150 anys parlant amb els esperits

Considerat en el seu moment com una resposta racional a l'exist¨¨ncia de D¨¦u, l'espiritisme compleix 150 anys a Catalunya.

Actualment, la festa de Tots Sants est¨¤ sent substitu?da pel Halloween anglosax¨®. Fa un segle i mig, una altra innovaci¨® dels Estats Units va aterrar a casa nostra per aquestes mateixes dates. L'any 1848, a l'Estat de Nova York les famoses germanes Fox havien dit que es podien comunicar amb les ¨¤nimes dels morts; la nova ideologia era batejada amb el nom de Modern Spiritualism o Espiritisme. Al cap de pocs anys, les autoritats eclesi¨¤stiques de Barcelona van cremar en una foguera p¨²blica m¨¦s de 300 llibres d'aquesta mat¨¨ria. Paradoxalment, aquell incendi va provocar que molts barcelonins sentissin a parlar per primera vegada de l'espiritisme. I fins a la fi de la Guerra Civil, la ciutat es convertiria en una de les seves capitals.

"No tenim dogmes de fe; si la ci¨¨ncia ens demostra que estem equivocats, ho acceptarem", assegura David Santamar¨ªa, president del Centre Barcelon¨¨s de Cultura Espirita

A Catalunya hi ha uns vuit grups, un parell dels quals no est¨¤ federat; i un reguitzell de petites comunitats de practicants, que fan sessions en fam¨ªlia o que es reuneixen en domicilis privats

E Vius i desencarnats. Segons les estad¨ªstiques, a Catalunya m¨¦s d'un 10% de la poblaci¨® creu en la possibilitat de comunicar-se amb les ¨¤nimes dels difunts; una creen?a que puja fins gaireb¨¦ la meitat si preguntem per la creen?a en una vida despr¨¦s de la mort. A aquesta esperan?a p¨°stuma alguns l'anomenen espiritisme, mentre afirmen que en morir tots ens transformem en esperits desencarnats. Malgrat la for?a d'aquesta idea, els espiritistes representen una minoria inapreciable en la nostra societat.

Segons David Santamar¨ªa, president del Centre Barcelon¨¨s de Cultura Espirita, l'agrupaci¨® disposa d'un petit soterrani en una travessia del carrer de Cartagena; amb prou feines, dues sales, una taula, unes quantes cadires i unes lleixes amb llibres. No obren cada dia; no s¨®n prou per a tanta activitat, tothom treballa. Quan es reuneixen ¨¦s per debatre sobre un tema o comentar una lectura; i de tant en tant organitzen actes p¨²blics per fer-se con¨¨ixer. Segons Santamar¨ªa: "Nom¨¦s les sessions de m¨¨dium s¨®n treballs privats, que es fan en fam¨ªlia o en grups d'amics; la resta ¨¦s p¨²blic. L'eix ¨¦s la figura del m¨¨dium, malgrat que hi ha comunitats que li donen m¨¦s import¨¤ncia que altres. Tenim mala reputaci¨® per culpa dels vidents de pagament, per a qui aix¨° ¨¦s una simple font d'ingressos. Per¨° nosaltres no parlem amb els morts sin¨® amb els esperits. Nosaltres creiem que tothom ¨¦s un m¨¨dium. I ni tan sols aix¨° ¨¦s la part fonamental de les nostres idees, sin¨® el creixement moral i filos¨°fic. No tenim dogmes de fe; si la ci¨¨ncia ens demostra que estem equivocats, ho acceptarem".

En termes molt similars, Ana V¨¢zquez, membre del Centre Espiritista Amalia Domingo Soler —situat en un petit local que els cedeixen uns dies a la setmana al carrer Pavia de Barcelona—, defensa que l'espiritisme ¨¦s l'estudi de l'ordre natural, basat en tres grans aspectes: l'apartat filos¨°fic, el moral i la fenomenologia medi¨²mnica. "El que fa l'espiritisme ¨¦s ensenyar a controlar aquest fenomen i fer que ens serveix-hi per cr¨¦ixer com a persones, i per ajudar els esperits desencarnats que senten dolor per deixar la mat¨¨ria". V¨¢zquez aclareix: "En les nostres reunions ens dediquem a aprofundir en la doctrina, mitjan?ant la lectura i el comentari dels anomenats Cinc Llibres de la Codificaci¨®, escrits pel mestre Allan Kardec".

E Una foguera a la Ciutadella. Allan Kardec era el pseud¨°nim del pedagog franc¨¨s Hippolyte L¨¦on Denizard Rivail, que, durant la primera meitat del segle XIX, va recopilar i codificar les comunicacions de diversos m¨¨diums de l'¨¨poca. Gr¨¤cies als seus llibres van apar¨¨ixer els pioners de l'espiritisme a Barcelona; gr¨¤cies a Kardec i a un grup heterogeni format per un llibreter, un notari, un capit¨¤ de la marina i un arquebisbe amb males puces.

Tot comen?a l'any 1861. En aquell moment, Maurice Lach?tre ¨¦s propietari d'una llibreria al n¨²mero 1 de la pla?a Reial. Viu exiliat a Barcelona per haver publicat Les myst¨¨res du Peuple, d'Eug¨¨ne Sue, i acaba d'encarregar una s¨¨rie de llibres de Kardec —llavors a Fran?a un aut¨¨ntic best-seller—, pel seu negoci barcelon¨ª. Els volums arriben sense novetat a la duana, per¨° l'arquebisbe Antoni Palau i Termes els confisca i decideix obrir un proc¨¦s inquisitorial amb ells, a l'esplanada de la Ciutadella. El 9 d'octubre d'aquell any, tres nois treuen 300 llibres d'unes caixes. I enmig dels crits i les protestes dels espectadors, els llencen a la foguera. A part dels llibres de Kardec, cremen una sonata dictada per l'esperit de Mozart, o l'Histoire de Jeanne d'Arc, dictada per ella mateixa des del m¨¦s enll¨¤.

L'acte resulta fundacional, ja que molta gent que no havia sentit mai a parlar de l'espiritisme s'acosta a la pira i en guarda devotament les cendres. Una part d'aquestes restes seran enviades a Allan Kardec a Par¨ªs, on seran destru?des pels nazis el 1940. Entre els indignats per aquell foc hi havia el notari Jos¨¦ Mar¨ªa Fern¨¢ndez Colavida i el capit¨¤ Ram¨®n Lagier. Colavida ser¨¤ el primer traductor de Kardec, el fundador de La revista espiritista i el marit d'Ana Campos, una de les primeres m¨¨diums catalanes. Lagier duria des de Marsella —a bord del seu vaixell—, tots els llibres i publicacions que necessitessin a partir de llavors els espiritistes catalans.

E L'altra exposici¨® del 88. L'impacte de l'espiritisme ¨¦s immediat; durant la segona meitat del segle XIX les iniciatives es multipliquen. El vescomte Antoni Torres Solanot funda el Centro Barcelon¨¦s de Estudios Psicol¨®gicos, que amb la Federaci¨® Espiritista del Vall¨¨s formaran la Federaci¨® Espiritista de Catalunya. Lliurepensadors, mestres i metges s¨®n els principals focus de captaci¨® de la nova doctrina. Els espiritistes aviat es posicionen a favor de la Primera Rep¨²blica, que portar¨¤ al Parlament un projecte de llei per incloure l'espiritisme en els programes d'estudi de les escoles. Aquest brogir d'activitat esclata en l'organitzaci¨® del Primer Congr¨¦s Espiritista Internacional, coincidint amb la famosa Exposici¨® Universal de 1888. Entre el 8 i el 13 de setembre, al Sal¨®n Eslava —a la ronda de Sant Pere, n¨²mero 8—, se celebren les sessions d'un congr¨¦s que planteja la futura creaci¨® de la Federaci¨® Internacional Espiritista. Hi assisteixen representants de tot Europa i Am¨¨rica, que fixen les bases de la nova doctrina, definida com "una ci¨¨ncia positiva i experimental". Moltes de les intervencions ja parlen del frau dels m¨¨diums de pagament, que cobren per parlar amb els morts. Enfront d'aix¨°, els espiritistes fan una defensa de la l¨°gica i de la ra¨®. Poc despr¨¦s —l'any 1890—, 7.000 espiritistes es manifestaven a la Ciutadella, en el mateix lloc on havia cremat la foguera de 1861.

Josep Brunet i Serra ¨¦s el gerent del patronat de la Biblioteca Ar¨²s, centre del passeig de Sant Joan que est¨¤ especialitzat en el moviment obrer, l'esperantisme i la ma?oneria; i ¨¦s on es guarda una part prou important de la mem¨°ria espiritista: "L'espiritisme va tenir molt d'¨¨xit a casa nostra, per¨° la Guerra Civil en va esborrar tot rastre. Aqu¨ª guardem prop de 200 volums, agrupats en un apartat propi al primer pis. Fa uns cinc anys vam rebre el fons Pigrau de llibres espiritistes; i l'estiu passat la col.lecci¨® Proubasta, integrada per llibres i objectes relacionats amb Sherlock Holmes, el personatge literari d'Arthur Conan Doyle que va ser espiritista i va escriure sobre el tema. Tanmateix, l'inter¨¨s actual per aquest tema ¨¦s molt petit; hi ha pocs estudiosos que vinguin a consultar aquests llibres".

E Revoluci¨® i espiritisme. L'espiritisme catal¨¤ va tenir una especificitat pr¨°pia, que fins ara no sembla haver interessat gaire els historiadors. Si inicialment va prevaldre el mateix model que es donava a Espanya —on l'espiritisme era propi d'arist¨°crates i burgesos amb idees lliberals—, a Catalunya aquesta idea va tenir molt de ress¨° entre les classes populars.

Aqu¨ª es va difondre principalment als ateneus obrers; la mateixa figura d'Amalia Domingo Soler n'¨¦s un bon exemple. Nascuda a Sevilla i d'origen humil, aquesta escriptora i poeta es va traslladar l'any 1876 a Barcelona, cercant remei a una ceguesa progressiva. Afillada per una fam¨ªlia treballadora del barri de Gr¨¤cia, aqu¨ª va desenvolupar el seu talent com a oradora i polemista, i es va fer con¨¨ixer amb un recull de poemes escrits en estat de tr¨¤nsit. Va ser directora de la revista La Luz del Porvenir; i una de les fundadores de la Societat Aut¨°noma de Dones, la primera organitzaci¨® feminista a Catalunya. De sobte, l'espiritisme deixava de ser una creen?a burgesa, per convertir-se en una for?a de transformaci¨® social que va anar de la m¨¤ amb d'altres col.lectius com l'anarquisme, el pacifisme o el naturisme.

Potser un dels pocs professionals que ha escollit aquesta metamorfosi com a objecte d'estudi ¨¦s l'historiador Gerard Horta, autor dels llibres De la m¨ªstica a les barricades (Ed. Proa, 2001) i Cos i revoluci¨® (Ed. 1984, 2004), on analitza les relacions de l'espiritisme amb el moviment llibertari catal¨¤. Segons el senyor Horta: "La historiografia marxista no ha ent¨¨s com una pr¨¤ctica corporal com la mediumnitat —de caire totalment irracional—, va ser capa? d'articular una teoria emancipadora basada en l'igualitarisme. Aquesta doctrina va associada al creixement industrial i a l'aparici¨® del moviment obrer. Als centres espiritistes s'hi anava per aprendre a llegir i escriure; sense poder llegir no es podia practicar. Els espiritistes van ser clau en molts moviments renovadors, com el cooperativisme o l'escola lliure. Van ser els primers a parlar de l'ensenyament p¨²blic, gratu?t i mixt. Com els anarquistes, ells tamb¨¦ entenien la revoluci¨® com una necessitat".

Al barri de Sants, un dels feus de l'anarcosindicalisme, l'apari-ci¨® de sanadors populars ¨¦s paral.lela a la difusi¨® de la nova doctrina, com el centre espiritista que va obrir el fam¨®s Nicasi Maria Unceti —el curandero de Sants—, al carrer de Miguel ?ngel. A l'altra barriada de tradici¨® espiritista —Gr¨¤cia—, l'escriptor Joan Perucho recordava en una entrevista les visites que feia una m¨¨dium local a la botiga dels seus pares. A Barcelona no nom¨¦s va existir aquesta relaci¨®, sin¨® que va apar¨¨ixer un corrent aut¨°cton, conegut com a espiritisme filos¨°fic. Editaven la revista La Caba?a i seguien Pedro Vallejo Garnica, m¨¦s conegut com "El jesuita blanco" o "Pedro continuador de la obra de Jes¨²s". Aquesta segona branca va tenir molt d'¨¨xit just abans de la Guerra Civil, per¨°, com la resta, va patir una repressi¨® ferotge per part del franquisme.

E Una llarga foscor. L'any 1929, l'escriptor Joan Sales explicava que diversos membres del Partit Comunista Catal¨¤ feien sessions espiritistes despr¨¦s de les reunions, on s'invocava l'esperit de Francesc Lairet. I Frederica Montseny escrivia que el vincle entre anarquistes i espiritistes ja venia de lluny. Durant la Segona Rep¨²blica, l'espiritisme va con¨¨ixer una ¨¨poca daurada. Gr¨¤cies a aix¨°, l'any 1934 se celebrava —novament a Barcelona— el Cinqu¨¨ Congr¨¦s Espiritista Internacional, aquesta vegada al Palau de les Projeccions de Montju?c. Per fer-se una idea del prestigi que llavors tenia aquest col.lectiu, cal tenir present que l'alcalde Carles Pi i Sunyer va presidir la inauguraci¨®, i que el president Llu¨ªs Companys hi va enviar una representaci¨® oficial de la Generalitat. Per¨°, poc temps despr¨¦s, la Guerra Civil va esclatar.

L'espiritisme va ser una de les ideologies que va perdre la guerra, malgrat que no se'n parli mai. Molts dels seus caps visibles van ser afusellats per les noves autoritats; es va declarar il.legal la Federaci¨® Espiritista Espanyola; i el president del congr¨¦s de 1934 —Eduardo Anaya—, va acabar tancat a la pres¨®. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, s'espolien les seves biblioteques i s'envia tot a l'arxiu de Salamanca. L'espiritisme ¨¦s catalogat com una idea que atenta contra la fe cat¨°lica, convertida aix¨ª en una de les obsessions repressores del bisbe Gregorio Modrego.

Malgrat la persecuci¨®, el metge Gabriel Cid descrivia en les seves mem¨°ries que a molts barris, en els moments m¨¦s durs de la postguerra, encara hi havia fam¨ªlies que practicaven l'espiritisme d'amagat. I queden testimonis que a la pres¨® Model va funcionar un grup espiritista, portat per presos anarquistes. El llarg t¨²nel no va acabar fins el 1977, amb la celebraci¨® del primer acte p¨²blic espiritista a Barcelona des de 1939. El 1981 es legalitzava el primer grup espiritista i, poc despr¨¦s, es refundava la Federaci¨® Espiritista Espanyola. De llavors en?¨¤, la poca atenci¨® dels mitjans de comunicaci¨® ha fet que l'espiritisme segueix-hi sent un misteri per a l'opini¨® p¨²blica.

Com afirma el soci¨°leg Jordi Puig Mart¨ªn, que va elaborar un estudi sobre els centres espiritistes a Catalunya: "Es podria dir que ¨¦s una creen?a religiosa o filos¨°fica, amb un cos doctrinal, organitzada col.lectivament i amb unes pr¨¤ctiques comunes. A Catalunya hi ha uns vuit grups, un parell dels quals no est¨¤ federat; i despr¨¦s un reguitzell de petites comunitats de practicants, que fan sessions en fam¨ªlia o que es reuneixen ocasionalment en domicilis privats. Grups molt petits, algun dels quals sobreviu gr¨¤cies a la immigraci¨®, sobretot del Brasil. All¨ª l'espiritisme ¨¦s una religi¨® acceptada i majorit¨¤ria, que disposa de temples, hospitals i escoles pr¨°pies, i on s'estudia en moltes universitats. En el nostre pa¨ªs, aquests grups organitzen cada dos anys un congr¨¦s al CCCB —l'¨²ltim va ser l'any passat—, on tenen lloc debats i confer¨¨ncies, i on es poden trobar botigues de productes i de llibres". Afegeix Puig: "En contra del que se sol pensar, no hi ha cap secretisme; no tenen res a veure amb les ci¨¨ncies ocultes, que nom¨¦s han servit per desprestigiar-los". Com ja advertia Amalia Domingo: "Els falsos m¨¨diums s¨®n els enemics m¨¦s terribles que t¨¦ l'espiritisme, fent que caigui sobre nosaltres el rid¨ªcul. I el rid¨ªcul ¨¦s l'arma m¨¦s poderosa coneguda per destruir tot el que existeix".