"L'Odissea' ¨¦s aventura i manual d'¨¨tica"

La cultura occidental t¨¦ tres potes: l'Odissea, que aporta tot el fons grec; els Evangelis, que proporciona el fons m¨ªstic, i la Divina Com¨¨dia, que facilita el substrat de modernitat liter¨¤ria; vivim nom¨¦s d'aix¨°, de la simbologia liter¨¤ria, art¨ªstica i vital d'aquests tres llibres". Creient-ho aix¨ª, l'escriptor, antrop¨°leg i professor de grec i cultura cl¨¤ssica Joan Francesc Mira (Val¨¨ncia, 1939), com si es tract¨¦s d'un dels treballs d'H¨¨rcules ("que va, ell patia molt; jo, m'ho passo b¨¦") els ha tradu?t al catal¨¤. Ho explica amb la naturalitat i l'apassionament del savi. I de la mateixa manera ho ha tradu?t, especialment ara amb els 12.000 versos dels 24 cants que expliquen la tornada d'Ulisses de la guerra de Troia, l'Odissea (Proa), tot i que hi havia la versi¨® can¨°nica de Carles Riba, "un dels grans moments del catal¨¤ literari del segle XX", diuen els llibres.

"La traducci¨® que en va fer Carles Riba ¨¦s un gran poema com els feia ell; gongoreja"

"Tenia callositats als dits de comptar versos; mai vaig poder passar dels 25 al dia"

Pregunta. No he llegit sencera l'Odissea. Qu¨¨ m'he perdut?

Resposta. Doncs una de les tres obres m¨¦s importants de la literatura occidental, la mare de tot. De qu¨¨? Doncs de coses tan diferents com la creaci¨® d'Ulisses, l'arquetip m¨¦s important que han donat les lletres per com reflecteix els conflictes de la vida; o l'eleg¨¤ncia liter¨¤ria, in¨¨dita fins llavors; o la consci¨¨ncia del fet creador, com quan Homer, en el Cant XII, deixa veure com afectava la narraci¨® al p¨²blic: no s'havia vist fins llavors en literatura.

P. Ulisses ¨¦s un heroi modern encara v¨¤lid, avui? Ho dic perqu¨¨ refor?a sentiments com la pietat, la fidelitat i l'amistat avui clarament a la baixa, no?

R. En absolut; Ulisses ¨¦s etern, com l'obra. I els seus valors, tamb¨¦. Els valors no s¨®n el que fas sin¨® el que se suposa que s'hauria de fer; i l'obra en t¨¦ de cabdals, com el de la fidelitat; el de la lleialtat; el de la integritat i coher¨¨ncia amb un mateix, com demostra Tel¨¨mac, que fa el que fa perqu¨¨ ¨¦s fill del seu pare i com a tal actua en conseq¨¹¨¨ncia davant la fam¨ªlia i el poder. Tamb¨¦ hi ha el de l'hospitalitat: sense el respecte i l'acolliment al viatger no hi hauria hagut mai comer?... I el de l'ordre: les ¨²niques criatures que no viuen en societat al llibre, que no tenen fam¨ªlies ni lleis, s¨®n els c¨ªclops, que mengen carn humana... L'Odissea mostra el valor de l'ordre, com es restaura la societat quan s'ha destru?t l'ordre. Curi¨®s: l'ordre, una cosa tan devaluada avui, com a necessari... ?s un llibre d'aventures, per¨° tamb¨¦ manual de conducta ¨¨tica. Hi ¨¦s tot!

P. Es queda amb algun episodi concret?

R. Buf! Potser dos, d'oposats: un, quan Ulisses, n¨¤ufrag a la platja dels feacis, se li apareix Nausica, que estava jugant a pilota, mig nua tamb¨¦; ell es tapa delicadament amb unes fulles... ?s pura del¨ªcia; per contraposici¨®, l'episodi de la matan?a dels pretendents, amb una descripci¨® gr¨¤fica descomunal sobre com entren les llances a la carn de la gent i com cauen taules i gots i cossos... Per¨° tamb¨¦ hi ha la imatge d'Arcos, el gos ja moribund d'Ulisses, que ell no vol tocar perqu¨¨ no el reconeguin i el gos ja nom¨¦s pot bellugar la cua... Aquests moments de delicadesa i qualitat liter¨¤ria grand¨ªssima per expressar tantes coses i sentiments no s¨®n a les epopeies cl¨¤ssiques escandinaves ni al Roland ni enlloc. I aix¨° passa a l'Odissea l'obris per on l'obris...

P. Parlar d'una versi¨® de l'Odissea en catal¨¤ ¨¦s esmentar, per for?a, la del t¨°tem Carles Riba.

R. S¨ª, ¨¦s clar. D'entrada, cada 50 anys una cultura ha de revisar tots els seus textos cl¨¤ssics. De la versi¨® de Riba nom¨¦s puc dir que ¨¦s un gran poema de Carles Riba, escrit com ell feia. Pel meu gust, gongoreja un xic.

P. La seva ¨¦s m¨¦s planera, m¨¦s narrativa?

R. A la de Riba sembla que hi hagi un intent d'elevar el nivell del vers, hi predomina l'ordre po¨¨tic, com si fos alta poesia, el to del llenguatge ¨¦s molt alt i el to original no era aix¨ª. L'Odissea ¨¦s un gran poema narratiu o una narraci¨® en vers; jo he volgut reproduir la din¨¤mica narrativa de l'obra, per aix¨° he optat per una versi¨® directa i transparent, sense entrebancs: ni llenguatge popular ni acad¨¨mic.

P. ?s menys po¨¨tica, doncs, menys bonica, la seva Odissea?

R. Dep¨¨n del concepte de bonica. En qualsevol cas, la meva versi¨® es pot cantar: he fabricat versos hex¨¤metres, per¨° tamb¨¦ es pot llegir perfectament en narraci¨® cont¨ªnua.

P. Feia una primera versi¨® literal i despr¨¦s ajustava les famoses 13 a 17 s¨ªl¡¤labes?

R. No, vaig anar a vers fet, pr¨¤cticament acabat, nom¨¦s amb petits retocs, entre d'altres coses gr¨¤cies als comentaris de l'editor Jordi Cornudella.

P. Vers fet i acabat de cop?

R. Estudio grec des dels 14 anys. Durant un any, vaig consultar entre vuit i 10 traduccions i vaig fer sis relectures de l'obra. Ho tenia tot al cap i repassava mentalment mil vegades els versos en grec; al principi, en cinc hores de treball amb prou feines feia 10 versos diaris; em sortien callositats als dits d'anar comptant tant: ta, ta, ta, ta... Mai no vaig poder passar dels 25 versos al dia; durant dos anys. Ho he fet perqu¨¨ he volgut, m'agrada perqu¨¨ crec que s'havia de fer, per¨° tamb¨¦ hi havia en mi un component de servei p¨²blic, de voler posar l'obra d'Homer al m¨¤xim de gent possible.

P. La seva ¨¦s la tercera traducci¨® completa de l'Odissea despr¨¦s de la de Riba i Joan Alberich. No ¨¦s sorprenent per una llengua com la catalana?

R. No si es coneix la pot¨¨ncia excepcional de la literatura catalana: el primer gran fil¨°sof en llengua rom¨¤nica ¨¦s Llull; el millor poeta del XV ¨¦s Ausi¨¤s March; la primera traducci¨® completa i en vers de la Divina Com¨¨dia ¨¦s d'Andreu Febrer el 1429; el castell¨¤ no t¨¦ la col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics de la Bernat Metge... La cultura i la ideologia tenen la seva din¨¤mica; amb l'economia et poden fer la murga, per¨° la cultura pot anar per una altra banda. El valenci¨¤ no havia estat tan arraconat en els ¨²ltims 50 anys i ara la producci¨® liter¨¤ria culta en catal¨¤ ¨¦s molt dominant sobre la castellana a Val¨¨ncia.

P. El fam¨®s corredor econ¨°mic i de transports del Mediterrani ara aprovat afectar¨¤ en positiu les relacions culturals entre Val¨¨ncia i Catalunya?

R. Igual, al darrere dels interessos econ¨°mics, far¨¤ canviar els recels del poder p¨²blic valenci¨¤ —tant del PP com del PSOE— envers Catalunya i el catal¨¤. I aix¨ª en desbloquegen temes com els de TV-3 i d'altres ind¨²stries culturals... En fi, com li passava a Ulisses, que Atenea ens protegeixi i ens desvi? les llances...