres s'hi va reunir el que en podr¨ªem dir el Tot-Par¨ªs literari (Louis Aragon, Walter Benjamin, Andr¨¦ Gide), a la Shakespeare and Company hi feien cap Gertrude Stein, Francis Scott Fitzgerald i Ernest Hemingway, entre d'altres.

De format senzill, la pe?a de Rosich introdueix un tercer personatge, una mena de guia tur¨ªstica de l'espectacle, que n'assumeix altres fregolianament (Joyce, Stein i Freund) i que tamb¨¦ es converteix en La Femme Myst¨¦rieuse, una llic¨¨ncia l¨²dica que deu voler emblematitzar l'enterboliment dels vincles sentimentals entre les dues intr¨¨pides llibreteres. Si aquest personatge es proposa —hi insisteix sovint— de defugir els llocs comuns sobre Par¨ªs, els vaivens del temps hist¨°ric —indicats amb t¨¨cniques, diguem-ne, filobrechtianes— permeten de trencar la linealitat biogr¨¤fica i ampliar l'horitz¨® d'expectatives del lector/espectador.

La font d'inspiraci¨® de Rive Gauche —la vida desacomplexada i diletant de Beach i Monnier, i de tot el seu entourage— ¨¦s, no cal dir-ho, molt seductora i suggeridora. Per¨° fa la impressi¨® que Rosich no esprem a fons la tesi que sembla apuntar: dues dones de mentalitat oberta, de sensibilitat feminista, s¨®n v¨ªctimes, en el Par¨ªs cosmopolita, modern i festiu d'entreguerres, d'un m¨®n i d'uns valors aclaparadorament masculins que les acaben devorant. De dues biografies tan intenses, de tot el gavadal de contradiccions que se'n deriven, Rosich es queda en el nivell m¨¦s anecd¨°tic i superficial per bastir una com¨¨dia intranscendent, en qu¨¨ el Par¨ªs d'entreguerres esdev¨¦ m¨¦s de postal que de veres.