Proust tal com sona

Un escriptor de qui no recordo el nom va comentar, en una ocasi¨®, que no li agradava A la recerca del temps perdut, de Proust, perqu¨¨ li semblava innecessari que el narrador hagu¨¦s de dedicar seixanta p¨¤gines a explicar com li costava, quan era petit, agafar el son. (No crec que fos Andr¨¦ Gide, el qual, aix¨° ¨¦s cert, va rebutjar el manuscrit de Pel cant¨® de Swann perqu¨¨ va semblar-li que, gramaticalment, la frase seg¨¹ent era una barbaritat: "Ella oferia als meus llavis el seu front trist i p¨¤l¡¤lid, tou, sobre el qual, en aquella hora del mat¨ª, encara no s'havia arreglat la cabellera postissa, i en qu¨¨ les v¨¨rtebres es transparentaven". ?bviament, ¨¦s impossible que en la paret frontal del crani s'hi puguin transparentar les v¨¨rtebres de la columna de l'esquena; per¨° ¨¦s que al text de Proust, que de llengua francesa i, en especial, de rareses l¨¨xiques, en sabia encara m¨¦s que Gide, les vertebres s¨®n les muntures del post¨ªs, no els ossos de la columna).

"La traducci¨® de Gaillard s'acosta meravellosament a l'estil original"

De fet, la q¨¹esti¨® ¨¦s for?a m¨¦s complicada, perqu¨¨ justament haver estat capa? de dedicar tantes p¨¤gines al record antic del nen que espera que la mam¨¤ pugi a la seva habitaci¨® per fer-li un pet¨® de comiat abans d'adormir-se (i a manca del qual no es pot adormir), ¨¦s el m¨¨rit de Proust, part quasi integral del seu geni i marca inconfusible de la seva manera de narrar: un invent seu gr¨¤cies al qual hist¨°ria, enteniment, sensaci¨® i mem¨°ria es fonen en un continu indissociable, del tot caracter¨ªstic i ¨²nic en els annals de la literatura. Prou ¨¦s cert que, sense les Mem¨°ries del Duc de Saint-Simon —que ¨¦s el primer autor de la "tradici¨®" que Proust esmenta en el seu llibre—, i sense la influ¨¨ncia que va tenir en la seva personeta la lectura de les novel¡¤les de George Sand, en especial Fran?ois le Champi, l'autor potser no hauria forjat l'estil que ja sabem. I ara anem al gra: aquest estil, enormement prec¨ªs per¨° pr¨¤cticament impossible segons les lleis de la llengua francesa —m¨¦s impossible, posem per cas, que l'estil enrevessat i ciceroni¨¤ de Thomas Mann, que tampoc no s'estalvia les frases de 20 o 30 l¨ªnies, amb totes les subordinades que resultin necess¨¤ries—, aquest estil, d¨¨iem, ¨¦s all¨° que un bon traductor ha de ser capa? de vessar a la llengua de sortida. Calia una traductora com Val¨¨ria (Val¨¦rie, suposo) Gaillard Francesch, amb uns cognoms que delaten el seu doble naixement, per traduir amb tanta excel¡¤l¨¨ncia un llibre que, a Catalunya, a m¨¦s d'alguna altra traducci¨® de gran m¨¨rit, va comen?ar la hist¨°ria del seu transvasament amb una lamentable, descomunal cat¨¤strofe: la traducci¨® de Jaume Vidal Alcover, acabada —amb un altre estil, com esqueia a aquests dos homes de lletres— per la seva v¨ªdua, Maria Aur¨¨lia Capmany, altrament de feli? mem¨°ria: una traducci¨® que es va presentar amb gran faramalla al Sal¨® de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, editada en bell estoig, i que va desapar¨¨ixer amb molta menys gl¨°ria que no havia aparegut. Un estudi comparatiu entre aquesta traducci¨® que presentem avui al p¨²blic lector (A la recerca del temps perdut. Pel cant¨® de Swann, Barcelona, labutxaca, 2011) i la del matrimoni esmentat faria una tesi de llicenciatura de gran valor filol¨°gic.

Potser cal dir, i consti que no volem espatllar-li la festa a Val¨¨ria, que, en la seva traducci¨® s'escolen errors com ara confondre "al?ada" amb "altura" (aix¨° ¨¦s culpa dels homes del temps de TV-3, que sempre parlen de "n¨²vols en al?ada" quan volen dir "en altura"), determinats "algun" impropis, possessius innecessaris o manca de partitius; i que, a banda, s'haurien agra?t moltes m¨¦s notes al final del volum, perqu¨¨ el text est¨¤ farcit de refer¨¨ncies cultes que el lector abans trobaria al final del llibre que a Google.

Per¨° Gaillard ha reeixit en el m¨¦s important de tot: que la prosa es vagi descabdellant com el murmuri somort de la mem¨°ria, amb l'aparici¨® escadussera d'un o altre tema on agafar-se (pocs, per aix¨° ¨¦s millor agafar-se, sense m¨¦s ni m¨¦s, a l'estil), com passa amb les grans partitures orquestrals de Debussy: una mar, sense fronteres, de records i de vida.

Marcel Proust.