De Manacor a l'eternitat

VULL UNA EST?TUA EQ?ESTRE.

CR?NIQUES DE 1990 A 2001

Gabriel Galm¨¦s

Quaderns Crema

344 p¨¤gines. 20 euros

La publicaci¨® de l'?lbum Galm¨¦s, tot just un any despr¨¦s de la seva prematura mort, ja va donar algun tast de l'escriptura en premsa de Gabriel Galm¨¦s (Manacor, 1962-2001), la part menys coneguda de l'obra del "millor novel¡¤lista de la nostra generaci¨®", segons el qualifica l'escriptor i periodista David Castillo en aquesta recopilaci¨® d'articles i cr¨°niques, de les quals ha fet el pr¨°leg i la selecci¨®. I ¨¦s indubtable que la recuperaci¨® d'aquests escrits afegeix un nou argument per considerar el mallorqu¨ª Galm¨¦s, autor de relats com Parfait amour (1986) o les novel¡¤les El rei de la casa (1988) i El rei de la selva, un dels grans prosistes de la fi del segle XX.

El Galm¨¦s articulista el confirma com un dels grans prosistes de finals del XX

Quan escrivia molts dels textos, es recargolava de riure; el lector tamb¨¦ ho far¨¤

Es tracta d'un llibre sorprenent, inesperat. D'entrada, no imagin¨¤vem que els escrits period¨ªstics de Galm¨¦s fossin, com assenyala Castillo, una vasta obra que ocuparia gaireb¨¦ unes dues mil p¨¤gines, de les quals aqu¨ª se'ns ofereix nom¨¦s una tria. I, en segon lloc, perqu¨¨ de les dues parts en qu¨¨, de fet, es divideix el volum, la principal ens descobreix un caire relativament in¨¨dit i suc¨®s de l'autor.

No ¨¦s que no tinguin inter¨¨s la vintena de breus articles que obren l'antologia, publicats al Diari de Barcelona en els primers anys 90, o la mitja dotzena que la tanquen, extrets de l'Avui i El Pa¨ªs i escrits al final de la seva vida. Al contrari, s¨®n espl¨¨ndids. Els primers, perqu¨¨ hi llueix el Galm¨¦s ir¨°nic i assenyat, ali¨¨ a les convencions establertes a la dreta i l'esquerra i que esbossa, entre altres coses, un bon retrat de la Barcelona preol¨ªmpica, que es rabeja en l'autocomplaen?a de la modernor i la postmodernitat, i atentes notes de cr¨ªtica social a partir d'observacions sobre llenguatge. Aquests valors es mantenen als articles finals.

Ara, la novetat espaterrant es troba al nucli central del llibre, m¨¦s de 250 p¨¤gines que s¨®n una selecci¨® de les inclassificables col¡¤laboracions al Setmanari de Manacor, entre 1994 i l'any que va morir. Cr¨°niques, par¨°dies, exercicis d'estil, trobem en aquestes p¨¤gines un Galm¨¦s efervescent, posse?t per una creativitat lliure i desfermada, un escriptor en estat de gr¨¤cia. Castillo esmenta en el seu text que la dona de Galm¨¦s el recorda m¨¦s d'un cop cargolant-se de riure mentre les redactava. No costa d'imaginar-ho, perqu¨¨ ¨¦s la mateixa reacci¨® que t¨¦ el lector davant d'algunes de les peces m¨¦s divertides. Des de la primera (Reuni¨® de komit¨¨), un di¨¤leg en qu¨¨, sota la disfressa de les formes sovi¨¨tiques, es fot dels manaies del PP a Manacor, fins a la colla d'articles que estrafan la cr¨°nica hist¨°rica (Hist¨°ria del segle XX. Cap. XX i Hist¨°ria de Manacor. Cap. IV) i l'hagiografia reial (Vida del rei Silindro I), ja de finals dels 90, Galm¨¦s assaja tota mena de registres i llenguatges, sovint en clau d'humor, per descriure un m¨®n que nom¨¦s en aparen?a pot ser descrit com local. Perqu¨¨ si b¨¦ enfoca l'objectiu sobre la ciutat de Manacor, amb la seva tropa de pol¨ªtics de sainet i el rerefons de la corrupci¨® en una Mallorca que es debat entre la invasi¨® alemanya, el servilisme espanyolista i el folklorisme provinci¨¤, Galm¨¦s la transcendeix i la universalitza en la mesura que, servint-se d'una gran varietat de recursos literaris, dota aquest petit m¨®n, ali¨¨ i desconegut per a la majoria dels lectors quan enceta la lectura, d'una consist¨¨ncia tan s¨°lida i memorable que fa que, al final, sentim ben a prop aquesta colla de llocs i personatges, i que estiguem conven?uts que ¨¦s la mirada de Galm¨¦s, s¨¤via, corrosiva —i, alhora, quan toca, tendra i seriosa—, i no les figures del seu guinyol manacor¨ª, all¨° que fa perdurar aquestes p¨¤gines.