Un partit a quadrets
Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya, una 'inc¨°moda' formaci¨® frontissa, compleix 80 anys
?s el 1959. Lu¨ªs Mart¨ªnez de Galinsoga, director de La Vanguardia diu: "Los catalanes son una mierda". Boicot. Guiomar Amell (ser¨¤ dirigent d'Uni¨® de Dones) escampa diaris, envia notes als subscriptors, trenquen els vidres. ?s el 1959. Antoni Castella (futur advocat i alt c¨¤rrec de just¨ªcia de la Generalitat democr¨¤tica) entra i surt dels consolats estrangers. Porta informes denunciant la viol¨¨ncia de la dictadura. La policia el segueix. ?s el 1959. Josep Fornas (ser¨¤ editor de P¨°rtic) viatja a Par¨ªs. L'escriptor Ferran Canyameres li presenta un sastre que vol enderrocar Franco. Torna i comencen a preparar l'Operaci¨® Pasadena amb Joan Sansa (advocat i membre del Comit¨¨ de Govern) i Claudi Mart¨ªnez Girona (dirigent d'Uni¨® durant el franquisme). S¨ª, el Nadal de 1959 el veter¨¤ l¨ªder d'Acci¨® Catalana Llu¨ªs Nicolau d'Olwer rep una carta a M¨¨xic. El seu amic d'armes i lletres, Claudi Ametlla, li parla de les mis¨¨ries de la pol¨ªtica clandestina: "A Catalunya, tots els partits anteriors a la guerra han de considerar-se morts. Per¨° cal fer una excepci¨® per la Uni¨® Democr¨¤tica, la for?a que m¨¦s ha fet contra Franco, merc¨¨s a les seves connexions internacionals". Castella, Fornas, Sansa, Mart¨ªnez Girona, Amell... s¨®n d'Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya. Per¨° encara es viu aquell partit?
"Creo que han matado a un caballero", digu¨¦ l'oficial de l'escamot que afusell¨¤ Carrasco
L'hivern de 1951 el partit amb prou feines compta amb 300 afiliats
La primera oferta de Converg¨¨ncia ser¨¤ que es dissolguin; Uni¨® parla de federaci¨®
El 1980 la Generalitat era el president Pujol i el 'vicepresident' Coll i Alentorn
S¨ª, ¨¦s l'espelma a la gola del llop: constant, fidel i escalfa. L'espelma del que queda de la trag¨¨dia. Quan la colla dels Quaderns de l'Exili (Joan Sales, Llu¨ªs Ferran de Pol, Raimon Gal¨ª...) rumiaven la renaixen?a de Catalunya i els desastres de la Guerra, "l'¨²nic partit que surt intacte ¨¦s Uni¨®. I quan vam tornar aqu¨ª ven¨ªem a fer pa¨ªs, a ajuntar-nos amb tots els que feien alguna cosa. I un d'ells era Uni¨®", explicava l'editora i esposa de Sales, N¨²ria Folch. ?s aix¨ª: incompresos a la Rep¨²blica, atrapats per la Guerra, perseguits durant el franquisme, gaireb¨¦ desballestats a la transici¨®. El partit, nascut el 7 de novembre de 1931, i el pa¨ªs s'emmirallen.
>> Incomprensi¨® un dia d'abril. "Va venir un dia i va dir: "mira, saps qu¨¨, hem decidit fundar un nou partit, perqu¨¨ no ens acaba d'agradar els partits que hi ha", i Merc¨¨ Romeva (militant d'Uni¨®) es va quedar bocabadada. Al cap de poc veia el pare diputat. Pau Romeva, el pedagog, el periodista, l'introductor de G.K. Chesterton, ¨¦s un dels fundadors d'un partit inclassificable. Quan li preguntaven: "Per¨° v¨®s que sou, roig o blanc? Per algunes coses sembla que sigueu de dretes i, per d'altres, d'esquerres". I el pare diu: "Voleu que us ho digui? S¨®c a quadrets!". Dem¨°crates, cristians, catalanistes. Ingredients ex¨°tics per la pol¨ªtica catalana d'extrems ancestrals. Avantguardistes. Petits i grans (tenia 2.500 militants als anys 30). Uni¨® ¨¦s la suma dels intel¡¤lectuals catalanistes del carlisme (Llu¨ªs Vila d'Abadal, Joan B. Roca i Caball); el nucli d'intel¡¤lectuals cat¨°lics vinculats a El Mat¨ª (Pau Romeva, Maurici Serrahima) i el grup, de professionals liberals, que marxen d'Acci¨® Catalana (Manuel Carrasco i Formiguera, Miquel Coll i Alentorn). S¨®n la frontissa: la incomoditat de la normalitat. L'explicaci¨® del no explicat: "Jo anava a l'escola Blanquerna, hi anava molt satisfet amb la ins¨ªgnia d'Uni¨® aquesta alada i m'esfor?ava a dir als companys que hi havia alguna cosa m¨¦s que en Camb¨® i en Maci¨¤ i els feia discursos", afirma ara Raimon Carrasco (empresari, president de Banca Catalana). Sempre incomprensi¨® malgrat que Uni¨® es prestigia com un partit ¨ªntegre, honest, en episodis com la Llei de Contractes de Conreu de 1934 que enfronta propietaris i camperols. Romeva fa de frontissa. Va rebre per totes bandes. "Les esquerres, les dretes, tots li deien el mateix: "Romeva no ens feu aquesta!", recorda la seva filla. La frontissa es mou. Predestinats al funambulisme de l'entremig. Com escriu prof¨¨ticament Llu¨ªs Vila d'Abadal el 16 de febrer de 1936: un partit, un pa¨ªs, entre el sabre (dretes) i la bomba (esquerres).
>> Atrapats al juliol. Tot ha comen?at i tot ha acabat. Oriol Badia (futur advocat i conseller de Treball de la Generalitat) t¨¦ tres anys i li maten el pare. A sota casa. A Terrassa: "No venien per la gent d'aqu¨ª, buscaven els industrials. El meu pare acabava de fer una capella, i li van dir: 'Vost¨¨, com que ¨¦s burg¨¨s', i ell va dir: "Home, burg¨¨s no ho s¨®c". I li diuen, "Oh, per¨° vost¨¨ ¨¦s cat¨°lic". I diu: "Ah! aix¨° s¨ª". I se'l van endur". Vuit de cop. 24 de juliol de 1936: va ser la primera matan?a col¡¤lectiva. Francesc de Paula Badia, entre d'altres militants d'Uni¨®, ¨¦s assassinat pel que l'eufemisme en diu incontrolats. Persecucions. Exili. Piquen a les portes.
Molts militants d'Uni¨® amaguen gent. A casa de Coll i Alentorn ho tenen tot preparat per quan pica el persistent registre de la FAI: el capell¨¤ du l'americana posada i el rebut a les mans, es fa passar per cobrador del gas. Funciona. Piquen a m¨¦s portes despr¨¦s de dinar. Al menjador de Llu¨ªs Vila d'Abadal es reuneix di¨¤riament la c¨²pula d'Uni¨®. Missi¨®: salvar persones en perill. S¨®n centenars. Vila fa viatges amb cotxes plens fins a la frontera, al Coll d'Ares. El reputat metge no va voler marxar a Londres. Vila, com Uni¨®, es mant¨¦ fidel a la Rep¨²blica, al pa¨ªs. Va morir el 1937.
Per¨° continuen picant. A Claudi Bassols, pare d'Agust¨ª Bassols (futur conseller de Just¨ªcia), el v¨¦nen a buscar pels bombardejos de 1938. Un pet¨® a la dona, als nens. El tanquen a la txeca de Vallmajor. El motiu: ser metge i assistir a capellans i perseguits. La fam¨ªlia Bassols veu l'ombra de Carrasco i Formiguera. Una bala mortal de paper a Solidaridad Obrera fa que marxi el febrer de 1937 cap a Euskadi. No volia. Ho aguantava tot. Per¨° comen?a el drama. Fran?a. Perpiny¨¤. Baiona. El vaixell cap a Bilbao interceptat pels feixistes... Sotsobra la trag¨¨dia. Diuen que no s'hi pot fer res. 9 d'abril de 1938. Va morir dient: "Jes¨²s, Jes¨²s, visca Catalunya Lliure". I el capit¨¤, quan va tirar el tret de gr¨¤cia, va dir: "Creo que han matado a un caballero". La fam¨ªlia mai ha rebut la seva ¨²ltima carta. El certificat de defunci¨®, s¨ª: "Falleci¨® en despoblado por heridas de arma de fuego". Sobredosi de trag¨¨dia. La fam¨ªlia Carrasco, a Par¨ªs, atrapada per una altra guerra, la Segona.
>> Sempre gener. Fos a negre. Obertura a negre. Sempre ¨¦s gener. Sempre fa fred. Quan part de la fam¨ªlia Romeva torna a Barcelona el 1940 troben el seu pis ocupat. No hi ha res a fer. La Merc¨¨ es veu obligada a buscar feina. Li demanen el t¨ªtol de batxillerat. El presenta i li'n tornen un altre signat per Franco. Ella el tenia firmat per Maci¨¤. Benvinguts. De les poques alegries que li queden ¨¦s que Uni¨® no ha desaparegut. Ella era de les joventuts durant la Rep¨²blica. Hi ha brasa.
Des del 27 de gener de 1939, Uni¨® treballa pel renaixement de Catalunya. Coll i Alentorn remena i s'encenen les Creus de Sang, Organitzaci¨® clandestina que sorgeix a partir de grups de militants d'Uni¨®. A la universitat hi ha el futur roent. Agust¨ª Bassols hi va poc i quan hi va el custodien dos amics. S'ha fet un nom: "Hi an¨¤vem nom¨¦s alguna vegada per estripar cartells d'aquests de 'hable cristiano". Des de 1943, una tal Joventut Catalana Democr¨¤tica fa molt de soroll: Bassols; Anton Ca?ellas; Josep Maria Pi?ol; Claudi Mart¨ªnez Girona. El 1946 els joves entren a Uni¨®. L'interior s¨®n reunions en pisos antics: encendre i mantenir les espelmes de la llengua, la cultura. L'exterior ¨¦s Europa.
A l'hivern de 1951 (Uni¨® t¨¦ uns 300 afiliats) Bassols i Ca?ellas viuen una gimcana de pors per anar al Congr¨¦s de l'MRP (Moviment Rep¨²blica Popular) franc¨¨s. A Nantes. Els van rebre amb aplaudiments com a representants de l'altre mur. A la tornada, Juan Bautista S¨¢nchez, capit¨¤ general de Catalunya, els vol fer un Consell de Guerra. Dins i fora. Enmig, ells. Europa ¨¦s el mirall d'Uni¨®. Les connexions i ajudes amb les democr¨¤cies cristianes. Les not¨ªcies que poden colar al The Times, a la BBC... Fins al titular planetari de 1966: "Volem bisbes catalans!". ?s aix¨ª perqu¨¨ Franco ¨¦s el cap de recursos humans de l'esgl¨¦sia espanyola. Uni¨® diu prou. La democr¨¤cia cristiana italiana aconsella a Anton Ca?ellas (futur diputat i S¨ªndic de Greuges) protestar davant de Pau VI. Missi¨®: manifestar-se mentre presideix la process¨® a la bas¨ªlica de Santa Maria Trastevere. I all¨¤ s¨®n. Aixecant unes pancartes que resen: "La Catalogna chiede vescovi catalani". L'acte dels catalans fa obrir boques. ?s la primera manifestaci¨® p¨²blica davant del Papa. El ress¨° medi¨¤tic ¨¦s mundial.
Aqu¨ª el r¨¨gim t¨¦ fam d'Uni¨®. El consideren el partit catal¨¤ m¨¦s subversiu. Arriba el clac! Decapitaci¨®. La direcci¨® queda desmantellada. Gener de 1969. Les detencions s'arrosseguen tot el franquisme. Des dels 40 de pisos i aules, a la Caputxinada i l'Assemblea de Catalunya de 1971. Despeses, sancions, multes... una sagnia de diners. Explica Manel Carde?a, (s¨ªndic a la Sindicatura de Comptes): un dels dos quadres que va fer Antoni T¨¤pies de l'Assemblea de Catalunya el venen per pagar multes de detinguts.
>> Potser primavera. L'eco de Montserrat diu que "s'ha de fer pa¨ªs". El 15 de novembre de 1974 es funda Converg¨¨ncia Democr¨¤tica. Cal convergir en una suma d'ecos. Uni¨® n'¨¦s un. Hi ha debats apassionats. Preocupa Catalunya i els catalans. Llibert Cuatrecasas (ser¨¤ diputat a les corts espanyoles i al Parlament catal¨¤) diu: "S¨®n catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya". Aleshores Jordi Pujol, hi afeg¨ª: "i tenen voluntat de ser-ho". Sense saber-ho ¨¦s una protog¨¨nesi oral de Converg¨¨ncia i Uni¨®. Per¨° ara hi ha el dubte hamleti¨¤ a la catalana. Ser o no ser: acceptar o rebutjar l'exig¨¨ncia d'autodissoluci¨® com a partit per entrar a la magrana convergent. El 18 de febrer de 1976 Uni¨® fa p¨²blic el seu desacord amb la direcci¨® de Converg¨¨ncia. Proposa una alternativa: la federaci¨®. Converg¨¨ncia ho rebutja. El partit queda sacsejat per la disjuntiva hist¨°rica de l'entremig.
Novament l'avantguardisme fa que la not¨ªcia sigui mundial. El 12 i el 13 de juny de 1976 Uni¨® fa el primer congr¨¦s d'un partit des de la Guerra Civil a la pell de brau. Coll i Alentorn obre la sessi¨®: "Ens trobem davant el mateix cos col¡¤lectiu que es reunia el gener de 1936 i que ha pogut sobreviure a 40 anys de persecuci¨® i de clandestinitat". 300 militants: joves com Josep Antoni Duran i Lleida, que des de 1974 renova Uni¨® a Lleida (el 1977 ser¨¤ el primer president d'Uni¨® de Joves i futur l¨ªder del partit), molts joves, i no tant joves, il¡¤lusionats per participar en pol¨ªtica. Tothom vol sentir. I se senten coses perp¨¨tuament futuristes. Com tots, Francesc Borrell (futur president del Comit¨¨ de Govern) obre els ulls quan l'exfranquista i ferm dem¨°crata cristi¨¤ espanyol Joaqu¨ªn Ruiz-Gim¨¦nez "va dir que ell defensava l'autodeterminaci¨® de Catalunya". Potser arriba la primavera.
Falta poc. Uni¨® arriba esbufegant a la democr¨¤cia. I a les eleccions de juny de 1977 la patacada ¨¦s forta. La coalici¨® amb el fr¨¤gil Centre Catal¨¤ no funciona. El nas i les xifres deien que Ib¨¨ria havia de ser democristiana. Per qu¨¨ ara guanya un altre centre? Fins uns dies abans el futur president Adolfo Su¨¢rez oferia a Uni¨® que si posaven tres noms de la flamant UCD no es presentarien a Catalunya, per¨° Uni¨® no vol gent del falangisme a les seves llistes.
La lli?¨® s'apr¨¨n. L'1 d'abril de 1978 el Consell Nacional d'Uni¨® proposa a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, Esquerra Democr¨¤tica, Esquerra Republicana i Estat Catal¨¤ formar una federaci¨® nacional per anar junts a les eleccions. Dels s¨ª, no, per¨°, potser, en sortir¨¤ una altra cosa: el pacte d'entesa permanent amb Converg¨¨ncia. Des d'ara les dues formacions van juntes a les urnes amb el nom de Converg¨¨ncia i Uni¨®. Comen?a el 75%-25%.
Tot torna, potser, a comen?ar. Al novembre torna la bandera hist¨°rica d'Uni¨® confiada a Fran?a durant l'exili. La transici¨® pitja l'accelerador de part¨ªcules. A la Constituci¨®, a l'Estatut, els homes d'Uni¨® incorporaran esmenes universals com els drets humans, o aqu¨ª el dret catal¨¤. De pressa. El 8 de maig de 1980 es constitueix el primer Govern de la Generalitat democr¨¤tica (CiU obt¨¦ 752.000 vots i 43 escons). Pujol, president. Coll i Alentorn, conseller adjunt a la Presid¨¨ncia. Els homes d'Uni¨® entren al Govern. La frontissa es torna a moure. Com afirma Miquel Coll, fill de Coll i Alentorn, "de cara al p¨²blic la Generalitat era el president Pujol i el vicepresident Coll. Es repartien els actes. No deixaven cap invitaci¨® d'atendre-la, es van moure perqu¨¨ la Generalitat fos molt visible, que la gent la vei¨¦s que no eren fan¨¤tics, que no venien amb cap ganes de revenja, per¨° que creien en Catalunya".
El 25% de CiU
A la sortida del franquisme, els democristians que durant la dictadura s'havien mantingut com a oposici¨® democr¨¤tica aspiraven a un protagonisme pol¨ªtic similar al que els seus coreligionaris havien tingut a Alemanya i It¨¤lia despr¨¦s del feixisme: serien una opci¨® de centredreta capa? de governar i alternativa a les esquerres. Per¨° les coses no anaren aix¨ª. Ni en el conjunt d'Espanya ni a Catalunya.
La dispersi¨® en partits i partidets de dretes, inexperts i sense afiliats, els oblig¨¤ a tots a formar aliances. La Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya (UDC), dirigida aleshores per Anton Ca?ellas, escoll¨ª com a soci electoral un partit de centre format sobretot per empresaris i el resultat fou que obtingu¨¦ un dels dos ¨²nics diputats d'aquella coalici¨® a les primeres eleccions democr¨¤tiques, les de 1977. Els seus coreligionaris de la resta d'Espanya no n'obtingueren cap. Un frac¨¤s. Aix¨° oblig¨¤ Uni¨® a canviar de soci i l'opci¨® de Ca?ellas fou aliar la democr¨¤cia cristiana catalana amb l'Uni¨®n de Centro Democr¨¢tico dirigida pel llavors president del govern, Adolfo Su¨¢rez, art¨ªfex de l'evoluci¨® d'una part del franquisme cap a posicions democr¨¤tiques. L'aposta de Ca?ellas fractur¨¤ Uni¨® Democr¨¤tica, el gruix de la qual rebutj¨¤ el maridatge amb els exfranquistes. A la debilitada Uni¨® no li qued¨¤ m¨¦s que unir-se als nacionalistes de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) encap?alats per Jordi Pujol, que havien sortit m¨¦s ben parats de les eleccions. La coalici¨® a l'entorn de Pujol tamb¨¦ havia fet un resultat mediocre i immediatament despr¨¦s se n'havia separat el seu component social-dem¨°crata, de manera que la nova coalici¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨® (CiU) que s'estren¨¤ a les legislatives de 1979 era la fusi¨® de dues debilitats. A Uni¨® ni se li acudia, d'anar sola a unes eleccions.
Per¨° el 1980, en les primeres eleccions al Parlament, CiU qued¨¤ com a primera for?a. All¨° que no s'havia assolit a Espanya el 1977, s'acompl¨ª a Catalunya el 1980. Els democristians esdevingueren partit de govern, encara que com a segona for?a d'una coalici¨® de la que l'home fort era Pujol. L'alian?a es basava en el repartiment de responsabilitats, costos i beneficis, en la proporci¨® 75% per a Converg¨¨ncia, 25% per a Uni¨® i les sis vict¨°ries consecutives a les auton¨°miques la va consolidar. Els 23 anys compartint govern a la Generalitat, i el perfil carism¨¤tic de Pujol, dilu?ren el perfil pol¨ªtic d'Uni¨®.
Dirigida per Josep Antoni Duran i Lleida ininterrompudament des de 1987 amb aires d'executiu modern i redefinida com a socialcristiana arran de la transformaci¨® el 2001 de la Internacional de la Democr¨¤cia Cristiana (IDC) en Internacional Dem¨°crata de Centre, Uni¨® ha conservat de l'antiga matriu la interlocuci¨® privilegiada amb els bisbes, la defensa ultrancera de l'escola religiosa i posicions conservadores en temes com l'avortament i el matrimoni d'homosexuals. I el 25% dels ¨¨xits de CiU.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
