Pagar-se una edici¨®

Hi va haver un temps, a Catalunya, en qu¨¨ la figura de Goethe va ser exal?ada per tots els homes de lletres del pa¨ªs, sense distinci¨® d'escola ni de bressol: D'Ors el preuava, Maragall el va traduir prou extensament, Riba volia assemblar-s'hi. Eren temps m¨¦s s¨°lids per al c¨¤non d'Occident que els d'ara, presidits per una postmodernitat gasosa en qu¨¨ primen valors completament ef¨ªmers —cosa que el temps ha demostrat; no ¨¦s cap prejudici— en detriment dels cl¨¤ssics que, fins fa pocs decennis, havien estat indiscutibles.

Aix¨ª, ha succe?t que una enorme, potent¨ªssima traductora, N¨²ria Mirabet i Cucala, coneixedora de mitja dotzena de lleng¨¹es europees, s'ha vist obligada a pagar-se de la seva butxaca —cosa que, sens dubte, li semblar¨¤ molt raonable al conseller Boi Ruiz, que va manifestar fa pocs mesos que: "Els qui vulguin estudiar grec i llat¨ª s'ho hauran de pagar ells"— l'edici¨® de la seva monumental i magn¨ªfica traducci¨® de Poesia i veritat, de Goethe, mai abans tradu?da al catal¨¤. L'any 2003 va rebre l'ajut exigu del Premi Vidal Alcover; despr¨¦s va treballar durant una colla d'anys en aquesta versi¨® de Goethe, i, ara, el 2011, possiblement despr¨¦s d'haver fet un humiliant peregrinatge per les grans cases editores del pa¨ªs, ha tret al carrer, amb els seus estalvis, una edici¨® modesta (quant a l'enquader-naci¨®) de la seva feina, abans que es qued¨¦s en un calaix.

"?s preocupant que la traductora de 'Poesia i veritat', de Goethe, hagi pagat ella el llibre"

?Qui no recorda (molta gent, sens dubte) aquell temps en qu¨¨ l'editorial Gustau Gili (1912) editava les Traduccions de Goethe, de Joan Maragall, dins la s¨¨rie de les seves Obres completes? ?Qui ha oblidat (for?a gent, potser) que el 1932 es van estampar milers d'exemplars d'una Antologia que la Generalitat dedica a les escoles de Catalunya, amb motiu del primer centenari de la mort de l'home de lletres alemany, amb traduccions de Josep Lleonart, Maragall mateix, Anna Maria de Saavedra, Mari¨¤ Manent, Bofill i Ferro i Joan Alavedra? ?Qui no ha sentit parlar (potser ¨¦s que el pa¨ªs es torna sord) de la traducci¨® pionera de Lleonart del Faust, editada per Proa el 1938??Que no conserven les biblioteques del pa¨ªs aquell preci¨®s opuscle de Manuel de Montoliu, Goethe en la literatura catalana, que arrencava amb la figura de Pau Piferrer i arribava fins als dies de l'autor del llibre?

Les coses deuen haver canviat molt, per¨° hi ha dos arguments que ens permeten d'afirmar que ja havien canviat molt al primer ter? del segle XX respecte a mitjan segle XIX, per¨°, tanmateix, Goethe era celebrat a Catalunya: era un autor estranger i havia mort feia cosa de cent anys. ?No ¨¦s avui tan estranger com llavors? ?No resulta im-pertinent el fet que, en comptes d'haver passat 100 anys, n'hagin passat 175? Per aix¨° la conclusi¨® ha ser d'un altre caire: tant li feia, llavors, que Goethe fos estranger com nacional, tant li feia que un autor cl¨¤ssic tingu¨¦s una antiguitat de 100 anys com de 500 o 2.500. El que ha succe?t, simplement, ¨¦s que qualsevol fet de cultura no folkl¨°rica o industrial —nostrat o no— s'ha convertit en un producte poc rendible, aparentment prescindible i, de fet, insignificant per a les nostres vides contempor¨¤nies. Per¨° no hi ha morts en els annals de la hist¨°ria —tot hi s¨®n vides acomplertes, les unes m¨¦s felices que les altres—, i girar l'esquena a una obra tan important com Poesia i veritat equival a suposar que els catalans, en l'¨¤mbit de la cultura, ja nom¨¦s ens movem pensant en rendibilitats immediates i, el que ¨¦s pitjor, amb una c¨¤ndida esperan?a en el futur —i mira que ¨¦s incert, avui m¨¦s que mai—, en comptes de treure tota la lli?¨® possible del passat. No ¨¦s casual que, al costat de les dificultats de Mirabet per publicar el seu llibre en una editorial catalana, l'actual govern de la Generalitat hagi desmantellat el Memorial Democr¨¤tic.

Tot aix¨° a banda, el llibre de Goethe ¨¦s extraordinari, i la traducci¨® de Mirabet, de primer¨ªssima qualitat. Els avatars d'aquesta edici¨® seran un testimoni de temps hist¨°rics caracteritzats per haver donat l'esquena, justament, a la dignitat de la Hist¨°ria.