L'illa de Pr¨°sper ¨¦s un gulag

Miranda, a partir de La tempesta

de Shakespeare.

Teatre de Salt,

14 d'octubre, a les 21 h

Moment alt a Temporada Alta: dem¨¤ divendres arriba a Salt Miranda, la versi¨® de cambra de La tempesta de Shakespeare del litu¨¤ Oskaras Korsunovas (Vilna, 1969) i la seva companyia OKT. L'espectacle, en el qual l'illa de Pr¨°sper remet al gulag, Miranda pren un protagonisme insospitat i tots dos, pare i filla, esdevenen una mena de deportats, havia d'inaugurar el passat festival Shakespeare de Matar¨®, susp¨¨s a ¨²ltim hora per la retirada de l'ajuda econ¨°mica de l'Ajuntament. S'ha d'agrair d'entrada a Temporada Alta la recuperaci¨® del muntatge, un dels que m¨¦s expectaci¨® havien despertat del malaurat festival Shakespeare i que ens porti aquest interessant¨ªssim director del nord b¨¤ltic del qual ens han arribat propostes tan avassalladores com el recordat i b¨¤rbar Hamlet d'Eimuntas Nekrosius.

"La relaci¨® pare-filla ¨¦s molt important en Shakespeare", subratlla Oskaras Korsunovas

Per qu¨¨ col.locar Miranda al centre del drama? "Miranda ¨¦s un personatge molt interessant, per mi el que m¨¦s de La tempesta", respon Korsunovas des de Vilna, on es ref¨¤ d'una indisposici¨® provocada per un virus que li impedir¨¤ viatjar a Girona. "En molts muntatges se la representa com una noia na?f i sense experi¨¨ncia. Per¨° el mateix Pr¨°sper diu que ella ¨¦s especial i diferent. Miranda ¨¦s una creaci¨® de Pr¨°sper, ¨¦s l'¨¤nima de Pr¨°sper. Per tant, en aquest muntatge vaig decidir llan?ar una mirada molt detallada en la relaci¨® que tenen. La relaci¨® pare-filla apareix molt sovint en Shakespeare: Of¨¨lia no t¨¦ mare i ha estat criada per Poloni, i la situaci¨® ¨¦s similar a El rei Lear. Em sembla que aquesta relaci¨® era molt important per Shakespeare".

Aix¨° de l'illa de Pr¨°sper i el gulag... "La met¨¤fora de l'illa de Pr¨°sper ¨¦s m¨¦s ¨¤mplia que el gulag, t¨¦ a veure amb l'exili. M'agrada molt la interpretaci¨® que fa Jan Kott de La tempesta, la considera un drama d'un ¨¦sser hum¨¤ i el poder. La Uni¨® Sovi¨¨tica era plena d'illes similars a la de La tempesta on els dissidents, sovint artistes, eren confinats. Aquestes illes no tenien per qu¨¨ ser a Sib¨¨ria, de vegades eren petits apartaments del r¨¨gim socialista. S'hi amuntegava la gent, mancada de la possibilitat d'expressar-se o marxar-ne. Eren com petites g¨¤bies, per¨° hi tenien lloc les meravelles m¨¦s sorprenents, similars a les que passen a l'illa de Pr¨°sper. En aquests edificis sorprenents de ciment gris, van fer aflorar als artistes i intel.lectuals el seu m¨®n espiritual i van criar les seves pr¨°pies Mirandes. Com Pr¨°sper, aquella gent valorava per sobre de tot els llibres". Faig broma preguntant-li si en el seu muntatge els llibres del mag s¨®n El Capital. "El llibre que llegeix Pr¨°sper aqu¨ª ¨¦s La tempesta, de Shakespeare".

Qui s¨®n Ariel i Caliban a la versi¨® de Korsunovas que interpreten conjuntament Povilas Budrys (Pr¨°sper) i Airida Gintautaite (Miranda)? "Ariel ¨¦s un esperit que s'esfor?a per aconseguir la llibertat i que t¨¦ el poder de fer coses incre?bles: tornar a la vida des de la desesperan?a o la incapacitat; pot enlairar-se i volar. ?s un esperit de Miranda. Caliban ¨¦s una de les cares de Pr¨°sper. A l'espectacle, Pr¨°sper ¨¦s un pare gener¨®s i comprensiu, el brutal i lasciu Caliban, i el gentil i presumit Ferdinand. Caliban ¨¦s tamb¨¦ una met¨¤fora de l'empresonament".

?s temptador demanar-li unes consideracions sobre Shakespeare a un home com Korsunovas. "Shakespeare ¨¦s com un gran llibre que estic llegint a tothora. Me l'enduria amb la B¨ªblia a una illa deserta. La teatralitat per a Shakespeare ¨¦s una via per percebre la realitat. De tota manera, totes les obres que hem produ?t, cl¨¤ssiques o modernes, s¨®n, per damunt de tot, representacions socials. ?s en les relacions socials que provem de veure certes regles universals".